Aragonès fa pinya amb Torra pel polèmic contracte de 35 milions d'euros en mascaretes

BarcelonaEl president Pere Aragonès ha tancat files aquest dimecres amb el seu predecessor, Quim Torra, davant de les acusacions de Ciutadans per un contracte que va requerir el pagament anticipat de 35 milions d'euros per material sanitari durant la primera onada de la pandèmia del coronavirus. El cap de l'executiu ha assegurat que en aquell moment no hi havia mascaretes al mercat i que la Generalitat va haver d'anar a "l'altra banda de món" per aconseguir-ne. "Ho tornaríem a fer", ha assegurat el president.

Aragonès ha defensat, en aquest sentit, que la contractació ja va ser revisada per l'Oficina Antifrau i que va ser "arxivada" i que la Sindicatura de Comptes no hi va trobar irregularitats. Tanmateix, el cap de files de Cs, Carlos Carrizosa, ha insistit que el Govern ha de donar explicacions en seu parlamentària. A parer seu es tracta de "pràctiques opaques" i el "silenci" de l'executiu "fa pudor".

La pregunta de Cs es produeix arran de les informacions publicades pel diari El Confidencial sobre el polèmic contracte, on s'assegura que l'empresari Roger Parellada es va quedar 24 dels 35 milions pagats per les mascaretes.

Antifrau va fer un informe sobre aquesta contractació, alertant del comportament "temerari" de la Generalitat a l'hora d'adjudicar el contracte a una empresa que, en aquell moment, tenia una activitat econòmica residual i no disposava de cap persona treballadora. "Tot i les condicions extremes en què es va dur a terme l'encàrrec d'emergència i l'ordre de pagament anticipat, aquest últim ha de ser qualificat per aquesta Oficina Antifrau com un acte de temeritat, que va suposar haver d'assumir un risc no controlat", va afirmar, i va posar de manifest que en l'expedient de contractació no hi havia informació sobre els contactes preliminars per escollir Basic Devices SL. Finalment, però, l'ens va cloure la investigació i va decidir no remetre el cas a la Fiscalia perquè no hi va veure delicte. Per contra, sí que va remetre'l a l'Agència Tributària pel "risc tributari" de l'operació.

Arran de les indagacions d'Antifrau, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que el 2020 tenia responsabilitats a l'ICS, va justificar l'operació per la situació d'aquell moment i va afirmar, com ha fet aquest dimecres Aragonès, que en aquell moment hi havia una batalla entre països per aconseguir material sanitari. "Ens havíem de buscar la vida i no ens vam equivocar", va defensar en seu parlamentària Argimon, que va assegurar que tot el material va arribar i va ser distribuït als centres sanitaris.

La totalitat de la contractació amb Basic Devices SL va ser proporcionar 2 milions de mascaretes quirúrgiques i 2 milions de les del tipus FFP2 (7,1 milions d'euros); 2 milions d'EPI (48 milions); 50 respiradors (1) i 50 equips de ventilació mecànica no invasiva (31,8). Tanmateix, Salut va acabar desistint de part del material perquè les necessitats no eren les mateixes que en el moment de la contractació i el pagament es va limitar als 35 milions anticipats.

Retirada d'una denúncia als Mossos

Aquest pagament va ser bloquejat per part de les entitats financeres de la Generalitat, que van alertar que l'empresa destinatària mai no havia tingut ingressos tan alts i que no comptava amb un historial conegut sobre operacions d'aquest tipus. En aquest punt, responsables d’Economia i Hisenda, aleshores liderada per Aragonès, van presentar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra per una temptativa d’estafa per part d’aquesta mercantil, però la van retirar tres dies més tard amb l'argument que l'adjudicatària hauria aportat "informació considerada suficient" per esvair els indicis que havien motivat la denúncia. Finalment, es va fer el pagament a canvi que arribés després el material sanitari.