Batea mira de pair el tsunami per l’amenaça de marxar a l’Aragó
Els veïns critiquen l’alcalde per donar una imatge irreal del poble
BateaABatea no es parla de res més des de fa algunes setmanes. Els veïns d’aquest municipi de la Terra Alta viuen entre estupefactes i indignats el rebombori que s’ha generat al poble des que el seu alcalde, Joaquim Paladella, d’Unió per la Terra Alta (UPTA-PSC), va afirmar que estava disposat a explorar les vies jurídiques que facin falta per annexionar Batea a l’Aragó, en resposta a la discriminació que, segons ell, el seu poble pateix de l’executiu català. Una fugida endavant que ha generat un autèntic tsunami polític local i nacional i que s’ha convertit en una arma llancívola a mans dels detractors del procés sobiranista. Com si fos una taca d’oli, s’ha anat escampant a Catalunya i Espanya la imatge de Batea com el poble que vol anar-se’n de Catalunya. Res més lluny de la realitat.
“Els que no som polítics no podem entendre que hagi dit això i menys encara quan el que volem molts és anar a votar l’1-O i marxar d’Espanya”, apunta una veïna que prefereix mantenir-se en l’anonimat perquè regenta un negoci. “Ha ficat la pota i m’estranya perquè no fa quatre dies que és alcalde”, apunta una altra veïna que tampoc vol identificar-se. “Si ho ha fet és per alguna raó i espero que en surti alguna cosa bona de tot plegat”, afegeix. “Això ha sigut una tonteria com una casa del nostre alcalde”, apunta per la seva banda Josep Pinyol, de la SAT La Botera, un dels cellers de vi que van signar el document que denunciava que arran de l’amenaça de l’alcalde perdien clientela. “De pressió per aconseguir coses per al poble sempre n’han de fer els alcaldes, però no així i menys sense consultar-ho amb ningú. Tant com dimitir no cal, però crec que una disculpa l’hauria de fer”, afegeix Pinyol.
La imatge de l’alcalde pot semblar tocada després d’aquesta “pixada fora de test”, com la qualifiquen alguns vilatans. Al ple municipal de dimarts, l’oposició integrada per 100% Batea i el PDECat, a més de desenes de veïns, li va demanar la dimissió, però el cert és que molts veïns anònims consultats per aquest diari, tot i que no comparteixen la seva amenaça d’anar-se’n a l’Aragó, també lloen la seva feina d’alcalde.
“A Batea, més i millor”
La gent de la Terra Alta i els mateixos bateans i bateanes sovint fan servir l’expressió “A Batea, més i millor”. És una dita popular que reflecteix el tarannà d’un municipi conegut pel seu vi i que és el més gran de la comarca després de Gandesa, la capital, amb la qual manté viva una rivalitat històrica i una pugna per acaparar l’oferta de serveis. Aquesta dita ha guanyat pes des que hi governa Joaquim Paladella, alcalde des del 1991. Durant aquests anys al municipi s’han executat projectes impensables per a un poble de 1.967 habitants. Tenen una piscina coberta, un institut escola on es pot cursar l’ESO i una residència per a la gent gran de 60 places, 30 de les quals no s’han obert mai, un dels motius de disputa amb la Generalitat. La majoria van ser obres que es van fer durant els anys en què Paladella va ser diputat al Parlament pel PSC. Del 2004 al 2010, durant el tripartit. La seva acció de govern es podria considerar de matrícula d’honor atenent les proporcions demogràfiques i geogràfiques del poble i la comarca. Els veïns poden obtenir un carnet pagant 30 euros a l’any amb el qual es té accés a la piscina coberta, la descoberta i el cinema, entre d’altres serveis.
“Parla de discriminació i d’anar-se’n a l’Aragó, però a veure quin poble aragonès de 2.000 habitants té el que nosaltres tenim a Batea?”, li va etzibar al ple el regidor del PDECat, Joan Baptista Suñé. “Em mantinc en el que vaig dir: o em donen visita amb el president Puigdemont perquè m’expliqui per què les 30 places de la residència no estan obertes, o que les obrin. També volem explicacions sobre la tramitació dels parcs eòlics i la cessió d’una part del nostre terme municipal a Gandesa”, afirmava divendres Paladella, que ha declinat reunir-se amb el delegat del Govern a l’Ebre, Xavier Pallarès, en qui ha delegat el president per abordar aquests temes. “No preveig la possibilitat que el president no em rebi. Som una administració local i estem dins de Catalunya”, sentencia l’alcalde, que es resisteix a rectificar.
