Política 24/04/2018

Xavier Domènech: “Si tota la política ha de ser denunciar la repressió i anar a eleccions, que es digui”

Entrevista al president de Catalunya en Comú-Podem

Antoni Bassas
3 min

BarcelonaXavier Domènech (Sabadell, 1974) és el líder de l’espai de l’esquerra alternativa. Al seu càrrec de coordinador general de Catalunya en Comú hi afegeix la secretaria general de Podem, cosa que ha de facilitar que s’acabi construint un únic partit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

¿Els dos partits s’integraran?

Ara hi ha una proposta en el cas de Podem perquè la marca lila a Catalunya es desenvolupi i, alhora, que això enforteixi les confluències als espais unitaris.

¿De manera que a les municipals hi hagi una sola marca?

Hi ha la voluntat de construir candidatures amb una marca que sigui reconeixible en totes. Però cada localitat és el seu món i també s’ha d’estar obert a la generositat.

¿En aquest organigrama quin paper hi tindrà Ada Colau?

El paper que ja té i ha tingut des que hi som. És un dels grans símbols i realitats del canvi i un dels grans lideratges del nostre espai.

¿Hi haurà algú més amb vostè a la coordinació?

Poden ser entre dos i quatre persones i ha de ser paritari, però encara no ens hem posat a parlar de futures candidatures.

Què faran per aconseguir la reelecció de Colau?

No és el que farem, és el que estem fent. Ha augmentat la inversió social, hi ha hagut una aposta per la transparència i per augmentar la democràcia.

En aquests tres anys, ¿ha canviat Barcelona? Hi ha gent que se n’ha d’anar dels seus barris.

Ha disminuït el nombre de desnonaments, s’ha multiplicat per quatre la inversió en habitatge i s’han municipalitzat escoles bressol.

L’independentisme es planteja fer una llista única i Cs pot cridar Manuel Valls. Què faran vostès?

Hi ha hagut una proposta del senyor Jordi Graupera que de moment no ha fructificat. I vaig sentir ERC fa unes setmanes dient que l’àrea metropolitana afavoriria les aliances progressistes. El cas de Manuel Valls és una bona operació de màrqueting, perquè a França no li han anat gaire bé les coses.

¿I per a Ciutadans?

Si no és la proposta Valls, ja no sé què els queda. Si no és un primer ministre de França, no sé si ho voldrà ser la reina d’Anglaterra. En tot cas, expressa una buidor de propostes per a Barcelona. Manuel Valls ha vingut aquí a parlar d’una altra cosa; probablement hauria sigut millor que es presentés per al Parlament.

¿Vostès en volen parlar?

Vam ser l’únic grup parlamentari que va presentar un recurs al TC contra l’aplicació del 155. Estem absolutament en contra de la intervenció de l’autogovern i en aquests moments estem en una situació claríssima de retrocés.

¿A Catalunya?

En termes de vulnerabilitat. Hem de recuperar les institucions i aleshores estarem en disposició d’afrontar el debat nacional, que va lligat al debat social.

Parla de retrocés de l’autogovern, però no podem passar per alt que hi va haver unes eleccions.

Tenim totes les institucions intervingudes pel PP, que té quatre diputats. Això és el que hauria d’impulsar a fer govern. De vegades, per fer grans passos cal fer primer els petits, i no s’estan produint. Perquè hi ha una situació judicial absolutament injusta. I no només per això.

¿No creu que la resposta ha de ser posar l’Estat davant les seves contradiccions?

Van haver-hi candidats a la presidència que no tenien els vots. S’hauria d’aclarir si existeix aquesta suposada majoria. Després hi ha una visió que aposta per no formar govern i presentar una denúncia constant que evidenciï que l’Estat és un ens repressiu. No ho comparteixo, perquè això és un autoboicot. Quan tota la teva lluita és antirepressiva acabes no sortint del marc que t’estan creant els altres. Jo encara no sé què està proposant la majoria independentista. Hem vist des de discursos profundament autonomistes fins a discursos que situaven horitzons que no deixaven clar què es volia construir.

La recuperació del govern no vol dir automàticament la recuperació de l’autogovern.

La situació és gravíssima, sí. El 155 marca un abans i un després, però el país ha d’avançar.

Vostès van proposar un govern d’independents, però que la presidència no fos per a JxCat.

La majoria d’aquest govern estaria formada per forces progressistes. De manera natural, entenem que la presidència hauria de ser progressista. No entenem que algú pugui posar com a condició sine qua non que no es juga si no és ell [el president].

¿Té la impressió que hi haurà eleccions anticipades?

No, però s’hauria de parlar amb claredat del que es vol fer. Si és dir “Miri, vull convertir tota la política en denúncia de la repressió i anar a eleccions”, que es digui. O fer tot això i presentar un altre candidat, que es digui. Si no fan govern o no s’obren a altres propostes, no sé com es presentarien a unes noves eleccions. ¿Aleshores sí que farien govern? Seria incomprensible.

stats