Albert Dalmau: "Ayuso parla molt d’Espanya, però el seu dúmping fiscal és d’una insolidaritat absoluta"

BarcelonaAlbert Dalmau (Barcelona, 1990), conseller de la Presidència, visita l'ARA tot just després de les quatre comissions bilaterals entre l'Estat i la Generalitat.

Ha coordinat les quatre comissions bilaterals: quin és el seu balanç?

— Molt positiu. L'encàrrec del president era fer-les al febrer perquè desplegàvem tres coses del nostre ideari: la nostra pròpia agenda de govern, acordar amb el govern d'Espanya, però també complir els acords d'investidura. Per la via de la col·laboració es treuen més rèdits per al conjunt del país que amb la confrontació. Ampliar la plantilla dels Mossos o la judicial són avenços importants.

El sistema de finançament està caducat des de l'any 2014. Quan preveu que n'hi hagi un de nou?

— Com més aviat millor. L'acord amb Esquerra és ambiciós i ens ha fet moure posicions a tots, però també ha estat la base per poder obrir una nova legislatura. Ara no cal negociar-lo, sinó complir-lo i desenvolupar-lo. Estem negociant amb el govern d'Espanya aquest calendari de desplegament. Soc optimista, les reunions estan anant bé. El calendari parla de sis mesos i això vol dir arribar al mes de juny: hi ha partit.

Catalunya sortirà del règim comú?

— Hi ha una part que mostra elements de singularitat, bilateralitat i multilateralitat. Això és el que estem negociant ara. Li mentiria si li digués que avui en tenim la solució, encara treballem amb el govern d'Espanya sobre com ha de ser el sistema de finançament. Preveu una garantia de solidaritat i seguir en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera. I també permet elements de singularitat perquè hem posat damunt la taula la necessitat de mantenir l'ordinalitat en l'assignació de recursos.

Però no m'ha dit si sortirem del règim comú.

— Perquè avui encara treballem en aquest desenvolupament.

Complica la negociació que la ministra d'Hisenda sigui també la candidata a Andalusia?

— No, perquè hi ha un acord i una visió compartida del PSOE que el model pel qual hem d'avançar és el d'una Espanya molt federal, en què s'ha de poder donar resposta a diferents sensibilitats territorials. Catalunya i Andalusia són dues de les comunitats més beneficiades per l'acord del FLA, però també el País Valencià i Múrcia.

Amb la negociació del FLA hem hem vist la posició del PP. Espanya és federalitzable?

— M'agradaria poder tenir un PP que no s'oposés a tot, que intentés no incendiar sempre el país. Les declaracions de la senyora Ayuso són molt destructives, no aporten res de bo al debat que s'ha de tenir. Es poden defensar les posicions, es poden tenir visions diferents, però aquest nivell d'agressivitat no és bo ni sa per a la vida pública. El president Illa té un to constructiu.

S'intentarà que els agents de l'Agència Tributària espanyola treballin o passin a l'Agència Tributària catalana?

— No hem arribat a aquesta estació, encara. Estem treballant en quins seran els mecanismes de col·laboració entre les dues agències. Haurem de cooperar en matèria d'intercanvi d'informació, de sistemes informàtics, el nostre personal haurà de col·laborar i cooperar amb el de l'Agència Tributària espanyola.

Ayuso o Mazón poden renunciar a la condonació del deute del FLA?

— Les comunitats del PP s'acabaran acollint a la condonació del deute del FLA. L'oposició que he vist del PP i d'Ayuso no és positiva. I he de dir amb incredulitat que l'oposició de Junts sembla massa vegades coincident. Un no pot prendre com a ostatges els seus ciutadans a l'hora d'incendiar políticament el país.

Què pensa quan veu que constantment s'abaixen els impostos a Madrid?

— Amb la resta de regions del país, volem tenir un partit d'igual a igual. I em sembla d'una insolidaritat absoluta quan veig que la Comunitat de Madrid, per un cantó, abaixa els impostos i, per l'altre, demana participar de més recursos. No és just. El dúmping fiscal que fa la Comunitat de Madrid, a qui més perjudica és a les comunitats veïnes. Catalunya vol sortir a liderar econòmicament Espanya. I per fer-ho demanem tenir les mateixes regles de joc i un àrbitre neutral. Creiem que podem projectar que Catalunya torni a ser la primera comunitat d'Espanya en termes de producte interior brut. A més, em sorprèn que algú com Ayuso, que parla tant d'Espanya, sigui la persona més insolidària amb les comunitats d'Espanya.

Com es concreta aquest projecte de superar el PIB de Madrid?

— Catalunya ho té tot perquè li vagi bé. El país necessita superar una època de màxim bloqueig per passar a una època de màxima ambició, i això es fa amb estabilitat i posant el focus en la gestió. Hem posat damunt la taula una inversió de 18.500 milions d'euros en infraestructures pendents. Es fa tenint col·laboració publicoprivada, generant el clima perquè decisions empresarials com les que hem conegut els darrers mesos permetin el retorn d'algunes companyies a Catalunya. Aquest últim any Catalunya ha estat la comunitat que més ha crescut, amb un 3,6%, per damunt de la mitjana espanyola, i és una de les regions d'Europa que més creix.

Un dels grans obstacles és la burocràcia del país.

— Hem fet passos significatius en el tema, com ara una proposta per agilitzar l'obra pública. És un escàndol que no s'executin les inversions al país. A l'Ajuntament de Barcelona s'executaven el 90% de les inversions cada any i espero que això passi també amb el govern de Catalunya. Hem augmentat els llindars d'adjudicació d'obra pública, la diversificació d'operadors. Hem posat en marxa un procés per eliminar i flexibilitzar els trenta tràmits més usats per la ciutadania. O, per exemple, amb la professionalització de la direcció pública. A mi em continua sobtant que canviï en aquest país el president i tot seguit canviïn 400 persones de l'administració. Hem de poder tenir més estabilitat, fer una crida a professionals per al sector públic, del sector privat per incorporar-se a servir el país.

L'Estat continua sense fer públiques les dades de l'execució pressupostària. Les han demanat?

— Les demanem. Crec que s'han de fer públiques. És un tema que ens preocupa i hem tirat endavant, a l'última comissió bilateral, la creació d'aquest consorci d'inversions. No podem perdre ni un euro d'obra pública.

Però si no sabem quina és l'execució, és difícil.

— Sabem les d'exercicis anteriors i no són satisfactòries. El nostre objectiu ha de ser tirar cap a una xifra que estigui per sobre del 90%.

Vostès faran públiques les balances fiscals?

— Quan es disposi d'aquesta informació podrem mantenir aquesta discussió. Però no estem al nivell a què voldríem estar. Amb aquest criteri de solidaritat i ordinalitat a la vegada, plantegem la proposta de nou finançament.

No tindran pressupostos i hauran de fer una ampliació de crèdit de 4.000 milions. Com van les negociacions amb els socis?

— Espero que durant aquesta legislatura hi hagi pressupostos i l'ampliació de crèdit m'agradaria que fos més d'hora que tard. Hem de generar confiança amb Esquerra i els comuns. Soc optimista. Hem tingut, les darreres setmanes, alguns acords que van en la bona direcció: el FLA, Rodalies, el pla de xoc del català, en matèria d'habitatge. Estem negociant amb tots ells.

La relació del president Illa amb Junqueras és més fàcil després de la foto?

— Sí, el missatge que ens han transmès ha estat d'avançar en el compliment dels acords i hem complert. Amb el partit de Junqueras hem pogut tirar endavant un acord molt important en matèria de Rodalies, fruit de la darrera bilateral, on ells ens han fet moure. Estem generant confiança. El país no entendria que fa sis mesos pactéssim una investidura i no fóssim capaços de donar l'estabilitat necessària que el país necessita. La relació és fluïda.

Cal reduir el nombre d'arribades d'immigrants a Catalunya?

— La gent obvia que moltes de les persones immigrants són catalanes que avui fan la seva feina i contribueixen al país. El país ha tingut un increment demogràfic en un continent on som pocs i cada vegada més vells. L'arribada de persones contribueix al dinamisme de la nostra economia i és una part essencial de la nostra societat. No hem de caure mai en el discurs deshumanitzador de les persones que venen de fora.

Temen l'extrema dreta?

— Sí, la temem, però la combatrem. No hi pot haver cap titubeig amb els acostaments a les posicions ultres que tan mal fan a les institucions, a l'economia de mercat, a la democràcia i a Europa i Catalunya. Els que avui defensen les idees ultres són els que estan imposant els aranzels als nostres productes agrícoles i posant fi a les nostres exportacions. Aquest és un govern progressista que parlarà molt de seguretat perquè volem reivindicar la seguretat com una política de cohesió social i d'esquerres. Un govern que és progressista ha de poder combinar aquestes polítiques socials amb polítiques molt contundents per prevenir la inseguretat.

Com es capgira la situació de la llengua?

— Estem preocupats, però també esperançats. Si volem preservar l'eix central de la nostra nació i de la nostra identitat nacional, necessitem preservar que qualsevol persona que arribi aquí pugui aprendre el nostre idioma. A mi em sorprèn trobar gent que volia aprendre el català i es dirigia al Consorci per a la Normalització Lingüística i no érem capaços d'absorbir la demanda. Per això hem arribat a un acord per poder cobrir aquesta demanda. També hi ha un repte brutal en l'àmbit audiovisual. I, per fer-ho, hem de ser capaços d'arribar a consensos de país. En qüestions de llengua no podem fallar ningú i sobretot hem d'intentar no utilitzar-la com una arma política.

I respecte al català a Europa, com han anat les converses amb la presidenta del Parlament Europeu?

— Hi ha una ofensiva per terra, mar i aire per avançar en l'ús del català a Europa. Aquesta setmana s'ha avançat i al Consell Econòmic i Social s'ha acordat la introducció del català, i necessitem que el català s'introdueixi al Parlament Europeu. El PP no ho posa fàcil, però esperem també convence'ls.

Una de les seves primeres decisions va ser posar fi al teletreball dels alts càrrecs. Com ha anat?

— És una mesura de la qual estic molt convençut. Mai ha estat una mostra de desconfiança, sinó a l'inrevés, una mostra de màxima confiança. Necessitem més que mai tots els líders de l'administració de la Generalitat. Per liderar un equip humà de 5 a 50 persones, és difícil fer-ho des de casa.

Quan està previst que el president Illa es vegi amb l'expresident Carles Puigdemont?

— Això haurà de respondre-ho el president. Amb Puigdemont, que mereix tots els respectes, tenim idees radicalment oposades en la forma d'entendre el país, però necessitem que tots els actors polítics puguin ser a Catalunya fent política.

El president Maragall va topar també amb aquestes relacions tradicionalment agredolces amb el PSOE. Per què aquest cop hauria de ser diferent?

— Som en una nova etapa de relació entre el govern d'Espanya i el govern de Catalunya. El projecte del president Sánchez crec que és objectivament positiu per a Catalunya. On volem ser? Amb l'embolic que teníem fa deu anys?

—