10/11/2021

Aznar i l'espanyolitat intel·ligible de Julián Marías

3 min
José María Aznar en l'acte de presentació del llibre sobre Marías

MadridLa dreta espanyola no va sobrada de referents intel·lectuals que no estiguin tacats per l’estigma del franquisme. Per això la figura de Julián Marías (Valladolid 1914 - Madrid 2005), pare del conegut escriptor Javier, li resulta especialment interessant. Marías, malgrat el seu catolicisme, va combatre en l’exèrcit republicà, va ser pròxim al socialista Julián Besteiro, i amb la victòria franquista va ser depurat i fins i tot va passar algun temps empresonat. Amb aquestes credencials va ser una de les veus més respectades del món conservador durant la Transició, i un dels teòrics d’un espanyolisme que volia ser modern i que va amarar, entre d'altres, José María Aznar.

L’expresident espanyol i president de FAES va participar ahir en la presentació d’una biografia de Marías escrita per Ernesto Baltar que porta per títol Julián Marías, concordia sin acuerdo i que inaugura una nova col·lecció sobre pensadors liberals del think tank conservador.

L’acte té lloc a la sala dels passos perduts del Senat, i només entrar-hi ja es veu qui és el protagonista. “¿Vens a l’acte de José María?”, em pregunten a la porta, amb una familiaritat que denota que Aznar és alguna cosa més que un expolític per a un cert sector de la societat castellana, que el veu gairebé com un mite al costat del galleguisme hiperrealista i desposseït de qualsevol idealisme que representa Rajoy.

Tòpics sobre Espanya

Aznar destaca de Marías la seva “radical pertinença a la societat espanyola” i la seva capacitat de fer “intel·ligible la nostra condició d’espanyols”. L’intel·lectual val·lisoletà va ser un gran polemista, amb presència regular a la premsa, i un dels autors que van marcar també algú com Adolfo Suárez. Aznar destaca la feina que va fer per combatre el que anomena “els tòpics d’una visió tòxica d’Espanya”, que tot seguit passa a enumerar: 1) El pes excessiu de l’ingredient musulmà; 2) El paper desproporcionat que es dona a la Inquisició i el fanatisme religiós; 3) El mite de la destrucció de les Índies (insisteix un altre cop que no s’ha de demanar perdó per una tasca ingent de “civilització”); 4) La idea de la decadència com una fatalitat substancial al ser espanyol; 5) La idea d’Espanya com a mosaic de nacions.

És aquest nou espanyolisme que es vol modern i depurat de la influència franquista el que la FAES vol tornar a posar en circulació en una mena d’aggiornamento. Aznar fins i tot fa seva una idea de Marías segons la qual “Espanya va inventar la idea de nació com a forma de vida social”. Es veu que la humilitat no és un ingredient d’aquest nou/vell nacionalisme espanyol.

Delegació de l’Equador

Durant la Transició un dels intel·lectuals dels Països Catalans que més van combatre Marías va ser Joan Fuster, que s’oposava radicalment a aquesta idea de nació. En canvi, aquest nou espanyolisme sedueix els règims dretans sud-americans. De fet, al final de la presentació, una delegació del govern de l’Equador de Guillermo Lasso es fan una foto de grup amb ell. “Hem vingut de tots els ministeris”, afirma un dels seus membres, tots molt joves i vestits d’etiqueta.

Aznar no es resisteix a atacar de manera velada el govern de Sánchez per “abusar de la mentida” i provocar una “crisi de confiança de la democràcia”. I ho diu algú que va trucar als directors dels diaris per dir que els atemptats de l’11-M els va cometre ETA. Però allà al Senat ningú sembla conscient d'aquesta aparent contradicció. Ehem.