Política 12/09/2019

Budó fa una crida al diàleg a Madrid i adverteix que Catalunya no renunciarà al referèndum

Antoni Bassas defensa la nació catalana als actes de la Diada a la capital espanyola

Laia Forès/ara
2 min
La consellera Meritxell Budó, el periodista Antoni Bassas i el delegat del Govern a Madrid, Gorka Knörr, aquest dijous a Madrid.

Madrid/BarcelonaLa consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha reclamat "diàleg" al govern espanyol per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. En el seu discurs a l'acte de la Diada a Madrid, celebrat aquest dijous al Círculo de Bellas Artes de la capital espanyola, Budó ha assegurat que la Constitució disposa de "mecanismes plenament legals" per permetre un referèndum "legal i acordat" per a la independència i ha llançat una advertència: "Per molt que no ens deixin exercir aquest dret, no hi renunciarem".

Budó, que ha pronunciat el discurs en castellà, ha negat –tal com sosté l'executiu espanyol– que el problema de Catalunya sigui una crisi de convivència i ha assegurat que era un problema polític. "No ens podem creure que no tingui una sortida dialogada", ha subratllat. "En el diàleg ens hi trobaran sempre".

La consellera de Presidència també ha insistit en la necessitat que es constitueixi com més aviat millor un govern a l'Estat per tenir un "interlocutor" i poder obrir un diàleg amb Catalunya. "Espanya porta massa anys d'inestabilitat amb governs en funcions", ha lamentat. "Catalunya i Espanya no es poden governar d'esquena, sinó que han de parlar i dialogar", ha insistit.

Conferència d'Antoni Bassas

El periodista Antoni Bassas ha obert l'acte de la Diada a Madrid amb una intervenció en què ha defensat l'existència de la nació catalana. Durant la seva conferència, titulada 'La nació catalana als mitjans', Bassas ha assegurat que la "realitat natural" de la nació catalana "clama per un reconeixement polític".

"No hi ha força pública, ni administració de justícia, ni guerra bruta, ni trasllats de seus d'empreses, ni Brunetes mediàtiques capaces d'eliminar aquesta realitat que dona senyals d'existència en la història contemporània d'Espanya amb claredat i determinació sostingudes", ha dit Bassas, que ha fet una aproximació periodística a la qüestió mostrant portades i articles històrics que sostenien la tesi.

En el seu repàs, Bassas ha mostrat portades com la del primer número del diari 'Avui', publicat el dia de Sant Jordi del 1976, en què s'afirmava que havia nascut "per ser la veu escrita d'un poble que vol tornar a tenir una personalitat estructurada davant de la història". També ha recuperat la portada de 'La Vanguardia' que mostrava les imatges de la manifestació de l'Onze de Setembre del 1977, coneguda com la 'manifestació del milió'. En referència a aquestes fotos, Bassas ha reflexionat: "Qui va adoctrinar aquelles masses? L'escola? Impossible, era en mans del ministeri, a Madrid. ¿TV3? Impossible, el 1977 només emetia la primera cadena de Televisió Espanyola i en UHF". El periodista ha recordat que va ser el teixit associatiu de Catalunya, com actualment, el que va promoure la mobilització.

En el seu repàs periodístic, Bassas ha recordat les pàgines de premsa dedicades a l'Estatut retallat del 2005 i la recollida de signatures del PP en contra del text legal. Una de les conseqüències d'aquell moment històric va ser la publicació, el novembre del 2009, de l'editorial conjunt 'La dignitat de Catalunya', publicat per 'La Vanguardia', 'El Periódico', 'Avui', 'El Punt', 'Segre', 'Diari de Tarragona', 'La Mañana', 'Diari de Girona', 'Regió 7', 'El 9 Nou', 'Diari de Sabadell' i 'Diari de Terrassa'.

Quant als esdeveniments més recents, Bassas ha destacat com els mitjans han incorporat un llenguatge cada cop més bel·ligerant, utilitzant mots com 'rebel·lió', 'sedició', 'cop d'estat' i 'supremacisme'.

stats