El PP i el PSOE es posen d'acord a fer passar els nous estatuts pel filtre del TC abans d'aprovar-los
Els dos grans partits espanyols es culpen mútuament d'haver donat ales al procés sobiranista per la gestió de cadascun del procés estatutari català
BarcelonaEl PP i el PSOE han donat llum verda aquest dimarts al Congrés a l'impuls d'una de les mesures que van incorporar els socialistes espanyols en la seva proposta de reforma del model d'estat, el recurs previ d'inconstitucionalitat als estatuts d'autonomia. Un recurs que va existir del 1979 al 1985 i que permetia enviar al Tribunal Constitucional (TC) els estatuts i les lleis orgàniques abans d'aprovar-les al Congrés i al Senat i del referèndum final, si s'escau. Llavors, però, es va suprimir perquè l'oposició el feia servir per frenar l'entrada en vigor d'importants lleis, ja que no es va fer servir cap cop per qüestionar estatuts. Ara, però, es vol habilitar precisament només en el cas dels estatuts per evitar que es retallin per part de l'alt tribunal un cop ja estiguin votats pels ciutadans i en vigor. Així, el PP i el PSOE han aprovat la tramitació de les respectives proposicions de llei –pràcticament idèntiques–, tot i que s'han tirat els plats del cap pel paper de cadascú durant el procés estatutari català, al qual han culpat de l'increment del sobiranisme català.
Així, el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, ha afirmat que "l'origen de l'actual situació ve del 2003, quan el llavors líder del PSOE va dir una frase desafortunada: "Donaré suport a l'Estatut d'autonomia que aprovi el Parlament de Catalunya", cosa va aixecar grans dubtes sobre la seva constitucionalitat". "Els efectes d'aquell episodi han anat massa lluny, avui es comprèn la necessitat de consolidar la situació prevalent de la Constitució com a pedra angular del sistema vigent", ha afirmat, i ha insistit en relació al procés català: "Al marge de la Constitució el que queda és incertesa, ve la ruptura i la millor garantia de la convivència democràtica segueix sent la Constitució nascuda fa 35 anys del consens polític més important de la història d'Espanya".
Al seu torn, la portaveu del PSOE al Congrés, Soraya Rodríguez, ha lamentat el "recurs tan devastador [del PP] en el sentit que va afectar més de la meitat dels articles de l'Estatut" i que "va plantejar un xoc de legimitats entre el TC i la sobirania popular que havia ratificat a les urnes un Estatut". "Vivim un moment molt difícil com a país, ens hem d'enfrontar a un important repte per seguir junts Catalunya i la resta d'Espanya", ha reclamat la dirigent socialista.
Nuet reclama que no hi hagi recursos d'inconstitucionalitat
Tot i això, el diputat d'EUiA, Joan Josep Nuet, ha defensat l'esmena a la totalitat en nom del grup de l'Esquerra Plural afirmant que "els estatuts que passen tots els filtres democràtics són bloc constitucional i, per tant, els recursos d'inconstitucionalitat no tenen sentit, i menys si són previs" i ha fet una crida al PSOE perquè no actuï de la mà del PP en el debat sobre model territorial: "No es deixin portar per la política recentralitzadora del PP, construïm un discurs federalitzant des de l'esquerra que respecti la llibertat dels pobles". En el mateix sentit, Montserrat Surroca (CiU) ha denunciat que el recurs previ "no resol el conflicte ni n'evitarà en el futur", que "neix de l'immobilisme". "No és suficient el control de la sobirania popular i de les cambres per les quals ha passat prèviament l'estatut?", s'ha preguntat, i ha reclamat permetre exercir el dret a decidir.
Al seu torn, Alfred Bosch ha anunciat l'abstenció d'ERC a les iniciatives, ja que ha recordat que a Catalunya també existeix la possibilitat de demanar l'opinió al Consell de Garanties Estatutàries sobre les adequacions de les lleis al marc legal abans d'aprovar-les. Ha defensat, però, que el procés sobiranista no es deu al recurs del PP i a la sentència posterior del TC a l'Estatut. "No va ser llavors que va arrencar el procés, tot i que és cert que la van espifiar i molta gent s'ho va prendre com una presa de pèl i un llarg via crucis", ha reconegut, però ha matisat que "el problema és que hi ha un fre a les urnes, un sufragicidi".
Només UPyD dóna suport al PP i el PSOE
Només la líder d'UPyD, Rosa Díez, ha donat suport al dos grans partits espanyols, ja que "l'estat de dret té tribunals per interpretar les lleis". Tot i això, també ha criticat la lectura conforme la sentència del TC va donar ales al procés català i ha afirmat que "el creixement de l'independentisme a Catalunya està molt més relacionat de la utilització de la crisi econòmica i social –fins i tot faran desaparèixer el càncer– que de la sentència del TC".
