Quan Aznar també criticava obertament els jutges
Les tensions entre els poders executiu i judicial no són exclusives del període de Sánchez
MadridL'etapa de Pedro Sánchez es caracteritza pels xocs reiterats del seu executiu amb la judicatura. Les traves a l'aplicació de la llei d'amnistia o les investigacions al seu entorn són només alguns dels motius que han provocat aquesta escalada en la tensió entre els poders executiu i judicial. L'enfrontament ha arribat fins al punt que el president del govern espanyol va criticar obertament alguns jutges en l'entrevista d'aquest dilluns a TVE. "Hi ha jutges fent política i polítics intentant fer justícia", va reblar el líder socialista. Ara bé, no és el primer cop que els jutges reben un toc d'atenció des de la Moncloa. José María Aznar també va ocupar titulars durant la seva etapa al capdavant de l'executiu espanyol per haver-los criticat obertament.
Recorrent a l'hemeroteca, també en un inici de curs polític, però de fa gairebé trenta anys, trobem una advertència de l'expresident del govern espanyol del PP contra els jutges mediàtics. "Els jutges no han de donar lloc a pàbuls o escàndols, i encara menys a conflictes entre ells. Les passarel·les a la fama no passen pels tribunals", va afirmar Aznar el setembre de 1997. En aquella època, en plena lluita contra ETA, el narcotràfic a Galícia o macrocauses de corrupció com el cas Banesto, els jutges i fiscals de l'Audiència Nacional ocupaven un espai rellevant als mitjans. Alguns no comptaven amb la simpatia del govern d'Aznar, com és el cas del polèmic magistrat Baltasar Garzón.
A banda de les esmentades declaracions, el govern d'Aznar també va qüestionar obertament algunes decisions judicials. És el cas del xoc que va protagonitzar l'executiu popular amb membres de la sala penal del Tribunal Suprem pel fet que el 2002 van arxivar una querella contra l'aleshores portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, pel fet que van estimar que cridar "visca ETA" no podia ser considerat un delicte de terrorisme. El govern d'Aznar ho va rebatre en declaracions públiques, la qual cosa va provocar un comunicat unànime del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que reclamava respecte als responsables polítics a les decisions judicials.
Un altre enfrontament amb la mateixa sala del Suprem es va produir pel fet que Aznar va indultar un jutge, Javier Gómez de Liaño, que havia estat condemnat a quinze anys d'inhabilitació per prevaricació. El Suprem va rebutjar aplicar un dels efectes que l'executiu popular esperava d'aquesta mesura de gràcia, com és el seu reingrés immediat en la carrera judicial. El govern popular va amenaçar amb la possibilitat d'interposar un conflicte de jurisdicció contra l'alt tribunal.
Les crítiques del PP als jutges van continuar quan Aznar ja no era president, sobretot a aquells que investigaven causes que els podien perjudicar. L’exemple més clar és el cas Gürtel amb l’enfrontament que va lliurar el partit contra el primer magistrat instructor d’aquest cas, Baltasar Garzón. L’any 2009 el PP va intentar des de l’inici la recusació del jutge de l’Audiència Nacional per la seva "enemistat manifesta" amb la formació conservadora, cosa que el privava de la seva "necessària i exigible imparcialitat". El PP al·legava que l’any 1993 havia concorregut a les llistes del PSOE i mencionava també que en aquelles dates, a principis de 2009, va transcendir que Garzón havia anat de cacera amb el llavors ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, obligat a dimitir per aquests fets.
L'obertura de l'any judicial
Per deixar clar que la situació de Sánchez és excepcional, pel fet que el fiscal general de l'Estat nomenat pel socialista està processat, l'actual líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, no anirà excepcionalment a l'obertura de l'any judicial d'aquest any. "El que vivim ara a Espanya no ho hem viscut mai. Per primer cop a la nostra història el president del govern està difamant als jutges i interposa querelles contra un dels que està investigant la seva família", ha assegurat aquest dijous Feijóo. Encara que Aznar ja no era cap de l'executiu, el PP sí que s'ha querellat per prevaricació contra algun jutge. El 2009 ho va fer —sense èxit— contra Garzón per la investigació de la Gürtel.
Pel que fa a l'obertura de l'any judicial a la qual per part del govern espanyol assisteix el ministre de Justícia, quan Aznar era president del govern espanyol hi havia assistit algun cop –no ho va fer el 1997 quan va criticar els jutges estrella–. També hi havia anat Felipe González, si bé no és el protocol habitual. Sánchez, per la seva banda, no hi ha assistit cap any com a cap de l'executiu.