La campanya del sí arrenca amb l’objectiu de protegir l’1-O de l’Estat

TarragonaLa campanya pel sí ja està en marxa. Malgrat la pluja de querelles i advertències de l’Estat, que va intentar fins a l’últim minut frenar l’acte unitari de la Tarraco Arena, unes 9.000 persones, segons els organitzadors, van participar en el primer acte de la campanya a favor de la independència. Un acte unitari -el primer dels tres que l’independentisme preveu fer abans de l’1-O- que, més que per demanar el sí, va servir per refermar el compromís de tots els agents sobiranistes perquè d’aquí 16 dies es pugui votar. El compromís, en definitiva, és que els impediments de l’Estat no aturaran el referèndum.

“Volem votar” va ser el crit unànime ahir a l’antiga plaça de toros de Tarragona. El Govern, els partits i les entitats sobiranistes van garantir que, després de mesos de treball, l’Estat no podrà aturar l’1-O. “A menys de 20 dies per al referèndum, ¿algú creu sincerament que el dia 1 d’octubre no votarem? ¿Però quin país es pensen que som?”, va etzibar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, als responsables del govern espanyol. El president va començar el seu discurs amb ironia, saludant protocol·làriament els “querellats” presents a la Tarraco Arena. També va ser mordaç el president de l’ANC, Jordi Sànchez, quan va celebrar que el d’ahir fos “el míting il·legal més important de la història del país”.

L’ANC, Òmnium, l’AMI, el PDECat, ERC, la CUP, MES i Demòcrates van compartir ahir espai a Tarragona per parlar de “democràcia” més que d’independència. “Seguirem dempeus fins al dia del referèndum per defensar la república que hem somiat”, va subratllar el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. I també per apel·lar a la mobilització, crucial per interpretar el resultat de l’1-O. Amb el sí mobilitzat, el vicepresident de l’executiu, Oriol Junqueras, va demanar als independentistes que contribueixin a mobilitzar el no, orfe de partits i entitats que facin campanya contra la independència. I, tot plegat, per defensar la importància d’un referèndum en què els independentistes pretenen “fer caure el tancat sencer (de l’Estat) i no només l’estaca”, tal com va exclamar el portaveu del secretariat de la CUP, Quim Arrufat.

El començament de la campanya, doncs, va adoptar un caràcter simbòlic. El fet de poder-lo tirar endavant suma per a l’independentisme un altre triomf en la lluita per evidenciar que el referèndum continua malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) i la pressió judicial, que ahir va continuar en uns quants fronts. D’entrada, ampliant en set persones més la llista de querellats. Ahir van ser els cinc membres de la Sindicatura Electoral i els presidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Miquel Buch i Neus Lloveras, els qui van rebre una querella de la fiscalia per la seva implicació en els preparatius del referèndum.

En el cas de Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès -que van ser nomenats pel Parlament per fer d’àrbitres en la votació del referèndum de l’1-O-, el ministeri públic els acusa dels delictes d’usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics, que podrien arribar a comportar penes de presó. També Lloveras i Buch s’arrisquen a penes de presó, en aquest cas pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, perquè el ministeri públic els acusa d’actuar amb “total menyspreu” respecte als reiterats pronunciaments del TC. També els retreu la seva “ferma i inequívoca intenció d’utilitzar les plataformes de l’AMI i l’ACM per instar de manera decidida i rellevant centenars d’alcaldes a promoure l’organització i la celebració d’un referèndum”.

Un dia més, però, les querelles i advertències judicials no van aconseguir aturar l’1-O. Els preparatius continuen en marxa: el sorteig dels 55.000 membres de les meses ja s’ha fet i està previst que els dies vinents rebin les notificacions, tot i que Correus hagi demanat als seus treballadors que no facin cap enviament relacionat amb el referèndum, i el nombre de voluntaris es va enfilar ahir fins als 47.000 inscrits, superant ja els 40.000 que van col·laborar en el 9-N. També continuen augmentant els ajuntaments que donen suport a l’1-O o que, com a mínim, arriben a acords amb el Govern per facilitar l’obertura de col·legis. Ahir es va produir, de fet, un dels anuncis més desitjats per l’executiu català: el pacte amb l’Ajuntament de Barcelona per obrir col·legis electorals a la capital catalana.

A mitja tarda l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar el pacte -que no va voler detallar- segons el qual l’1-O es podrà votar a la ciutat “sense posar en risc la institució ni els servidors públics”. Tot i que fonts coneixedores de l’acord afirmen que l’Ajuntament cedirà una vuitantena d’espais dels prop de 250 que s’obriran, el govern municipal no va voler detallar ahir quin serà el grau de col·laboració. De fet, el segon tinent d’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni (PSC), ja va sortir ahir a negar que l’acord fos entre la Generalitat i l’Ajuntament, sinó que, en tot cas, s’havia tancat entre partits “favorables a una mobilització”. En declaracions a l’agència Efe, Collboni va reiterar que el consistori complirà amb l’informe del secretari municipal -al qual va tenir accés l’ARA i que alerta del risc de conseqüències penals- i no facilitarà “ni locals ni mitjans” per a l’1-O.

L’embolic de Juncker

El transatlàntic amb què Pablo Casado va comparar l’Estat, doncs, no troba la manera de tapar les vies d’aigua que li obre cada pas endavant que fa el Govern amb el referèndum. Ahir, mentre continuava l’allau de mesures judicials i advertències contra tots aquells actors necessaris per celebrar l’1-O, l’executiu de Mariano Rajoy va veure com se li obria un front inesperat: les paraules del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, afirmant -no sense ambigüitat- que, tot i recordar que sempre respectaran les decisions del Tribunal Constitucional i el Congrés, la Comissió Europea “respectaria si hi hagués un sí a favor de la independència catalana”. Tanmateix, va precisar que Catalunya hauria de seguir el mateix procés d’adhesió que els països que van ingressar a la UE l’any 2004. Unes paraules que la Comissió Europea va matisar posteriorment, subratllant que només acceptaria el sí a la independència si fos amb un acord amb les Corts espanyoles.

Al maldecap causat per les paraules de Juncker i les dificultats per aturar els preparatius del referèndum, el govern espanyol va sumar ahir la constatació oficial que el Govern no té intenció de fer-se enrere. Junqueras va fer arribar una carta al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en què explica que les noves mesures del fons de liquiditat autonòmic -que consistien a vetar qualsevol despesa destinada al referèndum- són “incompatibles” amb la llei del referèndum. Un avís que Montoro va respondre immediatament amb l’amenaça al Govern d’intervenir les seves finances adoptant “les mesures necessàries”, incloses en la llei d’estabilitat. A 16 dies de l’1-O, doncs, segueix el pols entre la Generalitat i l’Estat. Avui la campanya i els intents d’aturar-la continuaran.