Les bases forcen Mas a fer més àmplia la refundació

CDC encamina la mutació a un nou partit per reconnectar amb la societat

Convergència completarà avui la mutació a un nou partit. Una refundació que ha nascut amb entrebancs però que acabarà, si no hi ha canvis d’última hora, amb satisfacció dels milers de militants que hi han participat. Les bases han obligat el líder del partit, Artur Mas, a fer més profunda la renovació, però la rebel·lió que s’intuïa divendres -amb la negativa de la militància a acceptar els noms proposats per la cúpula- va matisar-se ahir fins a convertir-se en un debat intens però que tothom veia positiu: la manera de demostrar que la nova CDC es feia des de baix, al revés que sempre.

La formació nacionalista viu així la catarsi que tots els partits catalans han passat des de l’inici del procés sobiranista. Alguns, com ERC, la van fer abans, el 2011, amb bons resultats; d’altres, com el PSC, amb menys sort. En el cas de CDC, el partit ha volgut fer net per buscar “reconnectar amb la societat”, una expressió bastant repetida entre els dirigents del partit aquests dies, que no vol dir altra cosa que recuperar el tremp electoral. Els casos de corrupció -l’ombra de Pujol encara és allargada- i el desgast per l’acció de govern en plena crisi han provocat davallades consecutives, i el partit espera tornar a acaparar el carril central de la política catalana.

Serà amb un nom nou -avui es triarà entre Partit Demòcrata Català, Partit Nacional Català i Junts per Catalunya- i una estructura renovada. El debat organitzatiu sintetiza el punt de trobada entre els canvis exigits per les bases i la voluntat de Mas de fer un procés pilotat. El president aconsegueix una cúpula amb ell al capdavant i la consellera Neus Munté com a vicepresidenta del partit, però simbòlica. El pes, si prospera una esmena consensuada que encara es debatia al tancament d’aquesta edició, serà per a la direcció, formada per 12 persones. Mas va deixar clar ahir a la mitjanit que el tàndem plantejat no seria executiu. La direcció incorporaria un número tres fort, amb el càrrec de secretari general o coordinador, segons fonts consultades. La voluntat de diversos sectors del partit era que les incompatibilitats, un dels grans punts a debat, fossin endurides perquè l’equip executiu es dediqués en cos i ànima al partit, i estigués format per cares noves que fessin visible el canvi a la formació.

La renovació no es queda només en l’estructura organitzativa, tot i que el lament entre alguns dirigents era que el debat congressual s’ha centrat més en els noms de la direcció -s’acabaran de resoldre el dia 23- que en l’eix ideològic. Tot i això, la militància també va ser ferma en configurar un partit netament independentista i amb una amalgama d’etiquetes -de socialdemòcrata a liberal- en el terreny econòmic.

Ànims encesos

La sensació entre dirigents i militants ahir al vespre era d’alleujament després d’una primera jornada en què el malestar entre les bases va agitar el congrés. El disgust pels dos noms proposats per la cúpula -Més Catalunya i Catalans Convergents- va acabar d’encendre uns ànims caldejats des que Artur Mas havia presentat, dimecres, les modificacions que feien possible la inclusió de Munté a la direcció. “Jo sóc masista i favorable a Munté, però les formes em fan tirar enrere”, expressava un alt dirigent, fent seu el sentiment de gran part de la militància de no voler un procés tutelat per l’entorn de l’expresident.

Les bases van mostrar la seva negativa a un canvi teledirigit forçant la retirada del nom. El desaire va enervar Mas i la imatge donada pel partit va preocupar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha seguit en un segon pla tot el congrés. A la tempesta s’hi afegien crítiques públiques d’alts dirigents. “No se’ns ha consultat”, es queixava una de les cares visibles del partit. El conseller Santi Vila expressava ahir els seus dubtes als micròfons de RAC1: “Els dos noms proposats es quedaven molt curts. Hem de representar un espai que és molt més ric. Es podia fer francament millor”, va assegurar el conseller de Cultura. Tampoc va estalviar-se retrets l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, que va ser contundent en assegurar que les propostes eren una “ximpleria” que va “generar desil·lusió”.

“Els congressos de CDC sempre comencen estranys però acaben bé”, explicava un dirigent als passadissos. El de la fundació del nou partit sortit de l’antiga Convergència -com coincidien diversos càrrecs de la formació- va començar més marejat que mai però acabarà, asseguren, de manera planera. El repte d’unir direcció i bases sembla aconseguit, però el partit haurà de remar ara per assolir el seu gran objectiu: reconnectar amb la majoria de la societat i recuperar l’hegemonia política que havia tingut en els anys daurats del pujolisme. La catarsi que acabarà avui amb el discurs de Puigdemont serà el primer pas cap a una nova etapa.

Més continguts de