Política 17/05/2019

El dia que els camells caminaven pel carrer Pelai

Maria Ortega

3 min

Ja tens llibre per Sant Jordi? Tria'n un al recomanador de l'ARA

BarcelonaParla de quan tenia cinc o sis anys i, per tant, en feia un o com a molt dos que havia arribat amb els pares de Santa Eugènia de Berga, al costat de Vic, i s’havien instal·lat al barri del Verdum. A recomençar. El candidat del PP a Barcelona, Josep Bou, explica un dels primers records que guarda de la ciutat: els Reis Mags amb patges i camells de veritat desfilant pel carrer Pelai la nit màgica del 5 de gener. Per això, ens cita a la plaça Catalunya, just davant del Zurich. “Després he vist altres Cavalcades amb carrosses i camions però allò em semblava autèntic. Ho tinc gravat al cor”, explica, mentre assenyala edificis que ja no són el que eren: “Aquí hi havia els magatzems Sepu, i aquí el Siglo i Can Jorba”. Els camells, de fet, van formar part de les Cavalcades a Barcelona fins fa tot just deu anys. L’última època ho feien només en l’acompanyament del rei Baltasar.

Ens trobem amb Bou quan encara falten dies per a l’inici de la campanya de les municipals. Tot i citar-nos al rovell de l’ou de Barcelona, el candidat passa desapercebut entre les riuades de gent. Arriba a la trobada amb un braçalet amb els colors de la bandera espanyola i el seu cognom escrit. Un símbol que descriu com a part de la seva identitat.

En el seu viatge a les Cavalcades de Reis de principis dels anys 60, parla d’una Barcelona que il·lustra com a més pobre, però més feliç. Sense disputes com les dels llaços, apunta. “En aquelles Cavalcades pràcticament cap caramel no arribava a tocar el terra, els dolços eren molt preuats”, diu. I el record el trasllada al dia que, amb quatre anys, va arribar amb els pares en tren a l’estació de Sant Andreu Arenal, en un viatge que ell va fer sobre una maleta de cartró que encara conserva. Després van arribar caminant fins a Nou Barris.

Venien, diu, amb poc equipatge i només unes bicicletes. Al pare, que era pagès, se li havien mort els porcs, i la família -recorda- va venir a la capital a trobar-se amb el seu tiet Joan, que tenia un forn de pa al carrer Llibertat, a Gràcia. El pare i el tiet junts van comprar un solar per fer-hi un forn i dos pisos a prop de les Cases del Governador, uns minihabitatges construïts a principis dels 50. En pocs metres, hi convivien moltes famílies. “Hi vivia molta gent, aquí, sobretot vinguda del sud, i el petit forn que hi havia a la zona no donava abast”, recorda Bou. El negoci els va anar bé: “Vam donar un servei i vam fer diners”.

39 anys a Nou Barris

Diu que recorda amb “orgull” els 39 anys que va viure a Nou Barris: “Mai vam tenir cap problema, tampoc per l’idioma, tot i que nosaltres parlàvem en català i la majoria en castellà”. Els anys i la millora laboral, però, l’han portat lluny del Verdum. Ara viu a cavall entre Bellaterra i Sarrià-Sant Gervasi.

La trobada acaba amb una pregunta llançada per Jaume Collboni, del PSC, en el marc del joc que ha proposat l’ARA entre els candidats: “Està d’acord amb suspendre l’autonomia de Catalunya, en aplicar un 155 permanent?”

Bou respon defensant que el primer que cal és esperar la sentència del judici i després parlar amb el Govern perquè es comprometi a complir les lleis. “Si no compleixen, no hi ha més camí que aplicar la llei”, conclou.