Política 08/04/2015

Bosch vol reformar les rondes per connectar la ciutat amb el mar

Roger Tugas
2 min
El candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Barcelona, Alfred Bosch, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaL’alcaldable d’ERC a Barcelona, Alfred Bosch, ja té enllestit el seu projecte urbanístic per a la capital catalana. L’ha elaborat en col·laboració amb 35 experts en la matèria i el donarà a conèixer aquest vespre en un acte al Born Centre Cultural. La proposta, a la qual ha tingut accés l’ARA, es basa en una reformulació de les rondes per reconnectar la ciutat amb els barris perifèrics, la costa i Collserola.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El que s’ha batejat com a pla Bosch d’urbanisme social considera que la ronda Litoral i la ronda de Dalt de Barcelona van servir per descongestionar el trànsit a l’interior de la ciutat, però a la vegada assenyala que “en alguns casos van provocar la fractura de barris”, sobretot aquells que van quedar a l’altra banda de les vies. Així, repensant aquesta infraestructura, els republicans volen impulsar “la ronda de les persones”, superant les barreres arquitectòniques actuals i alliberant espais per impulsar l’ocupació i la formació. I això com es concreta? D’una banda, Bosch planteja soterrar les rondes “allà on sigui possible” per fer les vies passejables o transitables en bicicleta i permetre que siguin “un espai de transició entre la ciutat i el medi ambient”. L’espai entre el centre de Barcelona i els barris, la costa i Collserola, per tant, hauria de tendir a ser continu.

D’altra banda, el projecte preveu un seguit de reformes urbanístiques per connectar els diferents espais per als vianants. Proposa habilitar un passeig litoral al llarg de la ciutat, fer arribar el passeig de Colom i el Parc de la Ciutadella fins al mar -o connectar-los-hi- o millorar les connexions amb els barris de muntanya. Igualment, calcula que la independència permetrà disposar dels “recursos necessaris per poder acabar la L9 i la L10” del metro i prolongar la L2 fins a la Fira de Montjuïc, la Fira Gran Via i la Zona Franca.

Tanmateix, aquest pla inclou altres mesures com recuperar “polígons infrautilitzats” arreu de la ciutat per ubicar-hi empreses d’alt valor tecnològic, sobretot en l’àmbit de l’economia verda, connectar les rondes amb transport públic amb les ciutats de banda i banda de Barcelona, crear una xarxa de centres de formació professional en el recorregut d’aquestes vies i potenciar la Vall d’Hebron unificant la zona esportiva i hospitalària i situant-hi residències per a malalts en tractament i centres cívics. A més, ERC vol fer del passeig de Colom “un nou centre de la ciutat” convertint els edificis ara en mans de l’Estat en espais culturals o per a activitats ciutadanes.

Repensar Barcelona

La presentació del pla urbanístic és una de les mesures estrella de Bosch per reforçar el perfil d’alcaldable i sustentar un discurs de ciutat que superi la mera reivindicació de la independència. Així, amb projectes com aquest, el seu equip pretén capgirar unes enquestes que per ara no satisfan les expectatives. La filosofia de fons, de fet, rau a recuperar “l’urbanisme social” i de les persones de Pasqual Maragall, que, segons Bosch, s’ha abandonat els últims deu anys en favor del disseny, el turisme o les aparences.

stats