La Badalona d'Albiol, el laboratori del PP de les polítiques d'extrema dreta?

BarcelonaXavier García Albiol va arrasar a les eleccions municipals del 2023 amb el lema "Badalonisme", un paraigua de defensa dels veïns "al marge de la ideologia". Llavors va captar votants independentistes i de partits d'esquerres, amb la brutícia o la inseguretat com a punts clau. Dos anys després, l'alcalde ja està condicionant la política catalana i l'espanyola amb episodis relacionats amb la seguretat, la immigració i l'ocupació il·legal, amb xocs inclosos amb l'executiu estatal. El darrer i més controvertit, el desallotjament del B9, ocupat per 400 persones. Badalona és un laboratori per al PP o bé un aparador? Albiol ha radicalitzat el seu discurs en un context d'auge de l'extrema dreta?

Albiol té ple suport de la direcció estatal del carrer Génova de Madrid, tal com ha expressat Alberto Núñez Feijóo, que ha fet servir, com Albiol, el terme "inhumà" per referir-se a la política migratòria del govern espanyol –que diuen que permet l'entrada d'immigració il·legal, que després esdevé desemparada–. Totes les fonts del PP consultades per l'ARA remarquen que el suport intern a la fórmula Albiol és massiu, a Catalunya i a Madrid, i també constaten que els permetrà que els "vagi bé" electoralment, almenys a la ciutat. Negant qualsevol acusació de "racisme" expressada pels partits d'esquerres, algunes veus populars ho consideren un "aparador" electoral. Cal recordar que el PP ha presentat un pla migratori endurint la seva posició i que Albiol va presidir el congrés estatal del partit, del qual també és president del comitè d'alcaldes.

Fonts del PP badaloní destaquen que tot i que no sigui la intenció, el que fa Albiol es converteix en "aparador", perquè és l'alcalde de la quarta ciutat de Catalunya. "És un referent amb molta repercussió política i mediàtica", destaquen, fet que els permet "visibilitzar" el projecte per millorar la seguretat, lluitar contra l'ocupació il·legal, a més de la posició sobre la immigració.

La tesi del laboratori

El retrat que fa l'oposició de l'alcalde de Badalona és, en canvi, molt diferent. N'hi ha que consideren que el PP ha fet servir des del principi Badalona com un "laboratori" de discursos més extrems, ja des dels seus inicis com a regidor a l'oposició del govern municipal socialista. "Era el 2007 i es notaven els estralls de la crisi i l'arribada d'immigració extracomunitària. Es dedicava a anar pels barris més empobrits i a canalitzar el malestar", explica una font que ja el tractava en aquella època. Posteriorment, va llançar una ofensiva contra les mesquites i la celebració del Ramadà al carrer, prohibint fins i tot actes d'oració multitudinaris. "Si a algú li sembla bé, el que ha de fer és donar-me la direcció de casa seva i els enviaré a resar a la seva porta", ironitzava el 2012, en el seu primer mandat. També va protagonitzar diverses polèmiques amb la població gitana romanesa –els va acusar d'anar a la ciutat a "robar" i va repartir pamflets en contra seva–, de les quals va treure pit en la campanya del 2015 "Netejant Badalona". La campanya del "Badalonisme", mantenen diverses fonts de l'oposició, va ser un intent d'esborrar aquest passat i apel·lar a un públic més ampli i moderat.

Segons denuncien les esquerres badalonines, des de l'alcaldia Albiol ha continuat donant l'esquena als col·lectius vulnerables, amb mesures com el tancament de l'alberg municipal Can Bofí Vell el 2024 i del menjador social. L'alcalde també va fer bandera del desnonament de vuit famílies vulnerables en un edifici al carrer Calderón de la Barca, a les quals va acusar d'ocupes, "delinqüents i incívics".

Per a l'oposició, l'episodi del B9 ha permès que més gent veiés el que ha estat sempre el seu modus operandi: "Que és un racista i un espanyolista ho veiem nosaltres, però moltes persones no", diu un regidor de l'oposició. "Viu molt pendent de les xarxes. Amb tot això està competint amb Vox", diu un altre. El front d'esquerres contra Albiol es va articular en un govern alternatiu amb Dolors Sabater primer, entre el 2015 i el 2018, i Àlex Pastor, entre el 2018 i el 2020. La moció de censura contra Albiol per l'escàndol dels papers de Pandora va apartar-lo un temps de l'alcaldia, que recuperaria de mans de Rubén Guijarro (PSC) amb majoria absoluta les següents eleccions.

"Dona vots"

Tot i negar la tesi del laboratori, el mateix PP de Badalona reconeix que Albiol diu el mateix que sempre en immigració irregular i inseguretat, "contra les portes obertes", i que ja va desallotjar edificis ocupats per catalans d'origen i que li és igual si són "blancs o negres", com ha verbalitzat. Però per què entra en el cos a cos amb el govern espanyol? El motiu, segons apunten, és que "un alcalde és la persona més propera al ciutadà i per això apel·la als ministres i al president del govern estatal en temes com la immigració irregular". Un dirigent popular català també comenta els beneficis que els pot portar políticament: "Què farien Vox o Aliança diferent per a la desocupació?", es pregunta un quadre, que creu que tot i que aquest no sigui l'objectiu, "pot ajudar" a mantenir a ratlla els dos partits de dreta radical. A Badalona, de fet, Vox ni tan sols va entrar a les últimes municipals –Aliança no s'hi va presentar–. "Dins del partit es veu molt bé", remata. El seu diagnòstic és que "aplica les polítiques del PP, però també el que pensa molta gent de Junts, Aliança i alcaldes del PSC". Amb un apunt: "Ha variat el context, la sensació d'inseguretat puja", per valorar un possible increment del to d'Albiol.

Un altre dirigent del sector moderat del partit sosté que "el missatge a les xarxes [d'Albiol] és més populista o popular, però les polítiques són exactament les del PP". "Compleix amb el que ha dit", conclou un altre quadre català.