Política 20/12/2019

Un any de Pedralbes: el punt de partida del desgel que ara torna al primer pla

Dirigents del PSOE i d'ERC insten a recuperar l'acord efímer entre Sánchez i Torra pel diàleg

Cesc Maideu
3 min
Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, i Pedro Sánchez, president del govern espanyol en funcions,  durant els diàlegs de Pedralbes

BarcelonaUn any de la Declaració de Pedralbes. Tal dia com avui el 2018, el govern espanyol i la Generalitat van aconseguir un punt d'acostament inèdit. Després de setmanes intenses de negociació, els dos executius van firmar un tractat que instava al "diàleg" per trobar una sortida al "conflicte sobre el futur de Catalunya", tot mediat per la, posteriorment incendiària, figura del "relator". Un acord bilateral entre Quim Torra i Pedro Sánchez que, després de desaparèixer del mapa arran de la manifestació de la triple dreta a Colón, ha tornat a aparèixer en la primera plana de l'actualitat política.

ERC i JxCat, en el marc de les negociacions per investir Pedro Sánchez, consideren que Pedralbes permet "parlar de tot", sense límits prefixats. A tall d'exemple, la paraula Constitució no apareix en els dos folis i escaig que ocupa el redactat, i és substituïda per l'expressió en el marc de la seguretat jurídica, que ara Sánchez ha tornat a recuperar. Tot i això, actualment el veuen com un punt de partida, i no la mesura definitiva, ja que els partits sobiranistes argumenten que la situació és completament diferent de la del desembre del 2017, sobretot pel judici i la posterior sentència del Tribunal Suprem als presos independentistes.

Imposar el relat

El domini del relat va ser i continua sent el principal objectiu de les parts. En aquell moment, un PSOE amb voluntat dialogant va traslladar el consell de ministres a Barcelona, com un gest simbòlic d'acostament. Davant aquest fet, la Generalitat va pressionar per acordar una trobada entre presidents. Les negociacions per concretar la reunió van buscar, en tot moment, el domini del relat desitjat.

Els dos executius van lluitar durant dies per triar el format de la trobada. Mentre la Generalitat afirmava que l'acord passava per una sola reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez acompanyats de consellers i ministres, la Moncloa evitava parlar de "cimera" entre governs i insistia que hi hauria una reunió entre presidents i una altra per separat "de treball" entre consellers, la vicepresidenta, Carmen Calvo, i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. L'estira-i-arronsa es va mantenir fins a última hora.

La cimera o reunió –en funció de cada part– va tenir lloc, finalment, un dia abans del consell de ministres de la Llotja de Mar de Barcelona, a quarts de set del vespre, al Palau de Pedralbes. El resultat va ser una aposta per "un diàleg efectiu" per solucionar "el conflicte sobre el futur de Catalunya". Amb aquest objectiu, els governs es van comprometre a "potenciar els espais de diàleg que permetin atendre les necessitats de la societat i avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania de Catalunya". En aquest sentit, va sorgir per primera vegada la figura del relator com a mediador del conflicte polític. Un punt pel qual Sánchez va ser especialment criticat per les forces unionistes a Madrid. Finalment, també van pactar una altra reunió al mes de gener a Madrid, "per continuar acostant posicions", però va passar el contrari, es van allunyar i la trobada es va deixar córrer.

Una flor no fa estiu

El redactat i les formes van buscar, en tot moment, un equilibri que no desmuntés els dos relats construïts per les parts. Metàfora d'això va ser la fotografia dels presidents Pedro Sánchez i Quim Torra, ja que entre ells apareixen tres flors estratègicament situades pels seus respectius serveis de protocol: dues de grogues i una de vermella, afegida in extremis per la Moncloa. Dues del color que reivindica la llibertat dels presos polítics i una del color del PSOE. Però l'equilibri era desigual. Dues de grogues contra una de vermella. ¿Aquell dia va guanyar l'independentisme? Depèn. Les flors vermelles apareixien en un primer pla.

Finalment, la Declaració va quedar en paper mullat. El no d'Esquerra i JxCat als pressupostos de Sánchez, sumat a les pressions que va rebre el president espanyol de la dreta que va convocar –amb poc èxit– una manifestació a la plaça de Colón contra les suposades concessions a l'independentisme i l'immediat judici als presos polítics, va provocar el trencament de les negociacions. Un element que evidencia l'acostament i el futur distanciament entre les parts és el grau de consentiment del govern espanyol sobre les mesures que aprovava el Parlament. Durant l'etapa de diàleg, la Moncloa va fer els ulls grossos davant les diverses mocions del Parlament que mostraven la intenció de lluitar per l'"autodeterminació". Un cop trencades les converses, la suspensió i els recursos en contra d'aquestes mesures van tornar a formar part de l'ordre del dia de la Moncloa.

Ara, tant dirigents del PSOE com d'ERC tornen a apostar pels termes de la Declaració de Pedralbes. Des de Pedro Sánchez fins a Oriol Junqueras, passant per Núria Marín i Pere Aragonès. Alguns la reivindiquen com a "punt de partida"; d'altres, com un límit, com un punt final.

stats