La cara B de la bibliografia sobre Jordi Pujol

BarcelonaEl 2014 ha marcat un abans i un després en la bibliografia sobre Jordi Pujol. Després del seu pas al capdavant de la Generalitat, durant 23 anys, s’havia escrit sobre la seva tasca de govern, se n’editaven les memòries o se’n publicaven les conferències. Predominaven els elogis a la seva figura. Però a partir del 25 de juliol del 2014 s’inicia la nova era de la bibliografia pujoliana. Una autèntica cara B. La confessió de Jordi Pujol un divendres a la tarda va fer trontollar la política catalana. Aquell dia l’expresident va emetre un comunicat en què admetia la tinença d’una herència sense regularitzar a l’estranger des dels anys 80. Passava hores després que Josep Rull esdevingués el nou home fort de CDC. La confessió feia trontollar Convergència. Aquesta nova fornada de llibres sobre Pujol recompon el relat històric. I aquest exercici pot continuar: Pujol, Marta Ferrusola i tres dels seus fills declararan com a imputats el 27 de gener.

‘La gran vergonya’

Lluís Bassets retrata la figura de Pujol en passat, present i futur

Una de les preguntes que planen sobre la nova bibliografia és quin impacte tindrà la confessió del personatge en la política catalana. “No vull dir que és el final del catalanisme, però sí del catalanisme que hem viscut durant quatre generacions els catalans”, sentencia Lluís Bassets en La gran vergony a. Abans de la confessió, el periodista descrivia Pujol com “un gegant entre nans”, en relació als líders polítics del seu temps. Ara, però, “cau el mite”.

Bassets escriu que es tardarà a obtenir “detallades explicacions” sobre el “silenci clamorós” construït al voltant de les “sospites de corrupció” a l’entorn dels governs de Pujol, CDC i la seva família. Ara bé, assenyala que es poden “intuir” hipòtesis que centren l’atenció en la fallida de Banca Catalana i la querella de la Fiscalia contra Pujol l’any 1984. En aquell moment, segons el seu relat, l’expresident “va aprofitar l’episodi per blindar-se políticament”. Va ser avalat per una majoria absoluta a les urnes, i va pronunciar aquelles paraules que van ressonar a banda i banda de la plaça Sant Jaume: “A partir d’ara, d’ètica en parlarem nosaltres”. D’acord amb Bassets, la confessió de Pujol, aquesta vegada, “desmunta qualsevol possibilitat d’interpretar l’escàndol com una agressió exterior”.

‘Ara sí que toca’

Francesc-Marc Álvaro relata la successió del pujolisme

El periodista Francesc-Marc Álvaro reedita el llibre Ara sí que toca arran de la confessió de l’expresident. Aquesta publicació, de l’any 2003, ja relatava part de la psicologia del personatge -els clarobscurs de la seva successió- i les relacions del clan familiar i CDC. En la reedició s’hi incorporen nous capítols dedicats al procés sobiranista, la relació de Pujol amb la figura d’Artur Mas i el seu entorn de poder, i el gir “inesperat” de la biografia de l’expresident. En un dels capítols, Álvaro defineix l’expresident com a “tòtem entre miralls”. Narra la personalitat d’un líder, les seves manies, virtuts i també admiracions. El periodista apunta la “importància” de la figura del canceller democristià Helmut Kohl (CDU) per comprendre l’etapa final del màxim dirigent de CiU. Kohl, a qui s’atribueix la reunificació alemanya i el lideratge en la construcció europea, va haver de reconèixer, un cop retirat, que el seu partit s’havia finançat de manera irregular. A ell se li va retirar el títol de president d’honor de la CDU. “Pujol admirava Kohl”, escriu Álvaro, i afegeix que l’afer “va tenir molt preocupat, durant mesos, el president català”. “La possibilitat d’acabar com ell, esclafat per una posteritat cremada, posava Pujol ben nerviós”, escrivia el periodista ja l’any 2003.

‘El cas Pujol’

El periodista Toni Sala reflexiona, “sobre el terreny”, sobre l’afer

El periodista i escriptor Toni Sala aprofita per fer un acostament personal a la figura de l’expresident. El llibre és una recopilació de diversos articles que Sala va escriure durant un parell de mesos després de la confessió. Es plantejava les implicacions “més greus” que es derivaven de la notícia. El llibre es compon d’un seguit de “reflexions sobre el terreny” que parlen sobre el poder i la cultura, les impostures de la política, la realitat i els “miratges” del país. L’escriptor relata episodis personals, molts en què havia coincidit amb el mateix Pujol, i ofereix al lector les seves impressions. Parlant de l’últim article que l’expresident va escriure al diari El Punt Avui abans del 25 de juliol amb el títol Identitat o diners, Sala diu: “Tot just vint dies després de la confessió, la retòrica pujoliana cau com fullaraca il·legible”.

‘Pujol KO’

Diversos periodistes parlen de les diverses facetes de l’expresident

Per entendre la figura de l’expresident i la relació de la seva família i CDC, Pujol KO posa èmfasi en el Júnior -el sobrenom de Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit-. El periodista Xavier Salvador cita fonts nacionalistes per explicar que en l’etapa Pujol “la interlocució del partit davant els patriotes finançadors i el sistema il·legal i corrupte que funcionava en aquella època estava a les mans” del Júnior. El periodista dedica un dels seus capítols a explicar com Artur Mas “liquida [políticament] el fill gran del seu pare polític”. I a continuació narra l’enriquiment personal que Jordi Pujol fill hauria aconseguit per les seves influències. Pujol KO està compost per capítols que relaten diverses facetes de l’entramat dels Pujol: Ismael García Villarejo parla de la relació de la família amb la banca andorrana en el capítol Secret d’estat andorrà ; Manel Manchón escriu La Catalunya política després del cop de Pujol, i Agustí Colomines imagina Jordi Pujol després de 100 anys.

‘¿Quién es Jordi Pujol?’

La reedició de la seva biografia amb material de l’última dècada

Un altre dels llibres que s’han reeditat arran de la confessió de l’expresident és ¿Quién es Jordi Pujol?, de Fèlix Martínez i Jordi Oliveres. Una biografia ampliada de Pujol amb el material aparegut en l’última dècada. En aquest títol, els dos periodistes, entre altres coses, intenten esbrinar la procedència dels diners que l’expresident va admetre que tenia sense regularitzar. L’expresident va assegurar en el comunicat del 25 de juliol que la fortuna era un llegat del seu pare, Florenci Pujol. Els autors del llibre, però, tenen la seva tesi particular: els diners procedeixen del cas Banca Catalana. La fallida de l’entitat als anys 90 va propiciar que el Banco de Vizcaya n’assumís la gestió. Els periodistes asseguren en el llibre: “En mitjans pròxims a la família Pujol-Ferrusola hi ha la convicció que el Banco de Vizcaya va compensar Jordi Pujol en secret a canvi que l’entitat basca aconseguís el control absolut de Banca Catalana”. Per Oliveres i Martínez, aquesta “compensació” seria l’origen del compte a Andorra a nom de Marta Ferrusola i els seus set fills.