13/12/2015

Andalusia dóna aire a Sánchez davant l’adversitat dels sondejos

3 min
Juan Espadas, alcalde de Sevilla, i Pedro Sánchez, candidat del PSOE, aplaudint Susana Díaz, presidenta de la Junta, al míting d’ahir.

SevillaSusana Díaz, presidenta de la Junta d’Andalusia, és el gran referent territorial i polític del PSOE. L’any 2008, a les últimes generals que va guanyar el partit, la federació que ella lidera amb autoritat va aportar el 20% dels vots. A les europees del 2014, el 26%. I ara, confirmant que el socialista s’ha convertit en el partit del sud -una formació d’una esquerra conservadora i centralista que combat amb la pulsió contestatària i plurinacional que representa Podem-, una tercera part dels escons i els vots del PSOE al Congrés els podrien aportar les vuit províncies andaluses. Sánchez va per darrere als sondejos i n’hi ha que fins i tot pronostiquen que pot quedar tercer. Si passa, Díaz, presentada ahir com “l’orgull” d’una Andalusia convertida en “una autonomia modèlica”, decidirà si ella o algú altre (el nom de Patxi López circula com a pedaç) agafa el relleu a Sánchez. Ahir, però, tocava tancar files i tots el situaven a la Moncloa.

El PSOE andalús, ja sense Felipe González i Alfonso Guerra -cap de cartell entre el 1977 i el 2011 per Sevilla-, no va posar més de 20.000 ànimes al velòdrom de Dos Hermanas com va fer encara el 2011. En van ser menys de 3.000 ben atapeïdes al poliesportiu de la popular barriada de Pino Montano a Sevilla. Allà, els militants del que el cap de llista local i Díaz van definir com “el cor del PSOE” van donar aire a Sánchez, que va acabar el míting dient que sortia amb les “piles carregades” per afrontar l’última setmana de campanya i, sobretot, el cara a cara de demà amb Mariano Rajoy, en què està obligat a arriscar i a guanyar. L’empat no li val.

Els oradors van disparar contra un PP “fracassat”, que ha utilitzat Andalusia com a coartada “per obrir Espanya en canal”, i també contra Podem i C’s. Tots tres, segons van assegurar, semblen aliats per ensorrar el PSOE en aquesta campanya. Les crítiques més dures, però, se les va tornar a endur Podem. Díaz va retreure a Pablo Iglesias que “s’avergonyeixi” de ser espanyol, i Sánchez que sigui l’esquerra “de postureig”.

El candidat va fer picades d’ullet al públic femení i als pensionistes, i va adquirir compromisos amb Andalusia, com ara pagar a mitges la llei de dependència, tal com havia exigit Díaz. La presidenta va criticar haver de pagar interessos del fons de liquiditat autonòmic i haver rebut aquest any menys diners que Catalunya: “Tot i que nosaltres fem els deures i a ells Rajoy diu que els castiga”. Sánchez va prometre incrementar el salari mínim, les pensions més baixes i acabar amb els copagaments sanitaris collant la indústria farmacèutica, així com una llei “pel dret a decidir” de les dones sobre l’avortament i una d’igualtat salarial per acabar amb la discriminació.

La corrupció és un punt dèbil del PP, però ahir no va ser protagonista més enllà d’una menció de Sánchez als sobres de Rajoy. El PSOE andalús, desgastat per l’escàndol dels ERO, no està net. Díaz va tirar de victimisme per lamentar que el PP vulgui una Andalusia “abandonada” i arraconi les classes populars i va garantir que el dia 20 tornaran a ser una barricada contra els conservadors. Les enquestes no li fan por perquè, si es compleixen, tindrà el consol de quedar-se el PSOE. Encara que sigui un solar.

stats