Els aldarulls a Catalunya monopolitzen la precampanya

Les protestes ciutadanes eclipsen els programes dels partits

Des que Pedro Sánchez va decidir no pactar un govern de coalició amb Unides Podem i va preferir tornar a celebrar eleccions el 10-N, pocs dubtaven que Catalunya i el Procés centrarien la campanya electoral. La data aproximada en què el Tribunal Suprem faria pública la sentència feia temps que se sabia. El president del govern espanyol en funcions n’era conscient i esperava poder gestionar amb èxit la situació per sortir-ne reforçat de cara a les eleccions generals. El que pocs s’esperaven, almenys a Madrid, era la magnitud de les protestes que provocaria la sentència i els disturbis que se’n derivarien. El PSOE no va preveure aquest escenari. Ni la resta de partits estatals.

Des de l’inici de les manifestacions, el mateix dilluns en què es va conèixer la sentència, la precampanya ha desaparegut pràcticament del mapa polític i el discurs dels líders s’ha centrat en Catalunya. Les protestes han eclipsat les propostes econòmiques i socials i van marcar l’agenda dels partits durant tota la setmana passada. Sánchez es va atrinxerar a la Moncloa i només en va sortir per anar al Consell Europeu a Brussel·les. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va traslladar la seva campanya a Barcelona i el líder del PP, Pablo Casado, va mantenir gran part de la seva agenda de precampanya -amb alguna modificació per poder-se reunir amb Sánchez a la Moncloa- però procurant concentrar els titulars dels seus mítings en el Procés.

Casado vol ser l’alternativa

Ahir, en un acte sobre pensions, la meitat del seu discurs va girar entorn de les manifestacions. Després de proclamar que Catalunya mai seria independent i mostrar la seva estupefacció perquè el govern espanyol encara no hagi posat en marxa la Llei de Seguretat Nacional, Casado va advertir als espanyols que poden estar tranquils perquè “l’alternativa és aquí i es diu PP”. De pensions en va parlar, sí, però més aviat poc. Els aplaudiments només van arribar quan parlava del Procés.

El líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, ha preferit no exposar-se als mitjans i, amb alguna excepció, s’ha mantingut en un discret segon pla. La setmana passada va ser difícil veure’l fent una roda de premsa i va ser l’únic líder dels grans partits que va reaccionar a la sentència amb un tuit i no sotmetent-se a les preguntes de la premsa.

La sentència i els aldarulls han obligat els partits estatals a modular les seves estratègies. Mentre que els de centre i esquerra han quedat desorientats i desdibuixats, especialment Unides Podem, els de dretes han aprofitat els aldarulls per esgarrapar vots a Espanya i fer campanya contra el PSOE i contra Catalunya tornant a reclamar l’activació de l’article 155. Han vist l’oportunitat ideal per revertir les enquestes: el PP aspira a retallar distàncies amb el PSOE -Casado parlava ahir fins i tot d’un “empat tècnic” amb els socialistes-, i Ciutadans intenta a la desesperada evitar el daltabaix que li auguren les enquestes magnificant els episodis de violència: va arribar a comparar Barcelona amb Alep i Bagdad.

Fermesa i moderació

El PP i Cs intenten treure rèdit polític de la situació i volen convèncer els ciutadans que a Sánchez l’han superat els esdeveniments. La pressió de Casado i Rivera al govern del PSOE perquè actuï a Catalunya és màxima. Sánchez, al seu torn, ja va començar la precampanya amb un enduriment del to amb el Govern i va advertir que prendrà les mesures que calgui per fer front a la situació. El president socialista es mou en un difícil equilibri entre la moderació i la fermesa: amenaça amb actuar per tranquil·litzar la dreta, però es mou en la contenció i es manté a l’expectativa, amb l’esperança que les protestes baixin d’intensitat sense necessitat d’actuar. Un pas en fals li pot costar les eleccions.

Més continguts de