DEBAT SECTORIAL

L’atur, el gran problema del qual ningú parla

La taxa de desocupats a Espanya és la segona més alta de la UE

Espanya és el segon país de la Unió Europea (UE) amb més atur. La taxa de desocupats es va tancar l’any passat en el 14%, segons dades de l’Eurostat, només superada per Grècia (19%), país que durant la crisi va ser rescatat internacionalment fins a tres vegades. Tot i que la taxa va caure més de dos punts respecte al 2017, Espanya queda lluny de la mitjana de la UE -que va ser només del 6,6%- i de països que se suposa que estan menys desenvolupats com Mèxic, que té només el 3,3% d’atur, i Turquia, amb el 10%. Les dades encara són més alarmants en dos dels col·lectius més desfavorits: les dones i els joves. La taxa d’atur femení va ser del 17% l’any passat i la de l’atur juvenil-fins a 24 anys- es va enfilar fins al 34,4%. També en els dos casos només la va superar Grècia.

A l’alta taxa d’atur s’hi ha de sumar que els llocs de treball que s’estan creant a l’Estat són precaris: mal pagats i amb una alta temporalitat. Només a tall d’exemple, segons l’últim estudi de l’Organització Internacional del Treball (OIT), publicat el febrer passat, sis de cada deu llocs de treball a Espanya eren temporals -d’una durada màxima de sis mesos- el 2017, una xifra molt lluny del 15% que hi ha a Alemanya i del 10% d’Àustria. La mateixa OIT també va alertar que com més breu és la durada dels contractes, més gran és la taxa de pobresa.

Tot i aquestes dades, els candidats a la presidència del govern espanyol han passat molt de puntetes o directament han ignorat durant la primera setmana de campanya el problema de l’atur.

Els sindicats majoritaris han dit per activa i per passiva que la causa de la precarietat laboral és la reforma laboral aprovada durant el govern de Mariano Rajoy l’any 2012, perquè afavoreix les empreses en detriment dels treballadors. “Cal una contrareforma”, asseguren Javier Pacheco i Camil Ros, secretaris generals de CCOO i la UGT a Catalunya, respectivament.

Semblava que el govern de Pedro Sánchez estava disposat a fer el pas abans de les eleccions del 28 d’abril i, de fet, fins i tot va arribar a un acord en els punts clau tant amb Comissions Obreres com amb la UGT, però arran de les diferències polítiques que hi va haver entre els partits que havien de donar-li suport, Units Podem, el PDECat i el PNB, finalment els socialistes es van fer enrere.

Els principals punts de fricció eren la prevalença del conveni sectorial al de l’empresa -una de les propostes més importants de la reforma- i el restabliment de la pròrroga automàtica dels convenis col·lectius.

Tot i el fracàs de la contrareforma, els socialistes van optar per aprovar algunes mesures via decret llei com les ajudes per a les persones que han exhaurit el subsidi ordinari d’atur i que tenen més de 52 anys -el PP va apujar el llindar als 55 anys- i el registre obligatori de jornada laboral per als treballadors, que totes les empreses hauran de tenir en vigor a partir del 12 de maig.

Pendents de l’EPA

Aquest silenci sobre l’atur durant la campanya electoral, amb tot, segur que es trencarà just tres dies abans de la cita a les urnes. El motiu? El 25 d’abril sortiran les dades de l’enquesta de població activa (EPA) del primer trimestre de l’any. Si es tenen en compte les dades de l’atur del ministeri de Treball de gener, febrer i març, molt probablement les de l’EPA no seran positives. Els dos primers mesos de l’any l’atur va pujar un 2,6% i un 0,1%, respectivament, i el març va baixar un 1%. Segur que llavors els candidats a la presidència del govern espanyol recordaran, encara que només sigui 24 hores, que l’atur continua sent el gran problema de l’economia espanyola.

Objectiu compartit: els ‘ninis’ i els aturats de més de 45 anys

PSOE

Reformular les polítiques d’ocupació activa i crear una assegurança europea d’atur: aquestes són les dues mesures clau que els socialistes proposen per combatre la situació del 5,8% d’aturats de llarga durada que hi ha a l’Estat. En aquest sentit, el PSOE aspira a poder oferir als afectats cursos de formació continuada, així com una atenció personalitzada per ajudar-los a trobar feina. Unes idees ja expressades als “divendres socials” de Sánchez.

PP

La iniciativa estrella del PP en la matèria és garantir als aturats que impulsin un negoci que, durant els dos primers anys, no hauran de pagar els impostos per bonificacions, una idea destinada només a una part de la població afectada. Per a la resta, insisteix en reforçar les polítiques de feina activa i obre la possibilitat que els ajuntaments amb superàvit puguin destinar part dels ingressos a fomentar la creació de llocs de treball.

Cs

La formació taronja oferirà la creació d’una “guardiola d’ingressos personal” per a cada treballador. L’objectiu és que els titulars puguin retirar-ne els diners en cas d’atur, de mobilitat geogràfica dins l’empresa o com a complement a la seva pensió. Per als aturats de llarga durada, Cs pretén gestionar un sistema de matching a través del big data per creuar ofertes i demandes més fàcilment.

Podem

Sota l’epígraf “garanties socials i justícia laboral”, des de Podem ofereixen la possibilitat d’incrementar la prestació d’atur al 70% de la base reguladora i vetar qualsevol mena de retallada. Per contrarestar la taxa d’atur juvenil, la formació de Pablo Iglesias proposa reduir a la meitat el període de cotització que es demana a totes les persones de menys de 30 anys per poder cobrar el subsidi.

Junts per Catalunya

L’única sortida és traspassar més recursos de l’Estat a la Generalitat. Aquesta és la visió que recull JxCat sobre el problema de l’atur, per la qual cosa demana destinar l’1% del PIB a polítiques d’ocupació activa, incrementar la plantilla d’orientadors professionals i augmentar l’ocupabilitat dels joves sense feina, els ninis. Unes mesures que, en qualsevol cas, hauria de gestionar el govern català.

ERC

ERC coincideix que la solució passa per transferir competències. En aquesta línia, els republicans demanen poder tramitar les prestacions i subsidis d’atur des de Catalunya a partir del que anomenen “gestió integral territorialitzada”, però posant especial èmfasi en les persones en situació d’atur amb més de 45 anys per garantir-los una jubilació digna.

Més continguts de