Victòria Alsina: "M'agradaria impulsar la llei electoral catalana aquesta legislatura"

BarcelonaVictòria Alsina (Barcelona, 1983) és la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat. En el passat també havia sigut la delegada del Govern als Estats Units.

Té plaça com a professora a la Universitat de Nova York. Què l’atrau de la política?

— Tenia una vida més senzilla, bastant més bon sou i menys preocupacions, però en el moment en què m’ho van dir vaig fer el pas. Formar part del Govern és un honor.

La seva conselleria és delicada. Dels 34 encausats pel Tribunal de Comptes, 19 han treballat per a Exteriors. Tenen por?

— No tinc por i crec que molta gent del departament està en la mateixa situació. Tenim el convenciment que tenim la competència clara i rotunda en acció exterior. El tema del Tribunal de Comptes, en certa manera, també és un cop d’estat a l’Estat autonòmic. Es persegueix la mort civil de les persones que s’encausa.

¿Pot ordenar als delegats a l’exterior que organitzin una taula rodona sobre la independència?

— Els ho podria encarregar o ells podrien promoure-ho, però sembla que el Tribunal de Comptes limita la llibertat d’expressió.

Per prudència, no ho ordenaran?

— Farem el que està en el marc de la llei. Per tant, farem el que creiem que hem de fer. No vull que el Tribunal de Comptes em dicti el que hem de fer o no. Al mateix temps hem de ser intel·ligents i maximitzar la nostra capacitat d’acció exterior sense posar en risc els treballadors.

Quina percepció hi ha a l’estranger sobre el procés d’independència?

— El risc és que ens posin a la carpeta d’assumptes interns d’un Estat. Quan et posen allà, a nivell internacional, que et rebin és molt més complicat. Des d’Exteriors una de les missions importants és dir: escolta, el conflicte no està tancat. 

Per no ser en aquesta carpeta, ¿has de ser una amenaça per a l’estabilitat econòmica d’Espanya?

— En el cas europeu la carpeta catalana segueix sent important però s’ha d’insistir en el missatge que el conflicte no està solucionat, que se soluciona amb l’amnistia, amb el seguiment de les recomanacions del Consell d’Europa.

Quina ha de ser la posició de la banda catalana en la taula de diàleg?

— És una taula que ha estat sempre a disposició que el govern espanyol faci una proposta concreta de com solucionar el conflicte. El cas escocès també és important d'introduir en la conversa, ja que es veu que la relació entre Londres i Edimburg es basa en uns principis democràtics. 

El govern espanyol rebutja l’autodeterminació. Com se salta aquest obstacle?

— Tenim dos punts de partida molt separats. Jo crec que el llistat de recomanacions del Consell d’Europa podria ser un bon inici.

Quin punt en concret de les recomanacions del Consell d’Europa?

— El tema de l’exili i la modificació dels delictes de rebel·lió i sedició. El tema de no afectar funcionaris de rang inferior. El tema de deixar una llibertat d’expressió plena i que no es persegueixi la gent pel que diu. Hi ha diversos punts que podrien ser un bon inici per trencar el gel.

¿Es va entendre a fora l’1-O i la declaració d’independència?

— Es va seguir amb molt interès. I diria que sí que es va entendre, especialment a Europa. Crec que hi va haver la sensació que de sobte Catalunya es posava al mapa com un moviment independentista que anava a totes, com podia ser Escòcia. Hi ha un abans i un després.

I per què no es va fer el pas cap al reconeixement internacional de Catalunya?

— El club d’estats és molt conservador. Crec que en aquesta primera fase de socialitzar el conflicte, aquí la cosa va anar bé.

Què els passa als fons antipandèmia Next Generation?

— Hem passat del café para todos al fondos para todos. No pot ser que aquests fons es decideixin i es distribueixin des de Madrid, tant pel que fa a les transferències directes com a tota la part de les convocatòries, a les quals els departaments de la Generalitat tenen competències exclusives en determinats àmbits.

Vostè toca qüestions de govern obert. ¿Està pensant a fer una llei electoral per a Catalunya?

— És una de les grans caixes de Pandora aquí a Catalunya. M’agradaria veure aquesta llei electoral catalana perquè ja no és només fer la llei, sinó que permet ordenar temes com el vot electrònic. El meu compromís total i absolut és fer tot el que pugui perquè els catalans a l’exterior puguin votar. 

Només un 4,2% dels catalans que resideixen a l’exterior van votar a les eleccions del 14-F...

— És ridícul. S’està vulnerant el dret de sufragi universal. Hi ha 400.000 catalans a fora. Hem de donar més suport a aquesta comunitat catalana.

El problema és que els partits recelen que amb una nova llei puguin sortir perjudicats en el repartiment d’escons. Com es resol?

— És un tema complex i és el motiu pel qual no s’ha fet. Hi ha dos escenaris: un és fer una llei electoral de màxims, en la qual s’ordena tot això; l'altre, que no és idoni però potser és més possibilista, és fer una llei electoral de mínims. Ordenes, per exemple, a nivell català, el tema de la Junta Electoral, el tema del vot electrònic, etc.

I el repartiment d’escons el deixes de banda...

— Esclar. A mi m’agradaria poder fer-ho, perquè obre moltes possibilitats com el vot exterior. Seria una manera de solucionar alguns problemes. Hi ha una petita escletxa i es pot intentar. Jo estic per fer-ho.

Com podem ocupar-nos dels afganesos?

— Hem de participar en els reptes globals. Hem rebut unes 200 persones. Volem acollir i sabem com fer-ho. El problema és la regularització dels papers i aquí no tenim via directa per resoldre-ho.