Sánchez mima Junts i defensa l'amnistia per a Puigdemont i "l'acord de Brussel·les"

MadridPedro Sánchez presumia aquest dimecres de l’estabilitat del seu govern. Ho feia per defensar-se de l’acusació del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, d’utilitzar la causa palestina per part de l'executiu espanyol per tapar els seus problemes: "Vostè no defensa cap causa noble, només vol tapar les seves vergonyes", li etzibava Feijóo en el cara a cara de la sessió de control al govern. El popular es referia així a la falta d’uns pressupostos generals a l’Estat, però també als fronts judicials oberts que acorralen els socialistes. "Durant aquests set anys [de govern] hi ha hagut set primers ministres a França, sis a Àustria i cinc al Regne Unit i, quan parlem de la política nacional [espanyola], el cert és que vostè és el tercer líder del PP. [...] Aquest és un govern que governa amb estabilitat i eficàcia", li ha replicat Sánchez. 

El cert, però, és que aquesta estabilitat de la qual Sánchez treu pit no depèn de l’esmena a la totalitat que pugui fer el govern espanyol a l’argumentari del PP, sinó que qui hi juga un paper clau són els socis que van permetre la investidura, i en particular Junts i Podem, que s’han convertit en una pedra a la sabata per al govern espanyol posant-lo contra les cordes en més d'una votació al Congrés dels Diputats. De fet, la sessió d'aquest dimecres arribava una setmana després del xoc de trens per la reducció de la jornada laboral, sobretot entre Junts i Sumar, el soci minoritari, després que els juntaires hi votessin en contra.

Amb tot, aquesta dependència s'ha fet evident en la interpel·lació dels juntaires al president espanyol durant la sessió de control amb un Sánchez encomanat a la paciència tot i les amenaces dels de Carles Puigdemont. Durant la seva intervenció, la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, no ha dubtat a llegir la cartilla al president del govern espanyol recitant una llista de greuges encapçalada per l’incompliment, a parer de Junts, dels acords assolits amb el PSOE a Brussel·les el novembre del 2023, en el marc de la investidura espanyola –en aquest sentit, fonts socialistes indiquen que hi podria haver una nova trobada a Ginebra les pròximes hores–. "Creu que podrà seguir governant [si no compleix els acords]?", ha advertit la portaveu Nogueras, a Sánchez. 

Acords pendents

El president espanyol, però, ha intentat rebaixar el to i allunyar la sensació de descarrilament. Sánchez ha defensat que el seu govern està fent passos endavant pel que fa als acords assolits, tot i que també ha assumit que encara queda feina per fer –ha posat d’exemple l'oficialitat del català a Europa–. També ha reiterat que "la voluntat és complir amb els acords de Brussel·les", cosa que suposa l’aplicació de l’amnistia "a tots els afectats" pels fets del 2017, ha expressat el mateix Sánchez. És a dir, aplicar també l'amnistia a l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont.

Però l'actitud del cap de l’executiu espanyol no arriba en un moment qualsevol. Més enllà del que s'ha viscut amb la reducció de la jornada, una de les mesures estrella de la legislatura, o amb el rebuig aquest dimarts a una oficina anticorrupció, com proposava Sumar, dimarts de la setmana que ve el Congrés debatrà i votarà la presa en consideració d’un altre gran pacte entre el PSOE i Junts: la delegació de competències en immigració a Catalunya. La proposició, però, arriba ferida de mort pel no de Podem. 

Des de les files socialistes defensen que ells han complert i que no poden respondre pels vots que no són del PSOE o del seu soci minoritari al govern, Sumar. Així doncs, es freguen les mans pel que fa a la decisió de la formació lila. Des de Junts tampoc entren a valorar si el PSOE podria pressionar més els de Ione Belarra. De fet, fonts de Junts al Congrés reconeixien aquest dimarts que són ells qui ha intentat acostar posicions amb Podem, de moment sense èxit tot i que mantenen la porta oberta. Fonts del govern espanyol indiquen que si finalment acaba descarrilant la proposició es podrien buscar altres vies per aprovar aquelles qüestions vinculades a l’acord que queden fora del rang de llei i seguir parlant després per veure si es pot trobar "un punt en comú". "El problema és que Podem no vol entrar en matèria", indiquen les mateixes fonts.

Què vol Podem?

El cert és que si bé la interpel·lació dels juntaires ha servit per fer evident que Sánchez no vol fer més grossa la ferida, en el cas de Podem s'ha posat negre sobre blanc que la tensió va en augment. Aquest dimecres, la formació lila ha acusat el govern espanyol de poca ambició pel que fa a les mesures contra el govern d'Israel –la intenció de l'executiu de Sánchez és aprovar el decret anunciat fa una setmana en el consell de ministres de la setmana que ve, després de resoldre els últims serrells tècnics–. De fet, fins i tot ha presentat una denúncia per prevaricació contra el ministeri d'Economia, Empresa i Comerç per no acabar amb el comerç d'armes amb Israel.

"Per què no han trencat relacions diplomàtiques amb Israel? Per què han estat al costat incorrecte de la història?", ha recriminat la portaveu de Podem al Congrés, Ione Belarra, a la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda (PSOE), María Jesús Montero, amb qui la relació no és especialment fluida. Belarra ha acusat els socialistes de fer "electoralisme barat" amb els anuncis.

"La seva posició no l'entén ningú, ni en aquest tema, ni en d'altres", li ha contestat Montero, que ha acusat la líder de Podem de ser "l'única persona en l'ordre internacional que pensa que Espanya ha sigut tèbia amb Gaza". "Poden tenir estratègia política, però no faltin a la veritat", li ha recriminat Montero. Algunes veus del Congrés dels Diputats apunten que Podem ja està en mode campanya electoral i això no només suposa "esborrar" la marca Sumar, sinó també intentar trepitjar els talons al PSOE.