HORITZÓ ELECTORAL
Política 06/11/2020

El centredreta intenta superar la fragmentació de cara al 14-F

Diverses formacions mantenen oberta l’opció d’arribar a acords

Anna Mascaró / Mireia Esteve
3 min
El centredreta intenta superar la fragmentació de cara al 14-F

BarcelonaEl votant que es consideri de centredreta disposa ara mateix, a pocs mesos de les eleccions -si la pandèmia ho permet-, d’un mosaic de sigles per escollir. Els partits que apel·len a aquest elector són nombrosos i diversos pel que fa a l’eix identitari, de manera que tant si s’és independentista com unionista existeixen diferents opcions en aquest sentit que aspiren a representar la dreta més o menys moderada. Però això també comporta un inconvenient: l’excessiva oferta pot acabar fragmentant el vot i impedint a molts d’aquests partits entrar a les institucions o bé fer-ho amb prou força. És per això que les últimes setmanes i mesos s’han produït moviments entre formacions per intentar reduir la divisió.

Diversos experts consultats per l’ARA atribueixen l’atomització de l’espai a un “cicle” en què influeixen diversos factors: des de les diferències sobre el Procés fins a la desintegració de l’espai de l’antiga CiU. “A Catalunya trobem molta fragmentació”, apunta Ivan Serrano, expert de la UOC en política comparada, que insisteix que “molts partits estaran condemnats a aliar-se o difícilment tindran representació”.

No obstant això, fins ara no s’han anunciat grans acords. En el segment del centredreta independentista, des del PDECat apunten que es presentaran previsiblement en solitari, tot i que mantenen contactes amb el PNC o Convergents, informa Núria Orriols. En canvi, JxCat, l’altre partit amb representació hereu de l’espai convergent, està fora d’aquestes converses, es reivindica com a centreesquerra i prioritza el discurs independentista. El Partit Nacionalista Català (PNC) ja ha escollit Marta Pascal de candidata i, tot i haver mantingut contactes bilaterals amb el PDECat i Units per Avançar, totes dues vies semblen ara aturades.

Avui l’única negociació formal sobre la taula és la que ha obert el PSC buscant aixoplugar a la seva candidatura forces de centredreta. La setmana passada els socialistes van reunir-se amb Units -amb qui ja va pactar el 2017-, la Lliga Democràtica i Lliures, i la setmana vinent mantindran una segona reunió. Però parteixen de diferents punts. Els socialistes no preveu una coalició electoral, precisament el que ahir reclamava la Lliga en un comunicat. El PSC treballa amb la idea de reeditar l’aliança amb els de Ramon Espadaler i incorporar a la llista figures independents dels altres dos partits, informa Marc Toro. Al seu torn, Lliures ha acordat, segons fonts de la formació, continuar buscant una “fórmula” d’entesa, però la seva opció és una aliança “a quatre bandes” liderada pels socialistes.

En les converses amb el PSC no hi ha Convergents, tot i que a l’estiu va acordar pactar un programa amb Lliures i la Lliga. El partit apunta ara Teresa Pitarch com a candidata si es presenta en solitari, mentre que Germà Gordó -processat pel cas 3%- tancaria la llista, informa Europa Press. Amb tot, la direcció del partit no descarta arribar a pactes.

Una constant en les negociacions, segons diverses fonts, han sigut els recels. La politòloga Berta Barbet apunta als “conflictes de lideratge” com un dels entrebancs, i assenyala que, com que molts “no han tingut mai representació”, es desconeix “quin espai és més potent”.

L’allunyament de PP i Cs

Però també Ciutadans i el PP, que no volen deixar escapar cap vot, han buscat aliances. La formació taronja insisteix en reivindicar la coalició constitucionalista amb PSC i PP, una possibilitat cada dia més remota i que ha generat malestar en alguns quadres interns. El PSC mai s’ho ha plantejat, i la prova més clara que les relacions entre els populars i els taronges s’han refredat la va donar el mateix president del PP, Pablo Casado, aquest dilluns: “Ens posarem a preparar la precampanya [...] amb el nostre president autonòmic, Alejandro Fernández, i tots els nostres companys del PP a Catalunya”, va reivindicar.

D’altra banda, fonts dels conservadors admeten contactes informals amb Barcelona pel Canvi -el partit de Manuel Valls- i també amb la Lliga. De moment no van més enllà, tot i que no descarten que a “mitjà o llarg termini” el partit pugui arribar a acords amb algun dels dos, especialment amb la plataforma de l’ex primer ministre francès. Veus de Barcelona pel Canvi confirmen les converses “incipients” però les desvinculen de Valls, que les últimes setmanes ha intensificat l’agenda política a França.

stats