Andri, un alcalde del PP amb el cor trencat

MadridEl debat a Madrid és si la implosió que està vivint el PP és més o menys greu que la que va viure el PSOE el 2016. Per diferents motius jo crec que sí, que la recomposició serà molt més difícil, però abans veiem alguns exemples reveladors de la profunditat de la crisi.

Andrés Martínez Castellà, conegut com a Andri, és alcalde de Peníscola, al Baix Maestrat, des del 2002. Sempre amb majoria absoluta, fins i tot en els pitjors moments, quan el seu partit a nivell valencià va caure en barrina pels casos de corrupció. Andri és el típic alcalde que es passeja molt pel poble parlant amb tothom, amb la seva polsera rojigualda, i va ser dels primers a fer-se una foto amb Ayuso i fer-la córrer per les xarxes. Si alguna cosa té Andri, com a bon alcalde, és nas electoral. I com ell, centenars i potser milers d’alcaldes del PP tenen el cor trencat i temen per la seva cadira. Des del 15 de febrer que Andri no piula a Twitter, on és molt actiu. No costa gens imaginar-se’l amb el mòbil a la mà, dubtant sobre quin serà el bàndol guanyador i el preu de prendre partit per uns o altres.

En canvi, el nou líder popular dels valencians, Carlos Mazón, no va poder triar si havia de fer el tuit o no. Com que ha estat posat a dit pel líder, Pablo Casado, va ser obligat a posicionar-se al seu costat, encara que ell mateix pensi que és un suïcidi polític. Així doncs, als pocs instants de fer el seu tuit de suport a Casado, ja tenia un miler de respostes de votants populars indignats que l'acusaven de traïdor i s'alineaven amb Ayuso. Una tragèdia per a les aspiracions de Mazón, que ha lligat el seu futur al de Casado.

En certs cercles s’alimenta ara l’esperança d’una solució Feijóo per al PP, i és cert que ningú al partit té l’autoritat moral que ell té després de retenir les majories absolutes i barrar el pas a l’extrema dreta. Aquesta opció, però, ignora que Feijóo no representa la centralitat dins del PP, sinó la seva ànima més moderada i pragmàtica. I això vol dir que en el sistema Madrid, Feijóo és gairebé un nacionalista gallec, un socialdemòcrata, un pusil·lànime que seria capaç d’arribar a acords amb Sánchez. Per això si Feijóo fes el salt, cosa molt dubtosa, es trobaria un ambient hostil a Madrid. 

La gran obsessió de Casado era fer equilibris entre els dos extrems del partit, representats per Ayuso i Feijóo. Però per fer-ho necessitava una habilitat i una mà esquerra que no té, per això ha projectat la imatge d’anar fent tombs sense cap rumb clar. Un dia moderat, un dia radical, i anar fent.

La conclusió és que el PP no té, ara per ara, un perfil salvador i capaç de reunificar el partit com el que va acabar sent Pedro Sánchez al PSOE. Aquí hi ha, a més d’una lluita descarnada pel poder, una fractura cada cop més evident entre dos PP: els que volen pactar amb Vox i els que no. I el que vingui ja no podrà fer equilibris.

La seu del PP va tornar a ser dijous objectiu de la broma del repartidor, aprofitant la concentració de suport a Ayuso. Enmig de la protesta va arribar un repartidor, que va intentar entregar una corona de flors típica dels enterraments. “Pablo Casado. Sempre et recordarem”, deia el missatge irònic. El conserge del PP no va acceptar la comanda argumentant que allà no s’hi havia mort ningú.

L’error fatal en la votació electrònica que va provocar l’aprovació de la reforma laboral no li ha sortit gratis, a Alberto Casero, i s’acumulen les bromes sobre la seva incapacitat per entendre com funcionen les votacions. Aquesta setmana al Congrés van ser els mateixos diputats del PP els que el trolejaven dient-li que es fixés bé en el dit que mostrava el portaveu del partit per assenyalar el sentit del vot.