Política 20/07/2021

L'ANC estudia portar al TC la prohibició d'organitzar manifestacions durant la campanya del 14-F

Acusa el TSJC d'haver rebutjat alguns recursos basant-se en una llei franquista

ARA
2 min
Els advocats de l'ANC Joaquim Fibla, Jordina Sonet, Pep Cruanyes i Patrícia Sierra, en una roda de premsa el 20 de juliol de 2021

BarcelonaDiversos advocats de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han criticat aquest dimarts que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi desestimat els seus recursos contra la prohibició d'organitzar manifestacions durant la campanya del 14-F basant-se en una llei preconstitucional ja derogada. En una roda de premsa, els lletrats han criticat l'"animadversió política" d'alguns magistrats del TSJC per haver prohibit les mobilitzacions amb arguments ja no vigents i han denunciat que el TSJC "fa una interpretació completament restrictiva del dret de reunió i aplica una llei franquista del 1976 derogada l’any 1983". "Volem fer constar i denunciar aquesta deriva restrictiva del dret fonamental de reunió i de la llibertat d’expressió per part del TSJC", han manifestat.

De les quinze mobilitzacions prohibides per la Junta Electoral Provincial de Barcelona, dotze ho van ser al ser considerades actes electorals i tres perquè suposadament no s'havien comunicat a la conselleria d'Interior amb els deu dies preceptius d'antelació que preveu la llei. En set casos, el TSJC ha donat la raó a l'ANC, tot i que amb el vot particular del president del tribunal sentenciador. En els altres vuit casos en què no s'ha donat la raó a l'entitat, en cinc hi ha hagut vots particulars a favor de l'ANC i només tres han estat per unanimitat en contra. "Hi ha un grup de magistrats que admeten el dret a manifestació i un altre grup que mira de trobar qualsevol excusa. Això és injustificable, no fan una lectura neutral dels fets, sinó política", ha denunciat l'exvicepresident de l'ANC Josep Cruanyes.

Per ara, els advocats han demanat aclariments en 14 de les sentències i estudien presentar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional en nou casos, abans d'anar, si és necessari, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. A més, l'ANC també ha lamentat que nou de les sentències han estat notificades en castellà, tot i que la formació va demanar que es redactessin en català. Igualment, al·lega que el procediment judicial hauria d'haver seguit la via urgent reservada a la protecció dels drets fonamentals com el de reunió.

stats