GUERRA BRUTA

Villarejo confirma l’existència d’una ‘operació Catalunya’

El comissari admet haver col·laborat amb afers interns per conspirar contra el procés sobiranista

Confirmada l’existència d’una operació Catalunya. El comissari del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo va revelar ahir davant d’un jutge de Madrid que va treballar intensament amb l’excap de la unitat d’afers interns Marcelino Martín Blas per frenar el procés independentista, segons va informar Europa Press. D’aquesta manera, el responsable policial posava de manifest que en els últims anys -tal com va avançar l’ARA a finals del 2014- hi havia orquestada una operació secreta per trobar casos de corrupció que impliquessin dirigents de partits independentistes.

¿Com funcionava l’operatiu que ara confirma Villarejo? La Policia Nacional va engegar una unitat secreta dedicada en exclusiva a rastrejar informació sobre presumptes irregularitats i delictes de polítics catalans. Els seus integrants camuflaven la seva veritable ocupació repartits en dues unitats ja existents: la de planificació i estratègia, i la d’afers interns. La seva funció es basava a recopilar i ordenar dades sobre possibles escàndols de polítics catalans que després feien arribar als jutjats a través d’altres unitats policials (com ara la UDEF) o als mitjans de comunicació, coincidint amb moments clau del procés. Així, la seva feina quedava oculta i s’escapava del control judicial. Tant Villarejo com Martín Blas van ser els encarregats de reunir-se amb els fiscals anticorrupció de Barcelona per oferir-los els seus serveis en relació amb el cas Millet i van acabar proposant l’escorcoll de la seu de CDC.

Aquesta dinàmica també encaixa amb el contingut de les converses -revelades pel diari Público en l’últim tram de la campanya electoral del 26-J- entre el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i Daniel de Alfonso, excap de l’Oficina Antifrau a Catalunya. Tal com també demostren les gravacions, els dos alts càrrecs maquinaven com treure draps bruts de l’independentisme abans del 9-N.

La negació de Fernández Díaz

Malgrat que Villarejo va confirmar ahir la conspiració als tribunals, quan l’ARA va publicar l’existència d’una unitat secreta antisobiranista, el ministeri de l’Interior ho va negar oficialment. El mateix Fernández Díaz va assegurar que era “absolutament fals” en seu parlamentària. Preguntat en aquell moment pel grup de CiU al Congrés, el ministre de l’Interior va acusar la federació nacionalista de “veure persecucions fins i tot en somnis” i de plantejar un debat més adequat per a un “psiquiatre” que no pas per a ell. Fernández Díaz va reduir l’afer policial a una “obsessió” dels sobiranistes.

Villarejo va fer la confessió sobre aquesta operació Catalunya gairebé de passada. El comissari ho va admetre en la seva compareixença als tribunals en qualitat d’investigat pel cas del Petit Nicolás. El magistrat pretén esbrinar qui va ser la persona que el 20 d’octubre del 2014 va fer una gravació il·legal en la qual se sent Martín Blas, l’inspector Rubén López i dos agents del CNI parlant sobre les actuacions de Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com el Petit Nicolás. Malgrat que han treballat conjuntament per frenar el procés, els dos responsables policials no mantenen ara una bona relació i, segons Europa Press, va quedar palès en la declaració de Villarejo. El seu enfrontament es remunta a l’operació Emperador contra la màfia xinesa perquè Martín Blas hauria investigat altres policies al marge del jutge. Els fets van provocar que l’apartessin d’afers interns per destinar-lo al consell assessor del director general del cos, Ignacio Cosidó, on va exercir fins que va ser cridat pel jutge Zamarriego per investigar el cas Nicolay. Al mes de maig Martín Blas va sol·licitar la detenció de Villarejo per la gravació il·legal.

CDC i ERC exigeixen explicacions

Després de les paraules de Villarejo, CDC i ERC van exigir explicacions al Congrés per depurar responsabilitats. En declaracions a l’ARA, la fins ara portaveu d’Interior de CDC a la cambra baixa, Lourdes Ciuró, va avançar que demanaran la compareixença de Fernández Díaz i de Villarejo i que es creï una comissió d’investigació. “Per preservar la unitat d’Espanya val tot, i això és molt perillós”, va reblar. Per la seva banda, el portaveu d’ERC a Madrid, Joan Tardà, també consultat per aquest diari, va deixar clar que utilitzaran “tots els recursos parlamentaris a l’abast” per aclarir els fets.

Els jutges conservadors s’oposen al retorn de De Alfonso

L’Associació Professional de la Magistratura va emetre ahir un comunicat arran de la previsible reincorporació com a jutge de Daniel de Alfonso, exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que ha explicitat públicament la seva intenció de sol·licitar el retorn a l’Audiència de Barcelona. En la nota, l’entitat que agrupa els jutges conservadors va criticar que els magistrats puguin tornar a exercir després d’assumir càrrecs polítics de confiança. L’associació entén que acceptar un càrrec de confiança comporta “la pèrdua d’aparença d’independència i imparcialitat que requereix l’exercici de la jurisdicció”. De Alfonso havia sigut membre de l’entitat entre els anys 2000 i 2004. Els magistrats conservadors van voler fer una esmena “al sistema de portes giratòries”. “El jutge, en aquesta situació, conserva la plaça, l’antiguitat, pot concursar a altres destins i, un cop cessat, per la causa que sigui, pot incorporar-se immediatament al seu antic destí”, apuntava el comunicat. Això és el que es preveu que passi amb De Alfonso, després que el Parlament n’aprovés la destitució arran de les converses amb Fernández Díaz.

Segons l’associació, la redacció de l’article de la llei del poder judicial que permet aquesta situació és “incoherent”. “Si ens prenem seriosament aquests valors -recorda el comunicat sobre la independència i la imparcialitat-, no podem pensar que es recuperen amb la mera reincorporació a la carrera judicial”.

L’ARA va avançar la unitat antisobiranista el novembre del 2014

L’ARA ja va publicar el 30 de novembre del 2014 que la Policia Nacional disposava des del 2012 d’una unitat secreta dedicada en exclusiva a rastrejar informació sobre presumptes irregularitats i delictes de polítics catalans, per utilitzar-la en contra del procés cap a la independència. El ministeri de l’Interior sempre en negava oficialment l’existència i només uns quants alts càrrecs del departament que dirigeix Jorge Fernández Díaz coneixien amb detall quines actuacions desenvolupava.

Més continguts de