LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT
Política 06/01/2022

Les cites a les urnes marquen un punt d’inflexió per a Pedro Sánchez

Casado planteja una campanya permanent per a la segona meitat de la legislatura

4 min
Imatge de l’hemicicle del Congrés de Diputats el maig del 2019.

MadridL’entrada al 2022 endinsa la legislatura espanyola en una nova fase marcada pel cicle electoral que el 13 de febrer arrenca a Castella i Lleó. Avui s’assoleix l’equador del mandat des que Pedro Sánchez va ser investit el 7 de gener del 2020: alguns pronòstics d’aleshores s’han complert, però el coronavirus i el transcurs d’aquests dos anys dibuixen ara un punt d’inflexió que converteix la segona meitat de la legislatura en una campanya permanent.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Autonòmiques i municipals

Les generals de finals del 2023 culminaran el cicle electoral

La intenció de la Moncloa és esgotar la legislatura i aprofitar la presidència europea que Sánchez ostentarà el segon semestre del 2023, a les portes de les eleccions generals. Serà la culminació d’un cicle que començarà amb Castella i Lleó, continuarà aquest any amb Andalusia -Juanma Moreno de moment no avança la convocatòria tot i la pressió del PP- i tindrà un episodi central amb les municipals i autonòmiques de maig del 2023. Hi haurà el plat fort de Madrid amb Isabel Díaz Ayuso, les excepcions d’Euskadi i Galícia i la incògnita de Catalunya.

Tot i la hipòtesi que a l’esquerra li podria anar millor avançar les generals i que hi hagi el mateix dia una triple elecció, no sembla que Sánchez tingui la idea d’escurçar la legislatura. Pablo Casado està convençut que comença una seqüència de convocatòries que acabaran amb ell a la Moncloa, i és per això que s’espera un segon tram de mandat, si és possible, amb una oposició encara més dura de la dreta.

La salut de la coalició

La incògnita de la nova plataforma de Yolanda Díaz

Una de les sorpreses del 2021 va ser la profunda remodelació del govern, amb les sortides de Carmen Calvo, José Luis Ábalos i Iván Redondo com les més destacades i l’entrada de saba nova amb Isabel Rodríguez, Raquel Sánchez, Pilar Llop, Diana Morant i Pilar Alegría. La moció de censura fallida de Múrcia que va desembocar en eleccions a Madrid va propiciar l’adeu de Pablo Iglesias de la primera línia política i la consolidació del lideratge de Yolanda Díaz a Unides Podem.

La plataforma que la vicepresidenta segona vol crear per reconfigurar l’anomenat espai del canvi és un dels elements que incidiran en aquest tram de la legislatura. ¿Afectarà a la coalició? A Unides Podem creix el descontentament amb el nou pinyol de Sánchez a la Moncloa per la falta d’autonomia que, considera, deixa al soci minoritari del govern. De moment, la formació lila no expressa motius per tenir la temptació de trencar l’executiu abans d’unes eleccions en què haurà de competir amb el PSOE pel vot d’esquerres.

La fiabilitat dels aliats

La reforma laboral, amb l’esquerra o amb Cs?

Si un projecte podria trastocar Díaz és el de la reforma laboral, pactada fa unes setmanes amb els agents socials després d’algunes turbulències al govern per les resistències de la vicepresidenta primera, Nadia Calviño. Però li falta l’aval del Congrés, i per ara els aliats habituals -el PNB, Esquerra i EH Bildu- se’n desmarquen. El PP ja ha anunciat que hi votarà en contra, malgrat haver-la avalat la CEOE i, de manera més tímida, la Fundació FAES de José María Aznar, però Cs ha trobat una escletxa per intentar renéixer de les cendres.

La formació d’Inés Arrimadas està disposada a votar-hi a favor per “sentit d’estat”, cosa que pot dificultar la concurrència de les formacions sobiranistes. Es reprodueix de nou l’esquema dels pressupostos del 2021, que Iglesias va aconseguir decantar cap a la majoria d’esquerres. Però amb els comptes del 2022 aprovats, el suport dels aliats habituals serà cada cop més car.

La taula de diàleg

Aragonès reclama resultats tangibles de la negociació

“Sense taula de diàleg no hi ha legislatura”, va proclamar el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, fa dos anys. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va reclamar fa uns dies “resultats tangibles” de la pròxima reunió, que els republicans situaven al gener. La Moncloa, però, n’ha refredat la urgència. La raó del suport d’ERC a Sánchez és avançar en la resolució del conflicte i, fins ara, l’únic que s’ha assolit són els indults per als presos polítics, previs a la reactivació de la taula.

El Tribunal Suprem encara ha d’avaluar-ne la concessió i, també en l’àmbit judicial, el Tribunal de Comptes dirimirà aquest 2022 la responsabilitat patrimonial d’una trentena d’ex alts càrrecs per l’1-O i l’acció exterior de la Generalitat. A Catalunya també està pendent el judici del sottogoverno del referèndum, i la batalla de Carles Puigdemont continua a l’exili, amb la reforma de la sedició paralitzada.

La recuperació econòmica

La gestió: la prioritat de Sánchez davant l’oposició de Casado

Amb el permís de la situació sanitària, la recuperació de la crisi derivada del covid és, pràcticament, l’únic objectiu del president espanyol de cara a la revàlida a les urnes. L’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa el 2011, en plena crisi, ha ensenyat que l’oposició a la gestió econòmica és el que pot fer saltar pels aires un govern del PSOE.

Lleis pendents

Audiovisual, ‘mordassa’, memòria democràtica i habitatge

Al Congrés hi ha altres projectes del govern que marcaran els pròxims dos anys. Es preveuen negociacions intenses per tirar endavant la llei de l’audiovisual, la reforma de la lleimordassa, la de memòria democràtica i la d’habitatge. Totes elles tenen un primer acord amb Unides Podem o ERC, però ni de bon tros la garantia d’aprovar-se. L’equador de la legislatura obre a Sánchez una nova cursa d’obstacles.

stats