Barcelona: una bomba política a punt d'esclatar

BarcelonaEl resultat de l'enquesta de l'ARA dibuixa un panorama endimoniat construït sobre una aparent contradicció. La primera és que els barcelonins són molt crítics amb la gestió de l'actual Ajuntament, però el favorit per guanyar és el número dos del govern municipal, des del qual gestiona àrees tan sensibles com la seguretat i l'economia. I encara: els electors socialistes són especialment crítics amb el consistori, i deploren la figura de l'actual alcaldessa, però quan se'ls pregunta amb qui voldrien pactar la resposta és... els comuns!

Però les paradoxes i contradiccions no acaben aquí. Tenim també el cas de Junts i Xavier Trias. Resulta que la formació de Carles Puigdemont acaba de sortir del Govern perquè el considera massa poc independentista, però aposta per un candidat pragmàtic i moderat com Trias, exponent de la vella CiU, per disputar l'alcaldia de la capital del país. I quan es pregunta als seus electors amb qui volen pactar després de la trencadissa de la Generalitat, la resposta és... Esquerra!

En el cas d'Ada Colau, crida l'atenció l'extrema polarització que provoca l'alcaldessa, amb un nucli important de fidels que la valoren per davant d'un mite com Pasqual Maragall i una legió de haters que la responsabilitzen de tots els mals de la ciutat. De la seva habilitat per convertir en un efecte bumerang tota la campanya desfermada per l'establishment contra la seva figura dependran les seves opcions per revalidar l'alcaldia.

Pel que fa al guanyador del 2019, Ernest Maragall, es manté en la cursa i té a favor un partit ordenat i una marca personal potent, però li falta definir un leitmotiv que sigui capaç de mobilitzar els seus. El seu seria una mena d'anticolauisme tranquil, sense estridències, que defuig el mainstream de l'establishment que veu en el tàndem Collboni-Trias la seva millor opció.

Els mesos que falten per a les eleccions, i sobretot la campanya, se li faran llargs a Collboni. La marca PSC està forta, però al barceloní sempre li han agradat els alcaldes heterodoxos i amb un perfil polític fort al marge del seu partit. En això tant Colau com Trias i Maragall parteixen amb avantatge. Són tres monstres de la política, mentre que a Collboni no se li coneix cap desviació de la línia oficial del partit des dels temps en què defensava un referèndum. A més, la campanya servirà bàsicament per a una cosa: per recordar als electors que el candidat socialista ja governa.

Guanyi qui guanyi, però, el resultat serà una bomba política. Si Colau revalida el càrrec, l'aposta del PSC i de bona part de l'establishment barceloní quedarà en entredit. Si ho fa Collboni, representarà la tornada del PSC a l'alcaldia des del 2011 i oxigen per a Illa i Sánchez. Si ho fa Trias, hi haurà un terratrèmol intern a Junts i un reforçament dels que enyoren l'antiga CiU. I si ho fa Maragall, posarà en mans d'ERC les dues principals institucions del país i potser li obriria la porta de la Diputació. Facin les seves apostes.