¿A qui beneficien les últimes detencions al País Basc?
En el procés de pau no han sigut habituals per delictes sense sang
VitòriaLa disputa basca en ella mateixa, com a expressió del conflicte polític entre Euskal Herria i l’estat espanyol, porta molts anys pendent de resolució. Una altra qüestió, ben diferent, és l’expressió violenta d’aquest conflicte. Des del cessament de l’activitat armada d’ETA fa nou anys, la convivència passa per resoldre les conseqüències d’anys de violència, és a dir, les víctimes i els presos de la banda terrorista. La setmana passada, la detenció a Zarautz per part de la Guàrdia Civil de tres persones -una quarta va ser detinguda a Iparralde- per la seva presumpta relació amb un zulo d’ETA amb armament ens ha retrotret a una època que no té res a veure amb l’actual. No és la primera vegada que passa en aquests nou anys, però no deixa de ser una imatge del passat.
L’ordre de l’Audiència Nacional es basa en l’aparició el juny de l’any passat d’un zulo en una muntanya de difícil accés a Àlaba. A partir d’aquí, l’Ertzaintza va investigar el material dipositat fa més d’una dècada, quan ETA encara seguia activa. Resultat: 4 detencions, tres en territori espanyol i una quarta en territori francès. En tres dels casos ja havien complert quatre anys de presó per pertinença a banda armada. Per evitar el risc de cosa jutjada, als ex-presos se’ls acusaria de tinença d’explosius i a l’altra persona de pertinença a ETA. Segons el parer de Sare, la xarxa que defensa els drets dels presos de la banda, “estem davant d’un fet que només té com a objectiu la venjança i provocar patiment”. Els quatre detinguts, després de prestar declaració, ja estan en llibertat amb càrrecs.
El diàleg entre Bildu i PSOE
La pregunta que es fan molts mitjans bascos és per què un fet que fa 16 mesos tot just va ser un breu en els mitjans de comunicació ara es converteix en detencions que afecten persones que ja han pagat amb presó la seva pertinença a ETA i que han refet les seves vides. Hi hauria menys dubtes -i és el que estan reclamant organitzacions de víctimes d’ETA com Covite o l’AVT- si sobre elles pesessin delictes de sang: en la línia d’“aclarir els assassinats perquè no quedin impunes”. Però aquest no és el cas. A l’esquerra abertzale alguns es pregunten si l’objectiu d’aquestes detencions pot ser condicionar el debat polític un cop Bildu ha passat a negociar fins i tot amb el PSOE.
La veritat és que aquestes detencions i en general tot el que fa que es tornin a omplir les presons en comptes de buidar-les o mantenir els presos a centenars de quilòmetres de les seves famílies continua alterant un sector ampli de la població basca. Encara que la reacció sigui menor que fa 10 o 20 anys, les protestes als carrers continuen produint-se. Com la setmana passada en pobles com Zarautz, Abadiño, Arrasate o Gasteiz, localitats dels arrestats. D’altres prefereixen fer com qui no ho veu, com han fet el govern basc i les institucions dirigides pel PNB i el PSE. Criticar aquests arrestos públicament, si més no per extemporanis, encara costa.
Fa anys els ministeris i les conselleries d’Interior de torn repetien sempre la mateixa cançó: “Les detencions es fan quan es pot”. Després ens vam anar assabentant que les casualitats no existeixen i que el context polític resta o suma, propicia o impedeix. ¿A qui li convé alterar ara aquest sector de la població que pot sintonitzar políticament amb EH Bildu? ¿A qui perjudica que es facin passos -tot i que encara molt curts- en l’acostament dels presos o que l’independentisme d’esquerres sigui interlocutor polític per a tot, fins i tot per pactar els pressupostos generals? No és cap secret que per a la dreta i l’extrema dreta espanyola qualsevol concessió als independentistes és un “blanquejament del terrorisme”. És part del seu relat.
En un context en què un expresident espanyol com José Luis Rodríguez Zapatero defensa el diàleg i la negociació política amb EH Bildu o en què una vicelehendakari socialista, com Idoia Mendia, va més enllà que el lehendakari, Iñigo Urkullu, en l’apreciació que “el compromís de Bildu amb la governabilitat d’Espanya és una fita”, apareixen molts enemics i molt diversos. Alguns estan amagats en això que Arnaldo Otegi ha definit com estat profund, que és transversal: teixeix complicitats més enllà de la dreta i l’extrema dreta i, pel que fa als poders, abasta des del judicial fins al policial, passant per molts mitjans de comunicació.
