Cas Sixena: l’ús de l’art per crear identitat
Veus de la Franja reconeixen que el govern aragonès ha utilitzat el conflicte per treure’n rèdit polític
BarcelonaCom 97 obres d’art, la majoria, amb un escàs valor artístic, han posat en peu de guerra l’Aragó i Catalunya? El cas Sixena, un litigi que durant anys ha estat circumscrit de manera més o menys controlada amb poques estridències a la Franja i Lleida -la disputa de l’art sacre reprodueix el mateix esquema-, ha esclatat just aquest estiu i ha pres una dimensió que transcendeix l’àmbit purament cultural. En un context en què Catalunya està immersa en el procés sobiranista, el govern aragonès ha fet casus belli d’una qüestió que li posa en safata l’oportunitat per donar cos a un discurs identitari que considera que pot donar-li rèdit polític.
“Que els béns tornin d’una vegada al lloc d’on mai haurien hagut de sortir”, ha proclamat a bombo i platerets el president de l’Aragó, el socialista Javier Lambán, que ha promès, fins i tot, no permetre cap “agressió a la dignitat del poble aragonès”. Si bé hi ha una sentència pel mig que obliga Catalunya a retornar les peces provinents del monestir aragonès -53, que estaven dipositades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), ja han sigut enviades-, el Govern no ha autoritzat la sortida de les 44 que són al Museu de Lleida.
“El problema es crea des de Saragossa i no pas des de la Franja”, lamenta l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que admet que el cas ha servit al govern de Lambán per engegar una campanya contra Catalunya assenyalant-la com “la veïna rica” per treure’n una “rendibilitat a curt termini”. I és que, de fet, assenyala Ros, aquest conflicte sempre revifa en contextos electorals. La seva tesi l’abonen, fins i tot, veus del mateix PSOE aragonès, que reconeixen que el govern de Lambán no hauria d’haver “polititzat” mai aquesta qüestió amb un “discurs radical” per intentar treure profit d’un context polític “polaritzat” especialment amb Catalunya arran del procés sobiranista. Ros, però, considera que també els partits independentistes han tingut interès a polititzar el cas.
El portaveu de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida, Xavier Quinquillà, coincideix a assenyalar que el conflicte és “rotundament polític”. Així, expressa que encara que oficialment es parli del patrimoni, l’objecte de fons no és tant el seu valor com que “al darrere hi ha situacions que tenen un entorn contaminat i molt polititzat”. “No té cap sentit que l’Aragó estigui reclamant de manera obsessiva només el patrimoni que és en museus catalans”, assegura.
Segons Quinquillà, aquesta situació va lligada “a un context que va molt més enllà de Sixena i que té a veure amb el conflicte en clau nacional del procés català”. En essència, creu que “l’ofensiva” té com a objectiu desmantellar els “800 anys d’història comuna” entre catalans i aragonesos que representa el bisbat de Lleida. La rivalitat política, però, no és un reflex de la relació diària entre els habitants de la Franja i Catalunya. L’alcalde de Fraga, el socialista Miguel Luis Lapeña, subratlla que les relacions socials, culturals i lingüístiques estan per sobre de la sentència. “Una cosa és la situació judicial i l’altra és que no podem crear un enfrontament perquè som veïns”, afirma.
El cas Sixena no és insòlit. Els últims anys, en paral·lel a l’auge sobiranista, han revifat polèmiques que han transcendit de l’àmbit al qual inicialment estaven circumscrites per passar a ser motiu de conflicte entre governs. De fet, l’enfrontament amb Catalunya ja és un clàssic per a partits que, com el PP, n’obtenen rèdit electoral a Espanya.
Una politització que té precedents
‘Papers de Salamanca’
El conflicte va sorgir quan el govern català va demanar a l’arxiu de Salamanca el retorn de documents de partits, sindicats, institucions i particulars confiscats per tropes franquistes durant la Guerra Civil. El PP va organitzar una campanya en contra del retorn argumentant que era un “espoli”. Fins i tot la Junta de Castella i Lleó va presentar un recurs al TC que el tribunal va desestimar el 2013.
LAPAO
L’expresidenta de l’Aragó Luisa Fernanda Rudi (PP) va implementar la denominació de llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO) per referir-se al català que es parla a la Franja.
Aigua de l’Ebre
El transvasament d’aigua de la conca del riu Ebre a altres territoris de l’Estat ha enfrontat successius governs del PP amb les Terres de l’Ebre i la Generalitat.
Dama d’Elx
Fa dècades que Elx reclama custodiar aquesta escultura ibera valenciana que és a Madrid de manera permanent.
