El buit legal amb la maternitat i la paternitat al Congrés dels Diputats

BarcelonaQuan la diputada de Junts al Parlament Judith Toronjo va ser mare poc abans de les últimes eleccions catalanes, es va poder acollir al permís que els parlamentaris catalans, com qualsevol treballador, tenen reconegut quan són pares. La campanya la van enxampar entre mandats, amb la maternitat recentment estrenada, una situació similar a la que va viure l'exdiputada d'ERC Carolina Telechea, que va donar a llum poc després de les últimes generals. Ara bé, entre el cas de Toronjo i el de Telechea hi ha una gran diferència: al Congrés, els diputats no disposen d'un permís retribuït de maternitat o paternitat, per la qual cosa la republicana es va trobar sense cap prestació d'aquesta mena quan va ser mare entre legislatures i, en el seu cas, no va revalidar el càrrec.

El cas de Telechea, que és advocada de professió, posa de manifest un buit legal a la cambra baixa espanyola: mentre ocupen l'escó, els diputats del Congrés cotitzen a la Seguretat Social per a la jubilació, però no per a baixes mèdiques ni permisos de maternitat o paternitat. Mentre estan en actiu, l'absència dels diputats durant 16 setmanes quan tenen un fill es resol amb un acord de la mesa que els autoritza a no acudir de forma presencial a les sessions i a exercir el vot telemàtic.

Tanmateix, si el naixement es produeix entre legislatures, els parlamentaris no tenen cap dret reconegut, més enllà de les indemnitzacions que cobren en substitució de l'atur en esgotar el mandat. Tanmateix, la normativa estableix una indemnització igual tant per als diputats que acaben de ser pares com els que no (i, per tant, ja estan en disposició de buscar feina des del minut 0): en tots dos casos poden cobrar l'equivalent d'una mensualitat (3.142 euros, aquest 2025) per cada any de mandat parlamentari, amb un màxim de 24 mesos. Al Parlament també existeixen aquestes indemnitzacions, però la seva regulació fa que, en la majoria dels casos, es paguin quantitats molt més elevades de forma mensual, però durant un període més curt.

No hi ha plans de reforma

En conversa amb l'ARA, Telechea explica que, quan es va quedar embarassada, va fer diverses consultes per saber com quedaria la seva situació una vegada fos mare després de les eleccions, tenint en compte que sabia que no repetiria a la llista. Quan li van comunicar que no tenia dret a permís de maternitat, va traslladar a responsables de la mesa la necessitat de modificar aquesta regulació, especialment al PSOE, que ara també la presideix. De moment, i segons fonts del Congrés consultades per aquest diari, no hi ha cap iniciativa en aquest sentit. Des de la institució insisteixen que, d'acord amb el seu estatus jurídic, els diputats no són treballadors, sinó "representants de la ciutadania". Aquesta és la raó, argumenten, per la qual no se'ls pot reconèixer aquest dret, com tampoc tenen el de l'atur –per molt que, a la pràctica, les indemnitzacions ja facin una funció equivalent.

Ara bé, això no és així ni al Parlament ni als ajuntaments. La cambra catalana té subscrit, des del 1999, un conveni especial amb la Seguretat Social que els dona cobertura social en tots els àmbits, excepte en el de l'atur, durant tot el mandat i fins al dia anterior a l'inici de la nova legislatura. Si algun diputat té un fill o està de permís de maternitat o paternitat entre mandats, queda cobert fins i tot en el cas que no revalidi, fins que esgoti les 16 setmanes. Així ho expliquen fonts de la cambra catalana i així l'hi va confirmar a Toronjo també la Seguretat Social, quan ella mateixa va fer la consulta per esbrinar en quina situació quedaria ella, que ja va haver de fer una primera baixa mèdica durant l'embaràs al tram final de la legislatura.

La diputada i secretària d'organització de Junts és partidària que aquesta regulació s'estengui a la resta de fòrums parlamentaris: "Crec que és un dret que hauria d'estar reconegut a totes les cambres", defensa. A més, el Reglament del Parlament reconeix el dret a delegar el vot durant les baixes de maternitat, des del 2006, i també de paternitat des del 2015. D'aquesta manera, els diputats i les diputades poden votar mentre estan de permís.

Els ajuntaments

Als ajuntaments, regidors i regidores també poden acollir-se al permís per naixement, tant si tenen dedicació total com parcial, segons fonts jurídiques. Aquest permís continua, amb dret a percebre una mensualitat equivalent a la de l'atur, fins i tot en el cas que acabi el mandat i l'exregidor no revalidi. Ara bé, i d'acord amb la llei, el temps que cobri aquesta mensualitat es descomptarà del temps a què té dret a percebre l'atur, com passa amb qualsevol treballador que estigui de baixa i es quedi sense feina.

Pel que fa a la possibilitat de votar a distància, la reforma de la llei de bases del règim local per introduir mitjans de votació telemàtics durant la pandèmia ha facilitat les coses. Segons traslladen fonts de la Federació de Municipis de Catalunya, ajuntaments com Reus, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Terrassa, Berga, Lleida o Salt han introduït als seus reglaments aquesta possibilitat, també per als regidors de baixa per maternitat o paternitat. A l'Ajuntament de Barcelona, afegeixen fonts municipals, es va voler blindar específicament aquest dret al reglament municipal per assegurar que els càrrecs públics no perdien part del sou quan s'acollien al permís.