ELECCIONS 10-N

La campanya de Sánchez aboca el discurs del PSC a l’ostracisme

Càrrecs al partit veuen poc justificables els vaivens amb el diàleg

El 19 d’octubre del 2017 Carles Puigdemont va cometre un “error gravíssim”, segons el PSC: “Amenaça amb declarar la independència”, alertava Miquel Iceta en una declaració després de la resposta del president de la Generalitat al segon requeriment de Mariano Rajoy previ al 155. El líder socialista no veia “sinceritat” en la crida del cap del Govern a dialogar, però concloïa: “Demanem als presidents Rajoy i Puigdemont que esgotin fins a l’últim moment totes les possibilitats de diàleg [...] Per trobar una solució política a un problema polític”. Dos anys després, i sense cap amenaça d’una nova DUI, Iceta justifica que Pedro Sánchez no agafi el telèfon a Quim Torra. Un canvi d’actitud amb rerefons electoral i que evidencia com el discurs propi del PSC amb Catalunya ha quedat enterrat per la campanya del PSOE per al 10-N.

Iceta manté que parlar amb l’ara president de la Generalitat suposaria “blanquejar” les seves crides a la “confrontació” i, alineat amb els arguments de Sánchez, considera que el rebuig de Torra a la “violència” no ha estat prou contundent. De portes endins, però, càrrecs del partit tenen un altre discurs. “No s’entén que no se li agafi el telèfon a Torra”, diu un d’ells, tot i condemnar l’actitud del president. “Som el partit del diàleg i estem rememorant l’intercanvi de cartes Puigdemont-Rajoy”, apunta un altre, convençut que negar la interlocució entre els presidents català i espanyol és fins i tot un “mal de queixal” per a Iceta, abanderat del “diàleg, negociació i pacte”. Segons argumenta aquest càrrec, matisar ara el diàleg té el partit més “en fals” que les amenaces de les últimes setmanes amb el 155, un article que el PSC ja va avalar fa dos anys i que depèn -destaca- de l’actuació del Govern. Fonts de la direcció, per contra, asseguren que el partit continua apostant pel “diàleg respectuós i efectiu” però que no es pot “banalitzar” ni fer “postureig”. Els socialistes reivindiquen, a més, que ja hi ha converses amb ERC i, concretament, amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. Un argument pobre, segons altres fonts del partit.

Aquestes fonts, de fet, estan convençudes que el gir discursiu pot “perjudicar” electoralment un PSC en creixement a les urnes, començant pel 10-N. “No ens anirà bé”, afirma una veu al partit. Davant l’optimisme moderat de l’executiva d’arreplegar vots dels comuns i, sobretot, de Cs -en caiguda lliure a les enquestes-, dirigents socialistes defensen que es podrien donar per satisfets si mantinguessin el mateix nombre de diputats a Madrid (12, cinc més que el 2016). “I si en perdéssim un, també”, afegeix un d’ells.

I és que, resultats al marge, l’objectiu del PSC és que Pedro Sánchez continuï a la Moncloa, i aquí tothom rema a la una. “Si Sánchez no governa, ens n’anem en orris”, resumeix un càrrec. Davant la pressió de la dreta més reaccionària, gran part del partit entén que des del PSOE -i, per tant, des del PSC- es veti Torra o s’aparqui tot projecte de fons per resoldre el conflicte o la situació dels presos. I també que el PSC reivindiqui el seu perfil més unionista. Iceta encapçalarà demà la delegació del partit a la manifestació de Societat Civil Catalana -amb els ministres José Luis Ábalos i Josep Borrell-, i el secretari d’organització del partit, Salvador Illa, dibuixava ahir una campanya en què el PSC es presentarà com a antítesi del bloc independentista, en el qual va incloure els comuns per la seva “ambigüitat”.

Càrrecs socialistes consideren que, si el PSOE aconsegueix formar govern després del 10-N, Iceta marcarà “perfil propi” i pressionarà perquè es torni al terreny de les propostes amb Catalunya. La remor de fons al partit, però, assenyala que el diàleg des de la Moncloa no tornarà fins que caigui Torra i hi hagi noves eleccions a Catalunya. Un escenari on, si no hi ha una improbable victòria del PSC, s’espera que guanyi una ERC amb voluntat pragmàtica. De ser així, el discurs propi quedaria fins llavors condemnat a l’ostracisme o, si més no, supeditat a l’estratègia del PSOE.

Més continguts de