Arrimadas s'atrinxera amb la seva cúpula tot i les pressions perquè hi hagi cessaments

La desfeta més gran de la història del Parlament no tindrà conseqüències internes, ni tampoc pràcticament autocrítica pública. Inés Arrimadas s'aferra al càrrec de presidenta i també protegeix al seu entorn més pròxim. El partit intenta així girar full. Ho fa després d'una reunió de cinc hores del comitè executiu que ha estat percebuda amb una diferència abismal entre el que n'ha transcendit als mitjans i com l'ha descrita Arrimadas. La líder dels taronges la defineix amb cinc paraules: "Debat, il·lusió, compromís, suport i fortalesa". D'altra banda, fonts presents en la reunió han afirmat a Efe que es van demanar canvis i dimissions de pesos pesants del partit. Sobretot, les mirades es van fixar en Carlos Cuadrado, director de la campanya electoral i vicesecretari primer del partit, i en José Maria Espejo-Saavedra, vicesecretari adjunt.

Cuadrado i Saavedra són dos elements clau de l'estructura que ha permès a Arrimadas aconseguir el control del partit i apaivagar la crisi interna. Custodien l'ordre orgànic i són els negociadors taronges amb el govern espanyol. Diverses veus, entre elles la de la tinent d'alcalde de Madrid, Begoña Villacís, la consellera de Cultura de la Comunitat de Madrid, Marta Ribera, i el coordinador autonòmic del País Valencià, Toni Cantó, van demanar que Cuadrado i Saavedra fossin apartats de les decisions. Arrimadas finalment va aconseguir protegir el seu entorn més proper i s'han descartat dimissions. De fet, segons les mateixes informacions d'Efe, el seu lideratge en cap moment va estar en qüestió. És més, bona part de la directiva va fer pinya al voltant d'Arrimadas al·legant que els resultats es veien a venir i encara no han aconseguit revertir la dinàmica a la baixa després de la patacada del 10-N. Més que acabar amb Arrimadas, el que proposaven els dirigents estatals era ampliar el seu cercle de poder apartant de la presa de decisions les persones de confiança de la presidenta. Tot i que, de moment, gaudeix d'aquest suport, fonts coneixedores de les discussions han advertit a Europa Press que si la presidenta no pren mesures, "a la final les crítiques l'acabaran apuntant". La lupa, de moment, tampoc està posada sobre Carlos Carrizosa, a qui Arrimadas ha refermat la seva confiança.

Sigui com sigui, la direcció de Ciutadans descarta canvis interns. Aquest dimarts Arrimadas ha comparegut després del comitè permanent i ha afirmat que se sent "més reforçada i més forta que mai" per liderar el partit. No ha posat en dubte la seva presidència i ha insistit que no és el moment de fer cessaments: "S'ha de continuar sumant, al partit no hi sobra gent". Dos dies després de la desfeta i amb els resultats païts i debatuts internament, l'autocrítica encara no arriba. Cada vegada que a Arrimadas li demanaven què havia fallat, responia que no han "sabut il·lusionar" l'electorat. No ha entrat en els motius que han portat els seus votants a abandonar-los ni en si l'estratègia del partit ha de canviar de rumb. Continuen escudant-se en la baixa participació i en la campanya totalment telemàtica que han fet.

Els arguments d'Arrimadas contrasten amb els de Cantó, un dels més crítics en la reunió d'ahir, que ha parlat a Telecinco aquest dimarts. El dirigent valencià ha afirmat que "cal fer canvis en l'estratègia per recuperar la força, la valentia i la seguretat" que abans mostrava Cs. Per acabar, ha deixat entreveure que també fan falta canvis a la cúpula del partit. "I probablement també a l'equip", ha insinuat.

El passat els condemna

Així, Arrimadas no considera la pèrdua del 86% dels seus votants ni el fet de caure 30 escons un plebiscit a la seva gestió. "Fem el correcte, i a vegades dona vots i a vegades no", ha apuntat. D'aquesta manera, no relaciona el seu gir moderat i pactista a Madrid –obrint la porta a entendre's amb el PSOE– amb la derrota del 14-F. Davant d'això, creu que el seu projecte "continua" i veu "reforçat" el compromís de l'executiva. Per a Arrimadas, la causa ve donada per "molts factors". Un dels principals, el fet carregar amb l'herència dels mals resultats de Rivera. "No hem sabut tornar a il·lusionar", ha repetit diverses vegades. De fet, segons fonts consultades per Europa Press, ahir es va negar a cessar la seva cúpula perquè va justificar que la culpa "és del passat". Subratllava així la baixa intenció de vot que mostraven les enquestes des de la debacle que van patir el 10-N.

El paper dels crítics

Les veus crítiques amb la directiva actual de Ciutadans demanaven uns canvis que no han arribat. Ahir, fonts pròximes a Francisco Igea, vicepresident de la comunitat de Castella i Lleó i líder de l'anomenat sector crític, explicaven a l'ARA que estan a l'espera de quina autocrítica fa la direcció del partit i quines decisions es prenen abans de decidir-se a moure fitxa. Ara, després que la directiva taronja no hagi fet moviments de penediment més enllà d'acceptar la derrota, la reacció dels crítics serà clau per entendre l'abast que pot tenir la desfeta i si el lideratge d'Arrimadas està en perill. El descontentament, però, ja transcendeix el sector crític i altres veus fins ara obedients amb la direcció carreguen davant l'estratègia que ha portat el partit a perdre 30 escons.

Mentre es cou la resposta interna, Arrimadas no cedeix. "Soc la líder política que ha tingut més suport", ha dit aquest dimarts en referència a les primàries, que va guanyar amb el 76,91% dels vots. De moment, considera que el partit surt "reforçat" de l'anàlisi interna i cal "mirar endavant". "L'executiva surt més convençuda de tirar endavant aquest projecte i d'estar units, que és com evidentment estem", ha conclòs.