Administració Pública
Política 09/05/2022

Borràs defensa blindar les llicències per edat ja concedides

Els partits avalen desbloquejar la prejubilació de diversos funcionaris tot i els dubtes amb el model

4 min
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, i d'altres membres de la mesa en una reunió de l'òrgan

BarcelonaAl març els lletrats del Parlament van fer un informe que avalava el retorn dels funcionaris que estaven cobrant sense treballar . És a dir, donaven llum verda a revocar les llicències per edat amb caràcter retroactiu, tant les 21 que estaven vigents com les 12 que la secretària general, Esther Andreu, va autoritzar durant el 2021 però no s’estaven pagant quan l’ARA en va informar. Ara bé, això no és el que està passant: no hi ha acord polític per fer tornar els funcionaris al seu lloc de treball i s’estan començant a pagar part de les dotze llicències que fins ara estaven aturades. Segons ha pogut saber l’ARA, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, defensa que les llicències ja autoritzades no es poden tocar perquè, malgrat que l’informe dels lletrats no ho digui, són “drets automàtics” i “consolidats”.

Així queda reflectit en l’acta de la mesa del 22 de març, a la qual ha tingut accés aquest diari. Borràs afirma que el “procés d’eliminació de les llicències per edat” era part de la seva voluntat quan va arribar al càrrec, però “sense soroll cap endins ni cap enfora”: va fer una primera reforma, acordada per unanimitat a la mesa, que mantenia les llicències però les reduïa de cinc a tres anys cobrant sense treballar. Ara bé, relata: “L’aparició d’un article periodístic que oferia informacions esbiaixades sobre les llicències per edat [en al·lusió a l’article de l’ARA que va destapar que el Parlament es gastava, segons dades de la pròpia cambra, 1,7 milions d’euros anuals en pagar les llicències] va comportar un sentiment d’alarma social que va desencadenar la presa d’accions dràstiques per part de la mesa per acabar amb el que es considerava un escàndol social”. Una eliminació de les llicències per edat que defensa que s’ha d’aplicar de cara a “futur” i no ha d’afectar de forma retroactiva els treballadors que ho van demanar quan estava vigent.

El seu argument és que podria provocar demandes contra el Parlament, malgrat l’aval dels serveis jurídics: “És un dret consolidat i automàtic plenament vigent i legal en el moment en què els treballadors van accedir-hi”. I la secretària segona de la mesa, Aurora Madaula (JxCat) hi afegeix: “No és just establir un règim retroactiu respecte als que estan gaudint de la llicència”. De la seva banda, la vicepresidenta, Alba Vergés (ERC), demana tenir temps per negociar amb els treballadors perquè modificar les llicències “afecta directament la vida de les persones”. El posicionament és diferent en el cas del PSC i la CUP, que aposten per revocar-les. La vicepresidenta segona, Assumpta Escarp (PSC), afirma: “Les llicències autoritzades que tenien els efectes diferits són revocables i no s’haurien de concedir”. Pel que fa a les ja vigents (21), aposta per un règim de compensacions en funció de cada cas. El secretari tercer de la mesa, Carles Riera (CUP), es posiciona a favor de revocar totes les llicències, però després d’una “negociació col·lectiva” amb els treballadors.

Activació de noves llicències

Però no només la majoria de la mesa està apostant per mantenir les llicències per edat ja concedides, sinó que en els últims mesos se n’estan activant de noves que fins ara no estaven operatives. Segons diverses fonts, des que es va ampliar el termini dos mesos per arribar a un acord amb els treballadors -primer era l’1 d’abril i ara el 17 de juny- hi ha hagut funcionaris que tenien autoritzada la llicència (però no executada) i que ja no han tornat més al seu lloc de treball. És a dir, han començat a gaudir ara d’aquest règim especial que els permetrà està fins a cinc anys cobrant sense treballar. Un fet avalat per tots els grups polítics. Després que l’ARA destapés les prejubilacions d’or al Parlament, la mesa va decidir suprimir aquest règim i va fixar un termini fins l’1 d’abril d’enguany per decidir què feia, per una banda, amb les persones que cobraven sense treballar (21 funcionaris amb un cost en salaris d’1,7 milions d’euros a l’any), i per l’altra, amb els 12 funcionaris que la van demanar el 2021 amb efectes diferits a enguany.

L’eliminació d’un paràgraf clau

Els partits van eliminar el darrer fragment d’aquest text, de manera que ara els funcionaris que tenien autoritzada la llicència per edat s’hi estan adherint. Cada llicència té el seu propi termini, ja que s’activa quan el treballador compleix els 60 anys amb 15 anys treballats.

"El Parlament ha d’establir el règim definitiu aplicable a les persones [ que tenien autoritzada una llicència per edat amb anterioritat a la seva derogació] abans del 17 de juny, amb negociació col·lectiva prèvia [...]. Els funcionaris que tenen una llicència autoritzada i han de començar a gaudir-la abans que s’acabi aquest termini, han de continuar prestant serveis efectius al Parlament fins que no s’aprovi el règim definitiu".

Ara bé, quan va arribar l’hora d’acordar un règim definitiu per a aquests casos, la mesa va decidir donar-se més temps per arribar a un acord amb el consell de personal -l’equivalent al Parlament a un comitè d’empresa- i va decidir ressituar el termini al 17 de juny. Per fer-ho, es va haver de tornar a modificar el reglament de personal del Parlament (ERGI) primer a la mesa ampliada -on hi ha representats tots els grups- i després a la comissió d’Afers Institucionals. Però no només es va ampliar el termini per negociar, sinó que es va fer un canvi legal de molt més calat, amb efectes directes per l’administració i el seu pressupost. A la mesa es va aprovar establir un “règim definitiu” abans del 17 de juny, amb negociació col·lectiva prèvia, per a aquells que tenen autoritzada la llicència per edat abans de la seva supressió, i s’afegia: “Els funcionaris que tenen una llicència autoritzada i han de començar a gaudir-la abans que s’acabi el termini, han de continuar prestant serveis efectius al Parlament fins que no s’aprovi el règim definitiu”. Per tant, s’entenia que cap més funcionari, fins el 17 de juny, podia marxar de la cambra i seguir cobrant amb llicència. Però, paradoxalment, aquest darrer fragment va desparèixer del text que van acabar aprovant tots els partits a la comissió d’Afers Institucionals amb conseqüències immediates: els funcionaris a qui se’ls activava la llicència per edat entre l’abril i el juny l’han començat a agafar. Una d’elles, almenys, propera a Esther Andreu.

Petició del consell de personal

Segons fonts parlamentàries, la modificació d’última hora es va introduir a petició del consell de personal, com a signe de bona voluntat per part dels partits per començar la negociació sobre el règim definitiu. Es va acceptar “sense perjudici que posteriorment puguin ser revocades o modificades”. Ara bé, el cert és que fins ara els partits han tingut a l’abast posar fi a aquest règim especial i no ho han fet. És més: els encarregats de personal a la mesa han delegat la negociació a la secretària general -que segons diverses fonts abans d’arribar al càrrec va demanar la llicència i no se li va donar-, i a la cap de recursos humans perquè arribin a un acord amb la resta de funcionaris. Mentrestant, hi haurà treballadors que seguiran marxant amb llicència per edat.

stats