El bloqueig resta empenta al sobiranisme

Fre a les expectatives de la CUP que preveia l’anterior CEO mentre JxSí perd entre un i quatre escons

Un dels tòpics del manual del bon tertulià diu que les enquestes no són definitives però marquen tendències. Si donem per bona la premissa, l’enquesta sobre la situació política a Catalunya difosa ahir pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) no ha de ser alarmant per als sobiranistes però denota que l’estira-i-arronsa de l’últim mes entre Junts pel Sí (JxSí) i la CUP per la investidura està fent perdre pistonada a tots dos.

Després que el baròmetre presentat fa tot just dues setmanes pel mateix CEO apuntés que l’independentisme repuntava sobre l’onada del 27-S i atorgués a la suma de JxSí i la CUP una majoria encara més àmplia al Parlament -amb una forquilla d’entre 75 i 79 diputats-, l’enquesta que es va difondre ahir va refredar aquestes expectatives. Sobretot les de l’esquerra anticapitalista, que va veure com s’esfumaven 4,6 punts en intenció directa de vot i la projecció que els donava entre 14 i 16 diputats. Si demà hi hagués eleccions al Parlament, la CUP tindria entre 10 i 11 escons -com ara- i JxSí en perdria d’un a quatre, i es quedaria amb una forquilla d’entre 58 i 61.

Càstig per l’atzucac sobiranista

Una davallada en temps rècord, ja que l’anterior baròmetre es va tancar el 27 d’octubre i l’enquesta d’ahir -feta sobre una mostra de 1.050 persones- es va fer entre els dies 16 i 23 de novembre. Què ha passat entremig que pugui explicar aquesta davallada? Una setmana parlamentària intensa amb l’aprovació de la declaració de ruptura i la doble negativa de la CUP a investir Artur Mas president de la Generalitat. El director del CEO, Jordi Argelaguet, apuntava veladament a aquesta tesi per justificar el descens de l’esquerra independentista en intenció directa de vot: “Alguna cosa deu haver fet la CUP que no ha agradat”, va opinar.

El descens demoscòpic fort és per a l’esquerra independentista, però l’electoral per a JxSí, que és qui veuria reduït el seu grup parlamentari si els catalans tornessin a les urnes. Les dues candidatures es ressenten de l’ambient enrarit de les últimes setmanes. No així el suport a la independència, que en un referèndum obtindria el 46,6% dels vots i seguiria pràcticament empatat amb el no, lleugerament per davant, amb el 48,2%. Destaca que un 34,9% dels que preveuen votar Podem el 20-D s’inclinen també per votar en cas de referèndum.

ERC acarona la victòria

Amb la política catalana pendent de la investidura i la constitució d’un nou Govern, aquesta matinada comença la campanya de les eleccions espanyoles. Uns comicis que arriben amb el tauler polític revolucionat i en els quals, segons va apuntar també el CEO, ERC podria ser per primer cop la força més votada a Catalunya en unes eleccions al Congrés. Els republicans obtindrien entre 9 i 11 escons i superarien per la mínima Democràcia i Llibertat, que en sumaria entre 9 i 10.

La victòria dels republicans és més àmplia si només s’analitza la intenció directa de vot -el que responen els enquestats abans que es tractin les dades-, ja que ERC arriba al 13,5% mentre que les noves sigles de CDC es queden en el 8,5%. Part de l’èxit dels republicans s’explica analitzant d’on vénen els seus votants, amb la perspectiva del que va passar al Parlament el 27-S. Així, i sempre segons el CEO, un 28,3% dels votants de JxSí optarien ara per donar suport a Gabriel Rufián mentre que un 23,5% votarien Democràcia i Llibertat. A més a més, ERC atrau un 28,7% dels votants de la CUP el 27-S, que en cap cas es plantegen votar ara Francesc Homs.

L’escenari és, tanmateix, molt incert. A la igualtat entre les dues candidatures independentistes cal afegir-hi la proximitat de Ciutadans i PSC, que empatarien, amb un rèdit d’entre 8 i 9 escons. Tot molt ajustat. Tant, que el director del CEO va parlar d’“empat a quatre” i va alertar que d’aquí al 20-D qualsevol de les quatre forces podia col·locar-se en primera posició. A més distància apareixen ja En Comú Podem, amb el vot molt concentrat a la demarcació de Barcelona -entre 5 i 6 diputats-, i el PP, que seria l’última força, amb 5. En un context volàtil, l’única cosa que ara per ara sembla segura és que Josep A. Duran i Lleida ho tindrà difícil per tornar al Congrés. Unió tornava ahir a no aparèixer entre les opcions dels enquestats. “Hi ha menys d’un 1% que ens diuen que els votaran. Estan empatats amb el Pacma”, va remarcar Argelaguet a tall d’epitafi.

Més continguts de