Administració pública

Una associació de funcionaris porta el Govern als tribunals per l'eliminació del teletreball als alts càrrecs

Fòrum d'Advocacia de la Generalitat considera que l'executiu català no pot modificar de forma unilateral les condicions de treball dels subdirectors

El president Salvador Illa i els consellers Albert Dalmau i Sílvia Paneque.
08/04/2025
2 min

BarcelonaLa decisió del Govern de fulminar el teletreball per als alts càrrecs arriba als tribunals. L'associació sindical Fòrum d'Advocacia de la Generalitat ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l'eliminació del treball a distància per a subdirectors generals, segons ha pogut saber l'ARA. L'entitat ja havia intentat que el departament de Presidència fes marxa enrere presentant un recurs de reposició davant la Generalitat. Però, davant el cop de porta del Govern a les seves peticions, ara duu la batalla a la justícia, segons ha avançat Catalunya Ràdio. Amb quins arguments? El principal, que l'executiu català s'ha saltat els procediments de negociació sindical i pretén modificar les condicions de treball dels funcionaris afectats de manera unilateral.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En el seu moment, el departament de Presidència va argumentar que fulminava la possibilitat de treballar a distància perquè era "incompatible" amb la naturalesa i les funcions del càrrec. El Govern vol que els màxims responsables dels departaments estiguin cada dia a l'oficina. Sosté que això és imprescindible perquè liderin in situ els equips i que, si els sobra temps, s'han de desplaçar pel territori per veure-hi els problemes de primera mà. La mesura afectava els subdirectors que tenien reconegut el dret a teletreballar un màxim de dos dies a la setmana.

Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya haurà de resoldre si, com sosté l'associació, el departament va fer servir una instrucció de forma "tergiversada i esbiaixada" per canviar-los les condicions laborals. En la seva resposta al recurs intern, consultada per aquest diari, Presidència va defensar que podia introduir aquests canvis per mitjà d'una instrucció en exercici de "la potestat d’autoorganització de l’Administració". "La Instrucció 1/2025, de 7 de gener, objecte d’impugnació, no incorpora un contingut normatiu amb vocació d’integrar-se en l’ordenament jurídic, sinó que es limita a emetre directrius o pautes interpretatives del marc jurídic vigent, sense innovar-lo ni contravenir-lo en cap cas", afirma la resolució de la secretaria d'administració i funció pública.

"Falta d'arguments tècnics"

Més enllà de les raons polítiques, Fòrum d'Advocacia de la Generalitat lamenta la falta d'arguments tècnics al darrere de la decisió del Govern. No s'ha pres amb cap estudi sobre eficiència a la mà, argumenten, sinó per prejudicis cap a una forma de treball que defensen que ha estat funcionant sense cap problema des que es va implementar, en temps de pandèmia. Cal tenir en compte que, tot i ser càrrecs triats de forma discrecional, es trien dins del cos d'alts funcionaris: són l'últim esglaó abans de la direcció política dels departaments i accedeixen a la plaça després de passar un concurs. L'associació rebutja que se'ls pretengui donar un tracte equiparable als càrrecs de confiança, que tenen un horari i un règim de dedicació especial. Un centenar de subdirectors també es van rebel·lar contra aquesta decisió en una carta en què expressaven el seu malestar.

L'eliminació del teletreball per als alts directius de la Generalitat s'insereix en la voluntat declarada del Govern de millorar el funcionament de l'administració pública. El departament de Presidència sosté que s'ha trobat una Generalitat a mig gas i que n'ha d'augmentar les revolucions. Amb aquest objectiu, ha implementat nous sistemes de gestió i d'indicadors dins del Govern i ha incrementat la coordinació interdepartamental, amb més de vint comissions sota la tutela del departament de Presidència.

stats