Catalunya-Andalusia
Política 24/09/2022

Catalunya i Andalusia, dos territoris germans confrontats pels polítics

L'opa del president andalús és l'última mostra dels retrets creuats entre els dos territoris

3 min
El president d'Andalusia, Juanma Moreno, anunciant una rebaixa d'impostos a un fòrum de Madrid

BarcelonaCada cert temps, sovint en període electoral o preelectoral, apareix un dirigent polític que fa ús d'algun tòpic per ficar-se una part de la ciutadania a la butxaca. Aquest terreny és propici perquè emergeixin els recels i prejudicis entre diferents comunitats. I les relacions entre Andalusia i Catalunya en són un exemple, malgrat els forts vincles culturals i demogràfics entre els dos territoris. Aquesta setmana ha estat el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, qui ha declarat la guerra fiscal a Catalunya . L'enfrontament és obert i acompanyat d'accions: el cap de l'executiu andalús va convidar els inversors catalans a emigrar a Andalusia prometent-los que no s'independitzarien "mai", després d'anunciar que convertirà la comunitat que presideix en la segona amb menys pressió fiscal d'Espanya. Aquestes declaracions, amb tot, no s'entendrien si els retrets entre els dos territoris no haguessin estat una arma llancívola habitual entre els partits.

"A Catalunya hi ha impost de successions, aquí no; a Catalunya hi ha impost de patrimoni, aquí no; i a més aquí no ens independitzarem mai, perquè som part orgullosa d'Espanya. Aquí tenen la seva terra", va oferir Moreno, que manté una estratègia de rebaixar els impostos a la comunitat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va respondre acusant Moreno d'"incentivar una guerra territorial" i va advertir que ni Andalusia ni Madrid aconseguiran competir amb el "teixit econòmic català" fent dúmping fiscal.

No és la primera vegada que Moreno es refereix a Catalunya. També va demanar una taula de diàleg amb l'Estat igual que la que van pactar ERC i el PSOE, especificant que ell, a diferència de la Generalitat, no tractaria sobre "assumptes de deslleialtat amb el marc constitucional"; i el març de 2019 va acusar el Govern de "marginar" els andalusos residents a Catalunya i va advertir que no permetrà que l'independentisme "trepitgi i menystingui" els seus drets. En aquest discurs coincideix amb la seva antecessora en el càrrec, Susana Díaz, que va ser partidària de l'aplicació del 155 a Catalunya. "El perill més gran que té Espanya és que alguns pretenen trencar-la. Davant d'això, Andalusia és garantia", va dir la socialista en la campanya autonòmica de 2019, en què també va reivindicar el discurs de Felip VI del 3 d'octubre defensant la repressió policial durant el referèndum. Tot plegat, exemples que els dirigents polítics andalusos no dubten a l'hora de fer servir Catalunya com a tema de confrontació política com, d'altra banda, fan molts altres dirigents polítics estatals i autonòmics.

Una moneda de dues cares

En canvi, el que passa a Andalusia no acostuma a ocupar tants minuts en els mítings dels líders catalans, i això que la influència de la cultura andalusa a Catalunya és molt important: hi ha més de mig milió de persones nascudes a Andalusia que viuen a Catalunya (la meitat de les nascudes a la resta de l'Estat) i moltes més que tenen pares o avis andalusos. I, tot i això, els estereotips sobre Andalusia també han estat una eina que els polítics catalans han fet servir a conveniència, sobretot quan es parla de finançament. Per exemple, van servir al candidat de CiU a les eleccions generals del 2011, Josep Antoni Duran i Lleida, per fer punts de cara a les eleccions: va assegurar que mentre els pagesos catalans no poden collir la fruita perquè van a uns preus massa baixos "en altres llocs d'Espanya, amb la nostra contribució, poden quedar-se al bar de la plaça i seguir cobrant". En aquell context de crisi econòmica, Duran i Lleida també va acusar la Junta de "malgastar" diners per repartir "en beques per als ninis, ni feina ni estudis".

Mesos abans, el 2010, Joan Puigcercós, llavors líder d'ERC, també va afirmar que a Andalusia "no paga [impostos] ni Déu", cosa que va portar el govern andalús a exigir-li una rectificació. Amb tot, potser la cita d'un polític català contra els andalusos més coneguda per l'opinió pública pertany a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. "L'home andalús no és un home coherent, és un home anàrquic, és un home destruït, és generalment un home poc fet": la cita pertany a dos articles seus –amb passatges molt similars– recollits en un volum titulat La immigració, problema i esperança de Catalunya, que es va publicar el 1976. Pujol va acabar disculpant-se per les seves paraules anys després.

stats