Sabater: "S’ha d’aturar Albiol però no a qualsevol preu perquè no podem tenir un govern feble com els que hem tingut"

"La investidura d'Albiol és un fracàs estrepitós de les esquerres", admet la líder de Guanyem 

La cap del grup municipal de Guanyem Badalona, Dolors Sabater, reconeix que és "molt difícil d’entendre" el que ha passat a la ciutat després del desacord de les forces d'esquerres que ha catapultat el candidat del PP, Xavier García Albiol, com a nou alcalde. Després de demanar "disculpes" a la ciutadania, l'exalcaldessa culpa el PSC de la manca d'entesa, tot i assumir que es tracta d'un "fracàs col·lectiu".

Com se sent?

Estic preocupada, però alhora esperançada, perquè no deixa de ser un fracàs estrepitós de les forces d’esquerres i democràtiques per frenar l’avanç del populisme de dretes. Un avanç que fa temps que no s’atura. A diferència d’altres ciutats metropolitanes, hi ha una hegemonia del PP, liderat per una persona xenòfoba i d’extrema dreta, i el seu suport no ha deixat de créixer ni quan l’hem apartat de l’alcaldia tant el 2015 com el 2019. Tenim moltes lliçons per aprendre.

I per què està esperançada?

Esperançada perquè després d’una catarsi som més conscients del problema i l’afrontem amb molta responsabilitat i autocrítica, trencant partidismes perquè, si no, no ens en sortirem. Badalona és un símptoma i una oportunitat de moltes coses, perquè la gent no confia en les esquerres en una lluita que s’arrossega des del 1983, i és una oportunitat perquè el que va passar dimarts al ple ha acabat sent una explosió que ha de marcar un final d’etapa i el començament d’una altra per acabar amb el populisme.

Albiol va pensar que sortiria del ple com havia entrat, és a dir, com a cap de l’oposició. ¿Vostè es veia alcaldessa?

Hi havia dificultats, però sí que em pensava que seria alcaldessa. No es tractava d'un repartiment de cadires, sinó d'establir un marc de confiança per configurar un govern alternatiu. No arribem així al ple. La negociació es desencalla perquè el PSC fa un pas per governar junts i busquem fer compatible l’assemblearisme i el governar junts amb un repartiment de l’alcaldia, però no trobem la flexibilitat del PSC. A última hora trenquen el pacte i ens deixen en un carreró sense sortida. El pas següent, si hi havia voluntat d’entesa, era configurar aquest govern. La resta de forces d’esquerres podien haver convençut el PSC que no podíem desaprofitar aquesta oportunitat.

¿L’acord establia un repartiment de l'alcaldia amb el PSC durant 18 mesos? 

Inicialment demanàvem governar tot el mandat per donar estabilitat. Quan vam articular un govern de progrés el 2015 vam cometre un error, perquè, tot i que el PSC hi era amb un suport extern, no vam saber incloure'l, també fruit del context polític pel Procés, i superar els recels cap a aquest partit, encara que teníem clar que si no hi érem tots, el PP podia obtenir la majoria absoluta.

Qui no volia pactar ara amb el PSC?

Assumim que va ser un error no incloure el PSC en el nostre projecte i que desemboca en una moció de censura amb el PP. Som una assemblea sobirana. La CUP no hi és, a l’Ajuntament, som una assemblea local que no depèn de cap partit i hi ha persones que no militen en cap partit, com jo mateixa, i d’altres que sí. Que també hi hagi la CUP ha fet que Albiol m'acusi de ser l'alcaldessa de la CUP.  

¿En el desacord hi pesa més que el PSC no vulgui governar amb vostès o que l'assemblea de Guanyem no vulgui pactar amb el PSC?

L’acord de l’assemblea, que neix d’aquesta autocrítica de tenir un govern feble el 2019 i que el PP no deixi de créixer en vots, és que no podem tornar a tenir un govern en minoria i que no podem pensar en un projecte de futur sense el PSC. Hi ha de ser el PSC, però nosaltres hem de tenir el lloc que ens pertoca liderant-lo com a força més votada, perquè després del PP som els que tenim més suports. Reclamàvem al PSC que reconegués el nostre lideratge i que no em vetés com va passar el 2019, per la qual cosa vam votar Àlex Pastor després de les eleccions. S’ha d’aturar Albiol però no a qualsevol preu perquè no podem tenir un govern feble com els que hem tingut fins ara sense projecte de ciutat, perquè això es converteix en un bumerang que fa que la gent no confiï en nosaltres. Tant al PSC com a Guanyem hi ha recels i hi ha qui es veu com a enemics. Nosaltres volíem un govern amb el PSC, però sota el meu lideratge.

¿I el PSC diu que no?

El PSC s’hi nega des d’un primer moment. Al 2019 hi ha un acord verbal per votar-los però seguir parlant per repartir-nos l’alcaldia, i no per un tema de cadires, sinó per reconeixement. Quan Pastor ja és alcalde, però, el PSC ens menysté. Tot i així, com que volem canviar les formes de fer política, decidim anar a totes i buscar un nou acord amb el PSC, però no ens en sortim. El fracàs és col·lectiu perquè no hem estat capaços de posar-nos d’acord. Quan Pastor dimiteix, el PSC no ens reconeix com a primera força.

El PSC, però, fa un gest...

Dilluns convoquem una roda de premsa per anunciar que no ens en sortim i que ho sentim. Però per sorpresa i per primer cop, a vint hores del ple el PSC ens reconeix i proposa partir-nos l’alcaldia. Aquest canvi es podia haver fet abans per debatre'l amb calma a nivell de l’assemblea i pensar en la millor fórmula per donar estabilitat a l’Ajuntament, bloquejat i en plena crisi sanitària. Era un marc en el qual estàvem disposats a jugar perquè ens donava un marge, però a l'últim moment el PSC es retira d’aquesta opció. Entro al ple pensant que l’acord era fràgil però que era possible fer un govern d’esquerres. Quan està a punt de començar el ple, l’equip negociador em comunica que el document consensuat s’ha retirat i que se n’ha presentat un altre.

¿El PSC és el responsable de la manca d’acord?

El fracàs és de tots, però en últim terme el PSC tenia a les seves mans aturar la dreta perquè tothom em va votar, menys ells i el PP, òbviament. Inicialment el cap de llista del PSC, Rubén Guijarro, volia pactar amb el PP. Quan parlo amb el líder dels socialistes, Miquel Iceta, m’assegura que a nivell nacional no intervindran i que està en mans del nucli local. Tot i així, Iceta proposa repartir-se l’alcaldia encara que no es posa en contacte amb nosaltres, i no sabem si ho diu de veritat.

Com valora l'actitud de les altres forces d'esquerres?

ERC i els comuns van fer un discurs duríssim en el ple personalitzant en mi el fracàs de l’acord amb una culpabilització unidireccional. Però em voten. Era una escenificació. Si haguéssim remat totes les organitzacions juntes sense fisures i no hi hagués hagut debilitats menystenint escenaris potser estaríem en una altra situació. Tots hem de fer una revisió per aclarir per què hem arribat fins aquí.

Les desconfiances són col·lectives i l’unic que els uneix és que no governi el PP. 

El 2015 vam fer-ho possible, i si no hi hagués hagut la moció de censura podríem haver continuat. L’error va ser que quan ho teníem encarrilat, el PSC es despenja i aposta per una moció de censura, i des de llavors s’inicia una culpabilització entre uns i altres, tot i que nosaltres votem el PSC el 2019. Hi ha una lògica de vençuts i perdedors i no de companys de viatge que dificulta l'entesa.

¿Sembla que el PSC s’entengui més amb ERC que no amb vostès?

Sí, tot i que en algunes ciutats sí que hi ha hagut entesa amb els socialistes per ser companys de viatge. A Badalona o ho fem o la ciutat se’n va en orris.

¿A Barcelona, Ada Colau ha estat més hàbil a l'hora de segellar pacte amb el PSC sacrificant ideals?

El tema és quin projecte de ciutat tenim. Ara que Catalunya està escandalitzada, recordo que quan vam treure el PP del poder el 2015, vam fer un gran esforç entre tots de picar portes perquè la Diputació, l'Àrea Metropolitana o la Generalitat ens ajudessin, perquè som una de les ciutats més pobres del país, però no hi va haver aquest compromís. No hi va haver col·laboració perquè no s’entenia que es fes un tracte diferenciat. Quan es compara com han evolucionat les ciutats del Llobregat o del Besòs, en el cas de Badalona alguna cosa hi deu tenir a veure la gestió del PSC, com la manca d’inversions o que hagi estat incapaç de mantenir els vots que tenia. Badalona és la germana pobra de Catalunya i o fem pinya o no ens en sortirem.

Què és el que li fa més por dels tres anys de govern d’Albiol?

Em fa por la pèrdua de drets democràtics, l’autoritarisme posat al servei d’una suposada seguretat que fomenta la persecució de persones per raó d’origen amb una petjada molt forta de racisme i criminalització de la pobresa. Com a oposició mirarem de frenar-ho. La por és que posi en marxa polítiques populistes que tinguin el vistiplau de molta gent. També em fa por que l’oposició no superi el xoc de la investidura. Hem de vetllar perquè els danys siguin els mínims.