Política 31/10/2020

Les causes que no poden ser prospectives contra el Procés

La investigació judicial ha de fonamentar-se en indicis sòlids de delicte i no en conjectures

Mireia Esteve / Aleix Moldes
3 min
Les causes que no poden ser prospectives contra el Procés

BarcelonaLes causes judicials prospectives estan prohibides. A l’estat espanyol no es pot investigar algú per intentar trobar-li la roba bruta. No funciona així. Només quan hi ha indicis delictius concrets es pot actuar contra aquella persona. Per tant, l’operació Volhov, basada en escoltes policials, per la qual dimecres es van detenir 21 persones, no pot ser prospectiva. No ho hauria de ser, malgrat que el jutge la iniciés per un presumpte desviament de fons de la Diputació de Barcelona a fundacions afins a CDC i ara hi hagi barrejat una requalificació urbanística, un presumpte tràfic d’influències, una reunió amb Julian Assange, les accions del Tsunami Democràtic i fins i tot una suposada trama russa per aportar 10.000 soldats per defensar la independència de Catalunya.

En la memòria de la Fiscalia del 2017, el fiscal general de l’Estat, aleshores José Manuel Maza, el mateix que va presentar la querella per rebel·lió contra el Govern, subratllava que “ha de ser el fiscal el que delimiti els fets que s’han d’investigar per presentar indicis de delicte, i només aquests indicis i no les simples especulacions o conjectures són els que han de generar la incoació d’unes diligències d’investigació”. El que deia per als fiscals val també per als jutges. Per tant, el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, que tutela Joaquín Aguirre, no pot estar fent una investigació prospectiva a la recerca “d’alguna cosa”, com deia Maza en aquell informe. Però si ho fes, tota la instrucció correria el risc de ser anul·lada.

“Aquesta manera d’actuar és absolutament fraudulenta”, opina Benet Salellas, l’advocat d’Oriol Soler, un dels detinguts de dimecres. Segons ell, el fet que s’hagin multiplicat les línies d’investigació i el jutge les hagi assumit totes “altera les regles del jutge natural perquè el jutge s’adjudica qüestions que no li corresponen. Ell està triant l’objecte de la investigació”, assegura gens convençut de la idea que a Espanya no hi ha investigacions prospectives. “Ens fa la impressió que el jutge no busca fer justícia sinó que busca informació”, afegeix.

Les instruccions “molla”

La causa oberta l’any 2018 va pel camí de convertir-se en una altra macrocausa contra el Procés. Un nou calaix de sastre. Alguns juristes, de fet, veuen semblances amb la que s’instrueix al jutjat número 13 de Barcelona contra els preparatius del referèndum de l’1-O i que va començar amb les conferències del jutge Santi Vidal. Com en aquell cas, la instrucció del jutjat número 1 de Barcelona s’ha anat ampliant amb actuacions que podrien constituir delicte però que no tenen res a veure amb l’objecte inicial de la investigació. D’entrada el catedràtic de dret processal de la UB, Jordi Nieva, no veu cap anomalia en el fet que s’ampliï la instrucció perquè aquesta fase és flexible “com una molla”. Després pot ser que alguns dels indicis acabin caient.

Nieva posa en dubte la solidesa d’alguns dels indicis, per exemple el de la trama russa, perquè si el jutge se’l cregués de debò podria constituir un delicte de rebel·lió. Aquest tema, de fet, és el que va obrir la via per punxar els telèfons de Xavier Vendrell i David Madí, que també van ser detinguts dimecres per suposat tràfic d’influències, sense cap connexió amb Rússia. Ara bé, Nieva descarta la idea que un “error” en la part russa impliqui que es puguin desacreditar totes les diligències.

En canvi, per a l’advocat penalista Ramon Setó -que porta alguns dels investigats en el jutjat número 13 i també un dels detinguts en l’operació policial d’aquesta setmana- la connexió russa posa en dubte la “credibilitat” de totes les interlocutòries del jutge.

Fonamentar els escorcolls

Setó tem que la instrucció d’Aguirre s’acabi convertint també en una “causa general” contra l’independentisme com la que considera que és la del 13. Com Salellas, ell també creu que es tracta d’una investigació prospectiva estructurada per investigar unes determinades persones -ben connectades dins l’independentisme- i buscar uns determinats fets constitutius de delicte.

Les entrades i escorcolls suposen una restricció de drets fonamentals i només estan justificats si hi ha indicis de delicte per tirar-les endavant. “El jutge haurà d’haver fonamentat que hi ha indicis de delicte i no que anem a buscar si hi ha indicis de delicte”, avisa la portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia a Catalunya, Maria del Prado Escoda. Hi coincideix Jordi Nieva: “No es pot ordenar una escolta telefònica si la instrucció no està oberta per fets que ja s’estiguin investigant”. Si un cop s’acaba la instrucció un jutjat penal veu que es van fer sense prou indicis, podria donar lloc a la nul·litat de les diligències.

Això és probablement el que intentaran fer els acusats. Al jutge li tocarà demostrar que a Espanya no hi ha causes prospectives.

stats