L'ANC recorda a JxCat i ERC que el referèndum ja s'ha fet: "No ens demaneu que implorem permisos que no arribaran mai"

L'entitat exigeix al Govern que prengui mesures per arribar a la República

"No malbarateu el que hem fet, les victòries que hem aconseguit, en especial la de l'1-O. No digueu ara que allò no era un referèndum i que hem d'implorar permisos que no arribaran mai". La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha posat deures als partits independentistes com a colofó dels discursos polítics que han acompanyat la multitudinària mobilització de la Diada a l'avinguda Diagonal de Barcelona. En primer lloc, que tractin els ciutadans "com a adults" i no es torni a repetir la incertesa que es va viure després de l'1-O. L'Assemblea reivindica el mandat del referèndum per fer efectiva la República sense fiar la nova estratègia al diàleg amb l'Estat.

"Hem fet un referèndum d'autodeterminació, l'hem guanyat i hem guanyat dues eleccions consecutives. Som conscients dels obstacles i de la repressió i no us demanem impossibles. Però sí honestedat", ha subratllat Paluzie tot seguit. I per això la presidenta de l'ANC ha reclamat que la mobilització popular, que aquest Onze de Setembre ha demostrat que continua omplint els carrers, no sigui l'única fortalesa de l'independentisme: "Us demanem que us torneu a preparar, que prioritzeu l'interès col·lectiu al de partit, que feu balanç del que teníeu i del que no teníeu a l'octubre, que no passeu del discurs de la llei a la llei i de les estructures d'estat a dir que tot ho ha de fer la gent des del carrer".

Paluzie ha esmentat el mite de Sísif, d'Albert Camus, per advertir que les entitats sobiranistes no permetran que, com Sísif, l'independentisme hagi d'arrossegar una roca al cim d'una muntanya perquè torni a caure i l'hagi de tornar a carregar al cim eternament. De fet, en un dels murals que simbòlicament s'han fet caure abans dels discursos polítics, l'Assemblea ja criticava la roda d'hàmster cap on consideren que condueix el processisme (l'entitat critica que es reclami eternament el referèndum pactat davant el 'no' perenne de l'Estat). "No volem que ens envieu allà on érem. No som ni al 2012 ni encara menys al 2006", ha remarcat Paluzie.

Unitat sobiranista

Des d'Òmnium Cultural, el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha demanat per damunt de tot "unitat" als partits. I també "sentit d'estat", sobretot de cara al judici contra l’1-O que, ha assegurat, es convertirà en una acusació a l’estat espanyol per la vulneració de drets fonamentals. "No han comès cap delicte i no aniran a defensar-se de cap delicte, aniran a acusar aquest Estat. Ara ja sabem que ni la presó ni l’exili ni la seva violència no són cap límit per a nosaltres", ha exclamat des de l'escenari.

Els presos polítics i els exiliats han estat reivindicats una vegada i una altra durant la tarda, però s'ha sentit especialment la no presència de Jordi Cuixart, el president d'Òmnium. Jordi Sànchez i ell van ser ara fa un any els promotors i principals protagonistes de la manifestació de l'Onze de Setembre. "Cuixart està orgullós de ser un pres polític si això ha de servir per defensar els drets i les llibertats fonamentals", ha destacat Mauri.

El vicepresident d'Òmnium també ha carregat contra els que volen "dividir" la societat, en al·lusió a Ciutadans: "L’única violència és la de l’extrema dreta i la de la policia contra les nostres iaies", ha afirmat abans de tornar a apel·lar als "grans consensos de país" i de demanar al president espanyol, Pedro Sánchez, que assumeixi que "el seu estat ha comès la més gran de les ofenses: reprimir la seva ciutadania". "No ho podrem oblidar mai", ha conclòs.

Com Mauri, Paluzie també ha fet una dura càrrega contra l'Estat "repressor" que "està disposat a vulnerar drets individuals, la llibertat d'expressió, de reunió, d'informació, el dret a la legítima defensa, la independència judicial i que abusa de la presó preventiva per reprimir l'autodeterminació". "Som conscients del que l'Estat està disposat a fer, però també som conscients que som capaços de vèncer", ha remarcat.

Els advocats reclamen a Sánchez la llibertat dels presos polítics

Abans dels discursos dels presidents de les entitats sobiranistes havia sigut el torn dels advocats dels presos i dels exiliats. "Si Pedro Sánchez vol una solució política al conflicte, que alliberi els presos polítics i deixi tornar lliurement els exiliats". Els advocats de l'1-O han adreçat un missatge directe al president del govern espanyol. Primer ho ha fet Aamer Anwar, que representa l'exconsellera Clara Ponsatí a Escòcia, i després Ben Emmerson, que representa Carles Puigdemont i set dels nou presos polítics a les Nacions Unides. "Avui, amb les veus unides d'un milió de persones, alcem la veu i enviem un missatge clar a Pedro Sánchez: té una última oportunitat de fer el que és correcte abans que comenci el judici", ha exclamat Emmerson quan centenars de milers de persones començaven a entonar juntes el clam "Llibertat presos polítics".

Els advocats han comparat Espanya amb un règim dictatorial i fins i tot han afirmat que Franco estaria "orgullós" de veure com la policia va reprimir el referèndum de l'1-O. Tots dos han demanat als independentistes que "alcin la veu" perquè la seva és "una causa justa", i Emmerson s'ha mostrat convençut que les Nacions Unides acabaran condemnant l'estat espanyol per la vulneració dels drets "tant dels presos polítics com de les persones que els van votar".

El silenci dels estats europeus és, segons ells, "còmplice" de la repressió. "Com deia Martin Luther King, la cosa important no són les paraules dels vostres enemics, sinó el silenci dels vostres amics", ha citat Emmerson. Per la seva banda, Anwar ha subratllat que, malgrat el silenci dels estats, Catalunya "no camina sola" i que cada cop són més nombroses les simpaties internacionals que genera la causa independentista. "Catalunya serà una república independent l'any que ve", ha pronosticat Emmerson.

La crida a favor de la independència que ha recorregut l'avinguda Diagonal de Barcelona ha donat el tret de sortida a l'acte polític de la manifestació de l'ANC sota el lema 'Fem República'. L'escenari principal ha aparegut en l'últim moment, un cop han caigut els murs (les lones) de repressió que el tapaven.

L'AMI i els CDR

Per part del municipalisme sobiranista, el representant de l’AMI, Josep Maria Cervera, ha tingut un record per a tots els presos i exiliats, però especialment per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que l’any passat van encapçalar la mobilització al passeig de Gràcia amb Aragó per reclamar també la República, i que ara farà un any que són a la presó preventivament. "A cada injustícia, el nostre sentiment envers la República i la llibertat és més ferm i més decidit. El camí que hem iniciat no té retorn", ha afirmat. "Centenars d’alcaldes i alcaldesses i milers de regidors i regidores mantindrem el compromís amb l’1 d’octubre", ha conclòs.

I també hi han estat presents els CDR. Ha parlat la mare d’Adrià Carrasco –exiliat a Brussel·les–, Núria Tarrés, que ha cridat a la mobilització malgrat la voluntat de l’Estat de "fer por" perquè la gent es quedi a casa. Ha homenatjat el seu fill i Tamara Carrasco, acusats de terrorisme per una protesta dels CDR en què es van tallar carreteres.

Glòria Coronas, representant precisament dels CDR, ha denunciat la "persecució" de l’Estat contra aquestes organitzacions locals i, per contra, la "impunitat" del feixisme a l’estat espanyol. "Quan el poble mana, el Govern obeeix. Prou d'interessos partidistes, prou de projectes autonomistes, desobeïu als despatxos com nosaltres fem als carrers. Ja n’estem farts de simbolismes. Vam votar i vam guanyar, feu efectiva la República Catalana. L’1 d’octubre ens farem sentir", ha advertit.

Etiquetes

Més continguts de