La legislatura catalana

"Catalunya està pitjor": l'oposició carrega contra la "submissió" de Salvador Illa un any després de la investidura

Puigdemont assegura que si s'hagués lliurat a la policia, el dia de la reaparició i fugida, "encara seria a la presó"

Salvador Illa durant l'entrevista concedida a l'ARA.
08/08/2025
5 min

BarcelonaAquest divendres fa un any de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, gràcies als acords del PSC amb ERC i Comuns, en un 8 d'agost d'ara fa un any que també va quedar marcat per la reaparició fugaç al Principat de l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, que pocs minuts després s'escaparia de la policia cap a Bèlgica, on està exiliat a l'espera de l'aplicació de l'amnistia. Però aquests 365 dies no han estat gens del grat de l'oposició, que ha aprofitat l'efemèride per fer balanç. La portaveu dels juntaires al Parlament, Mònica Sales, ha assegurat en una atenció als mitjans des de la cambra que "el país està pitjor", que "el Govern suspèn" per la seva "mala gestió" i també ha denunciat la "submissió a Madrid" del president sense "alçar la veu" per Catalunya, cosa que hauria comportat un "col·lapse". Una diagnosi compartida parcialment pel PP, des del seu prisma. El seu portaveu a la cambra, Juan Fernández, ha coincidit a denunciar la "submissió" al president espanyol, Pedro Sánchez.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En canvi, el Govern ha fet un balanç "positiu" en un comunicat aquest divendres, fent gala dels indicadors econòmics –amb el creixement per sobre de la mitjana europea–, les seves polítiques d'habitatge, el reforç dels serveis públics i la reducció de delictes un 5,24% la primera meitat d'aquest any. A parer seu, "Catalunya s'ha tornat a posar en marxa" amb la seva "millor versió" i es mostra compromès a complir els acords d'investidura amb els republicans i els comuns. Ara bé, ha pretès destacar el pla "Catalunya lidera", que inclou específicament l'ampliació de l'aeroport del Prat, malgrat les reticències dels socis d'Illa, Esquerra i Comuns.

La portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, aquest divendres al Parlament.

Les crítiques

Més enllà d'això, Junts ha denunciat un "desgavell a Rodalies" i a educació, amb milers d'aspirants a accedir a la formació professional que han quedat sense plaça –tot i que s'han reduït respecte a l'any passat–, però també "incompliments" amb la no presentació dels pressupostos catalans o amb el finançament singular, "que ha acabat sent generalitzable" amb l'inici de part de la gestió de l'IRPF el 2028. És en aquest escenari que Sales ha erigit Junts en "l'alternativa al Govern" i el seu "pacte tripartit" amb ERC i Comuns, un tripartit que els juntaires veuen de legislatura, si bé fonts del partit també afirmen que "en qüestions d'identitat" emergeix l'entesa amb PP i Vox perquè coincideixen en votar contra diverses resolucions de caràcter més sobiranista al Parlament.

Els populars consideren que Illa ha estat el "salvavides" de Sánchez, fent servir la Generalitat com "un instrument polític" al seu servei per "protegir-lo de la seva debilitat parlamentària" i de la "corrupció", sobretot del cas Cerdán. D'aquí ve que hagi denunciat la "bunquerització" amb el president espanyol. En el seu cas, però, també ha carregat contra el tarannà "nacionalista" d'Illa, ja que creu que ha "incomplert" la promesa de girar full al Procés, una visió oposada als juntaires, que han lamentat la "desnacionalització" que hauria liderat el cap del Govern, sobretot lingüísticament. Segons Sales, l'executiu hauria de ser "un model" en l'ús de la llengua, encara més en un moment de "regressió", però el partit de Puigdemont assenyala l'ús del castellà en alguna intervenció al ple, en actes i a les xarxes socials de membres del Govern.

El portaveu del PP al Parlament, Juan Fernández, aquest divendres a la cambra.

També han volgut valorar aquest primer any de legislatura els socis d'Illa, ERC i Comuns. La portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, ha assegurat en declaracions trameses als mitjans de comunicació que ha estat un any amb una gestió "millorable", "sense pressupost, amb molt bones paraules però pocs fets i concrecions". Així, ha avisat que la legislatura "només té sentit si Catalunya fa un salt endavant en la seva sobirania" en matèria del finançament singular, Rodalies o per posar fi a la repressió. Uns reptes que s'ha posat com a prioritat malgrat el "resultat desigual" actual. En tot cas, ha lamentat que el PSC hagi "escollit ser portaveu del PSOE i oblidar interessos del país".

Per la seva banda, el portaveu de Comuns al Parlament, David Cid, ha conclòs també que "el Govern necessita millorar", que "va al setembre" amb tasques pendents per complir i "dos reptes de país", l'habitatge i el transport públic, sobretot Rodalies i trens regionals. "Suspèn en prioritats. La prioritat no ha de ser l'aeroport, ha de ser el tren", ha etzibat. Tot i això, ha insistit que per negociar els pressupostos "s'han de complir" tres promeses: posar en marxa la unitat d'inspectors perquè es compleixi la regulació aprovada en habitatge en contra del lloguer de temporada, la unitat contra els desnonaments i la creació del registre de grans tenidors. Per això, s'ha citat en una comissió de seguiment imminent per abordar-ho.

El portaveu dels comuns, David Cid, al Parlament.

Des de l'extrema dreta, el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha assegurat que Illa és una "estafa" en una publicació a X en què ha etzibat que el president "ha agreujat encara més la crisi d'inseguretat i identitat que patia Catalunya" i que és "un nefast gestor".

Fora l'hemicicle, l'ANC també ha valorat en un comunicat el primer any d'Illa, lamentant que "no ha complert" cap dels compromisos i que "només ven fum". En canvi, l'espanyolista Societat Civil Catalana creu que la seva victòria va ser "un avenç després de molts anys de governs de signe separatista", però que "està lligat a l'agenda del nacionalisme", i n'ha criticat la política lingüística "excloent" i el finançament singular.

La reaparició fugaç de Puigdemont

Puigdemont també s'ha pronunciat a X sobre el seu retorn i posterior fugida de Barcelona ara fa un any. "Avui encara seria a la presó", ha escrit en referència a si hagués decidit quedar-se. "Era conscient de l’enorme risc i de l’elevada probabilitat que jo acabés detingut i enviat a Madrid per ser empresonat de manera incondicional", ha expressat, i ha explicat que va preferir evitar la seva detenció al veure que seria incapaç d'accedir a la investidura de Salvador Illa: "Qualsevol intent [d'entrar] hauria equivalgut a un lliurament voluntari, cosa que no ha estat mai en cap de les meves previsions ni intencions".

Alhora, Sales ha assegurat que "el president va donar compliment al seu compromís" de tornar el dia de la investidura, "però també al de no deixar-se detenir". Així, ha afegit que "el que el president va denunciar fa un any avui és vigent" perquè la justícia no li ha aplicat encara l'amnistia, tampoc al diputat Lluís Puig ni a l'eurodiputat Toni Comín, tots ells exiliats. És aquest el motiu al qual s'aferra per dir que "Espanya no és un estat de dret". Això no és el que pensa el PP: Fernández ha reblat que es va produir una "humiliació" i que "Sánchez va permetre que Puigdemont entrés a Espanya i que tornés a fugir a Waterloo". Per això, s'encomana al fet que "actuï l'estat de dret per saber tota la veritat".

stats