De la Catalunya Nord a Sant Jordi: els equilibris de Salvador Illa amb l'independentisme i l'espanyolisme
La convenció nacional pactada amb ERC continua sense concretar-se, mentre el president intenta promoure l'ús del català
BarcelonaSalvador Illa va rellevar aquesta setmana Christopher Person, el fins ara director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. El cessament, que l'executiu va vendre com una decisió "personal" del mateix Person, arribava després de la polèmica de negar-se a parlar de la Catalunya Nord durant la seva compareixença al Parlament. Una posició que va enervar les formacions independentistes, que en van exigir la destitució. Aquest ha estat el primer incendi amb l'independentisme que ha hagut de sufocar Illa. Però els equilibris del president amb el sobiranisme han estat una constant des que ha assumit les regnes de la Generalitat: ha posat la directa amb la llengua catalana –no sense crítiques de les formacions independentistes–, però ha deixat en standby qüestions que volen tornar a posar el conflicte polític en un primer pla.
Ha passat amb la "Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític" pactada entre el PSC i ERC per la investidura de Salvador Illa i que s'havia de constituir en el "primer ple del Parlament posterior a la constitució del nou Govern", segons l'acord. El president ha repetit per activa i per passiva que vol complir amb tot el que s'ha signat, però ha passat més de mig any i no hi ha cap indici que aquest acord es materialitzi a curt termini. Fonts socialistes i republicanes admeten que tot continua aturat. Abordar aquesta qüestió suposaria reobrir un assumpte que incomoda els socialistes i que Salvador Illa ha intentat enterrar des que ha arribat a l'executiu. Ara bé, també és cert que hi ha poca predisposició de formacions independentistes com Junts per participar-hi, perquè no ho veuen com una sortida al conflicte polític. Esquerra va pactar amb el PSC que aquest organisme havia d'abordar "la resolució del conflicte polític" i presentar les seves "conclusions al Parlament", a més de fer un "monitoratge de l'aplicació de la llei d'amnistia". Per tot plegat, l'executiu havia de crear una oficina que "assegurés" tots els recursos humans i materials perquè la convenció funcionés.
La llengua catalana
L'independentisme també pressiona Illa amb la llengua, mentre que l'espanyolisme també l'intenta condicionar en sentit contrari. Mentre ERC, Junts i la CUP li reclamen un compromís més ferm amb el català i arrufen el nas cada vegada que el president fa alguna intervenció en castellà (per exemple, al Parlament o en algun discurs amb personalitats de l’Estat), l’espanyolisme civil lamenta que el socialista hagi deixat de reivindicar compromisos com la vehicularitat del castellà a l’escola des que necessita els vots de l’independentisme. El punt d’acord entre el PSC i Esquerra en aquesta carpeta va ser crear una conselleria de Política Lingüística, encapçalada per l’ex alt càrrec del Govern d’ERC, Francesc Xavier Vila. Per trobar un consens amb la resta de forces polítiques, també es va acordar signar un Pacte Nacional per la Llengua en els primers cent dies de la legislatura, dotat amb 200 milions el primer any. Encara no ha arribat.
De fet, la voluntat del Govern de tancar un pacte de país per la llengua té molts números per descarrilar. La CUP se n’ha despenjat i Junts diu que no firmarà res amb un president que "abaixa el cap davant de la vulneració dels drets dels catalanoparlants" i que fa servir el castellà de forma recurrent en les seves intervencions. Sense renunciar a sumar-hi Junts, Salvador Illa ha allargat la mà diverses vegades al PP, però els populars no en volen ni sentir a parlar. Això deixaria el Pacte amb únicament ERC, PSC i Comuns com a signants i que el Govern no podria reivindicar com un acord de consens.
En paral·lel, i com a mesures per potenciar l’ús social de la llengua, l'executiu ja ha anunciat la posada en marxa d’un canal íntegrament en català a RTVE i es proposa incrementar en 30.000 les places de cursos de català per fer front a la manca d’oferta, amb una inversió de 8,8 milions. En la mesura del que pot –la competència és de l’Estat–, també mira d’empènyer pel català a Europa desbrossant el camí cap a l’oficialitat del català: el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, es va reunir amb l’ambaixadora de Polònia, que té la presidència de torn al Consell, per mirar d’intercedir en favor de la mesura, que requereix la unanimitat de tots els estats.
El pròxim Sant Jordi
Els equilibris d'Illa amb l'independentisme i l'espanyolisme ja es van fer evidents només començar la legislatura. El Govern va programar en un mateix dia una reunió amb Òmnium i una amb Societat Civil Catalana, una manera de situar-se al mig i exhibir mà estesa a les dues bandes del conflicte. Ara bé, el pla de l'executiu se'n va anar en orris quan l'entitat cultural va anul·lar la trobada al·legant motius d'agenda i va demanar fer-la un altre dia. Els malabarismes es reproduiran per Sant Jordi. El Govern ha decidit promoure la diada arreu de l'Estat i ha situat, per exemple, una lona gegant a Madrid on es pot veure una petita senyera i el lema "Drac, llibre, rosa" en català i en castellà. La promoció també s'ha fet en mitjans de comunicació estatals. La vigília del 23 d'abril, Salvador Illa farà un col·loqui amb l'escriptor Javier Cercas, molt crític amb l'independentisme i l'amnistia.
