LA UNITAT DE L’ESTAT

El boom de l’activisme unionista

Desenes de formacions i entitats han aparegut per combatre l’independentisme els últims anys

El boom de l’activisme unionista

El revers de l’auge del moviment independentista és el de l’unionisme. Els últims anys la galàxia d’entitats i partits espanyolistes s’ha multiplicat a Catalunya i ha incrementat la seva influència. En el sistema institucional, l’exemple més clar d’això ha sigut el de Ciutadans -que ha passat a liderar l’oposició al Parlament-, mentre que Societat Civil Catalana (SCC) és la referència entre les entitats. Però no són ni de lluny els únics en l’escena: hi ha desenes d’organitzacions que aspiren a representar aquest sector de la societat catalana. La majoria tenen pocs afiliats i es dediquen a convocar diverses concentracions i accions. Totes tenen vincles entre elles, però només es coordinen en accions puntuals, cosa que les porta a l’atomització.

“El 2014, l’any de la creació de SCC, hi havia moltes iniciatives de noves associacions”, explica el president de l’entitat, José Rosiñol: “La gent estava farta de ser considerada invisible”. A més del sorgiment de noves entitats, el Procés també va anar seguit de l’aparició de formacions polítiques com Units per Avançar (la nova marca d’Unió) o Lliures (format per antics membres de CiU).

La tensió generada contra l’independentisme va portar els unionistes a fer pinya en dues manifestacions massives fa un any -després de l’1-O i de la DUI-. Cs es va encarregar d’aglutinar aquell vot a les eleccions del 21-D, però aquesta exhibició de múscul no s’ha repetit amb la mateixa força: l’aplicació del 155 i la rebaixada de to de l’independentisme ha fet canviar l’actitud del constitucionalisme, que els últims mesos s’ha disgregat. Ja no és només SCC qui convoca manifestacions sinó que també ho han fet altres entitats, com Unió Monàrquica d’Espanya o Tabàrnia. Els GDR s’organitzen en petits grups per arrencar llaços grocs, i les organitzacions sectorials se centren en demandes concretes com, per exemple, la manifestació contra el català a l’escola convocada el 16 de setembre passat per Hablamos Español. La manifestació del sindicat de la policia espanyola Jusapol, per exemple, també es va rebre com a antiindependentista, perquè va homenatjar els agents que van reprimir l’1-O.

D’altra banda, organitzacions com Llibertats -formada per juristes-, el Centro Libre de Arte y Cultura (CLAC) o Historiadors de Catalunya pretenen revertir el desprestigi del sistema judicial espanyol i també rebatre les tesis intel·lectuals de l’independentisme. “Es mantenen vincles, però l’activisme no està tan homogeneïtzat com en el món independentista”, explica Miguel Martínez, de la Plataforma per Tabàrnia: “Cadascú té el seu espai”. Una opinió que secunda Joan López Alegre, portaveu d’Empresaris de Catalunya: “Les entitats tenen dinàmiques pròpies”.

En bona mesura, segons Rosiñol, aquesta atomització està causada perquè l’unionisme és “plural”: cada organització té un perfil ideològic, des d’entitats com Federalistes d’Esquerres fins a plataformes contra el català a l’educació. És per això que SCC, explica, s’encarrega “de visibilitzar” aquestes iniciatives. Un paper que també ha tingut Espanya i Catalans, que va liderar la convocatòria de la manifestació del 12-O.

L’extrema dreta busca espai

A banda del constitucionalisme, també l’extrema dreta ha emergit amb més força, mirant de fer-se un lloc en el conflicte català -després que Plataforma per Catalunya es tornés residual a les municipals del 2015-. Malgrat que les entitats constitucionalistes -com SCC ha insistit reiteradament- rebutgen qualsevol contacte amb l’extrema dreta, aquestes formacions fan camí. Des de l’any passat les accions al carrer dels grups d’ultradreta -que fins ara es limitaven a les manifestacions del 12-O a Montjuïc- s’han incrementat, i també se n’ha vist membres en actes constitucionalistes. D’altra banda, Vox s’ha colat en la llista de partits del CIS en l’últim baròmetre. Al juliol, el seu líder, Santiago Abascal, va demanar la il·legalització dels partits independentistes en un acte a Barcelona davant 1.400 persones.

Més continguts de