LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

La baralla al PSOE posa Espanya més a prop d’unes noves eleccions

Sánchez eleva el to contra Podem per exigència dels ‘barons’, que li mouen la cadira i li demanen un congrés

Pedro Sánchez ha acabat sucumbint a les pressions dels barons socialistes i, de passada, el camí cap a la Moncloa s’ha enfangat, fins a deixar-lo gairebé impracticable. El líder del PSOE va acceptar ahir les tesis dels caps territorials del partit i va negar-se a parlar res amb Podem si no retiren la seva demanda de referèndum per a Catalunya. A la vegada va deixar clar que no votaria ni Rajoy ni cap candidat del PP, i es va endinsar d’aquesta manera en un atzucac que cada cop acosta més Espanya a un escenari d’eleccions anticipades.

Algunes veus dins del partit, com la del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, fins i tot es van atrevir a dir ahir, durant el comitè federal que el PSOE va celebrar a Madrid, que unes segones eleccions són l’escenari “més probable”. I arribats a aquest punt, la cadira de Sánchez es belluga. Una part important dels barons, liderats per la presidenta andalusa, Susana Díaz, volen que el PSOE celebri el seu congrés ordinari al febrer, que és quan toca, segons el calendari de la formació. A Ferraz s’estimarien més esperar que la tempesta postelectoral s’encalmés i que el panorama polític fos més clar abans de començar a parlar d’organització interna i de relleus al capdavant del projecte. “Aquest partit té uns estatuts, i el congrés s’ha de fer quan s’ha de fer”, deia una Díaz erigida com a cap dels barons crítics.

Ahir no es va decidir la data del congrés -punt per a Sánchez-, però la facció opositora sí que va arrencar algunes concessions a l’actual direcció socialista. El comitè federal va aprovar una resolució sobre els pactes electorals consensuada diumenge -en una reunió d’urgència amb els barons - encaminada a evitar ahir una rebel·lió interna. En la resolució es posa com a condició prèvia per començar a negociar amb qualsevol partit que desaparegui de la taula el debat del dret a decidir. Una línia vermella que ja existia, però que ara ja no només condiciona l’acord final sinó l’inici d’unes eventuals converses per formar govern que, segons Sánchez, es farien amb “llum i taquígrafs”. Però aquest apriorisme, barrejat amb la insistència del líder de Podem, Pablo Iglesias, que considera indispensable el referèndum, sembla que allunyen la possibilitat d’una alternativa d’esquerres a Mariano Rajoy.

Els barons també van aconseguir que Sánchez fes el primer exercici d’autocrítica després de les eleccions del 20-D, tot i que va ser tímid. “No em conformo i sóc autocrític, però els resultats demostren que som l’alternativa”, va dir al final del seu discurs, en què també va justificar que en els anteriors cicles polítics sempre han passat dues legislatures abans que el partit que perdia el govern tornés a assolir-lo (Aznar va governar dos mandats i Zapatero també). Però malgrat aquestes concessions, fonts de la direcció socialista van afirmar que els barons rebels “venien com venien i han marxat com han marxat”, donant a entendre que no van imposar el seu dictat.

Debat agre a Ferraz

Les turbulències, però, tot just acaben de començar. La d’ahir va ser una de les reunions del comitè federal més agres que es recorden. Sense embuts, els caps visibles de diverses federacions van esbandir als passadissos de Ferraz les seves discrepàncies amb la direcció i van seguir empenyent perquè el congrés sigui al febrer o al març. La petita victòria de Sánchez, que va aconseguir posposar el debat congressual, podria quedar en no res si es compleixen els desitjos d’alguns dels barons, que demanen que hi hagi “moltes reunions del comitè” en les pròximes setmanes. En qualsevol d’aquests comitès podrien forçar que es convoqués el congrés.

Sánchez guanya temps, però es troba més sol i amb menys possibilitats de ser president. I els barons ja fan apostes sobre qui serà el nou candidat del partit en unes eleccions que s’albiren cada dia més pròximes, i que faran obrir el meló de les primàries al PSOE.

Més continguts de