06/11/2021

La batalla internacional entre el PP i Vox

3 min
El senador Julen Rementería i Santiago Abascal

MadridEls que pensen que Vox és un bolet que respon a una determinada idiosincràsia hispànica o que és una simple reacció al Procés s’equivoquen. L’extrema dreta és un fenomen global que compta amb fortes xarxes de suport internacional, cadascuna amb el seu accent concret. N’hi ha de més ultraliberals, ultracatòliques o anti alguna cosa: antiindigenistes, antiimmigració, anticomunistes o antifeministes. Això fa que les campanyes de l’extrema dreta, com les famílies felices de Tolstoi, s’assemblin molt entre elles, independentment del país on tinguin lloc. Un determinat discurs o una fake news que ha funcionat al Brasil pot fer-ho igualment a Xile, els Estats Units, Espanya o Itàlia.

En el cas de Vox, el seu àmbit de referència, en consonància amb el nacionalisme espanyol més essencialista, és Hispanoamèrica. Per això és allà on ha començat a treballar-se una xarxa pròpia de suport, un fenomen que no ha passat desapercebut al Congrés, on hi ha diputats d’esquerres, com per exemple Gerardo Pisarello, que el segueixen amb atenció i d’altres del PP que el veuen amb prevenció perquè els ha sortit una forta competència a l’altra banda de l’Atlàntic.

Crisi al PAN per Vox

En efecte, el PP ha tingut tradicionalment una bona relació amb els partits conservadors sud-americans i ha tingut en la Fundació per la Llibertat que presideix Mario Vargas Llosa la seva punta de llança al continent. En la convenció que el PP va celebrar entre finals de setembre i principis d’octubre hi van intervenir, a més del mateix Vargas Llosa, l’expresident mexicà Felipe Calderón, del Partit d’Acció Nacional (PAN).

Precisament, Santiago Abascal havia viatjat a Mèxic el 3 de setembre per presentar una iniciativa de la Fundación Disenso, el think tank del partit del qual també és president: la Carta de Madrid. Aquest document pretén ser un manifest que aglutini les forces polítiques i les personalitats que s’oposen als diversos governs d’esquerres del continent i a l’anomenat Grupo de Puebla, un fòrum que reuneix personalitats com l’expresident brasiler Lula da Silva, l’uruguaià José Mujica o l’espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. "Una part de la regió està segrestada per règims totalitaris d’inspiració comunista", afirma la Carta, que ha rebut ja l’adhesió de 8.000 persones, entre elles sud-americans establerts a Espanya que donen suport al partit com l’escriptora Zoe Valdés. El seu objectiu, segons Vox, és construir una aliança internacional per fer front a l’avenç del comunisme a la "iberosfera".

Abascal va ser rebut al Senat mexicà per Julen Rementería, senador també del PAN, opositor al president Andrés Manuel López Obrador. Un total de 14 senadors més de la formació i un parell de diputats del PRI van signar la carta. Aquesta visita va ser criticada per López Obrador, que va afirmar que el PAN i Vox eren "el mateix, gairebé feixistes", cosa que va provocar una crisi interna al partit mexicà, que es va acabar desmarcant de l’acte i dient que els assistents hi havien anat "a títol personal". El PAN va ser víctima de la guerra que mantenen el PP i Vox en l’àmbit internacional.

Però la feina de Vox a Sud-amèrica ve de molt abans. Delegacions del partit i de la fundació ja han viatjat a països com l'Equador o el Perú. Un dels més actius en aquest front internacional és l’eurodiputat Hermann Tertsch, que el 23 de setembre va ser rebut al Perú per diputats d’extrema dreta i l’excandidata presidencial Keiko Fujimori, que es van adherir a la Carta de Madrid. Un altre dels suports de Vox a la regió és Eduardo Bolsonaro, un dels fills del president brasiler.

Isabel Díaz Ayuso a Milà rebent el premi de la fundació relacionada amb Atlas Network.

En aquesta lluita soterrada en l’àmbit internacional entre Vox i el PP també ha irromput la nova estrella dels populars, Isabel Díaz Ayuso. Si el 3 de setembre Abascal era a Mèxic, el 13 Ayuso rebia a Milà un premi de l’Institut Bruno Leoni, un think tank neoliberal vinculat a la xarxa Atlas Network, d’origen nord-americà i d’inspiració reaganiana. A finals de mes la presidenta madrilenya va fer un viatge d’una setmana als Estats Units, on va acabar de perfilar la seva agenda a l'exterior.

Una part de la batalla entre els dos partits es juga també en el tauler internacional.

stats