Les claus del camí dels presos fins a la justícia europea

La via del TEDH és lenta i estricta en els requisits

En paral·lel a la denúncia d’un judici que consideren polític, els independentistes que seran jutjats al Tribunal Suprem a partir del dia 12 deixen clar que el seu procés judicial arribarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg. Experts consultats per l’ARA expliquen els passos, requisits i detalls del camí per portar la causa del Procés a Europa. Una via lenta i formalment estricta.

Quan es pot recórrer a Estrasburg?

Cal haver exhaurit les vies internes, però hi ha excepcions

Per poder recórrer al TEDH una eventual condemna per part del Suprem, els independentistes haurien d’exhaurir abans les vies judicials internes. En aquest cas, demanant primer empara al Tribunal Constitucional (TC). Suposant que el recurs no s’admetés o es desestimés, s’obriria un termini de sis mesos perquè els afectats portessin la sentència a Estrasburg. “Més enllà de sis mesos seria inadmissible”, explica David Bondia, professor de dret internacional públic de la UB. El també president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya apunta que si els independentistes continuessin empresonats després de la sentència al Suprem, podrien recórrer al TEDH sense haver exhaurit les vies internes si el TC dilatés excessivament la resolució dels recursos -tal com denunciaven els presos que van fer vaga de fam-. “Podrien demanar mesures cautelars per quedar en llibertat fins que el TC es pronunciés”, afirma.

Quins aspectes es poden impugnar?

El marc de referència és el Conveni Europeu de DDHH

La via del TEDH només es podria activar en cas de “violació d’un dels drets del Conveni Europeu de Drets Humans o d’un dels seus protocols addicionals”, i sempre que aquesta via no hagi estat recorreguda abans en cap altra instància internacional -com el grup de treball contra les detencions arbitràries de l’ONU, on la majoria de presos van portar el seu empresonament provisional-, segons destaca el catedràtic de dret internacional públic de la UPF Santiago Ripol. A parer seu, per ara no s’han produït violacions en aquest sentit en la causa del Procés, una afirmació que rebaten tant Bondia com Eulàlia Pascual, doctora en dret i investigadora en dret penal internacional. “S’ha violat el dret a un judici just de manera flagrant”, opina Pascual, que deixa clar que en la instrucció del cas hi ha hagut “moltes irregularitats”. Bondia afegeix que el possible recurs a Estrasburg podria impugnar tant la instrucció com, si s’escau, el desenvolupament del judici i la sentència. Si els presos fossin condemnats finalment pels delictes de rebel·lió o sedició, afegeix, podrien anar a l’òrgan del Consell d’Europa emparant-se en els drets de llibertat d’expressió, manifestació, reunió o participació, tots recollits al Conveni i en els seus protocols. Al marge del resultat final del judici, les defenses també recorreran previsiblement la competència del Suprem per jutjar els fets de l’1-O -al·leguen que la causa hauria d’haver estat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)- o la manca d’imparcialitat d’alguns dels magistrats.

Quant pot trigar a arribar la sentència?

La decisió europea es pot allargar diversos anys

Els experts consultats coincideixen que la via europea és lenta. La possible dilació de les decisions del TC és un primer motiu d’aquesta lentitud, i després cal que el TEDH admeti a tràmit els recursos presentats. Ripol diu que “el filtre d’admissió” és el més difícil de superar. “Se n’inadmeten molts per defectes formals”, explica Bondia, i afegeix que, en cas de tirar endavant, la sentència europea trigaria un mínim de tres anys a arribar. A tall d’exemple, Pascual recorda que la sentència contra l’Estat pel judici injust contra Arnaldo Otegi va arribar després de gairebé quatre anys i quan el líder abertzale ja havia passat sis anys i mig a la presó.

Es poden demanar mesures cautelars?

Els presos podrien demanar la llibertat provisional

Atesa la durada del procés de decisió a Estrasburg, els presos podrien demanar mesures cautelars per sortir de la presó mentre no hi hagués sentència, i el tribunal europeu hauria de resoldre en 48 hores. Mentre Bondia considera que la jurisprudència del TEDH podria avalar l’alliberament dels presos arribat aquest moment, Ripol assegura que aquest tipus de mesures cautelars només es dicten en “situacions molt extremes”. “En casos, per exemple, de no procedir a una extradició quan es fa en un país on la vida del detingut correrà perill”, argumenta, convençut que aquest escenari no és assimilable al que es podrien trobar els independentistes.

La decisió és d’obligat compliment?

El tribunal forçaria la reparació de les vulneracions de drets

Tant les mesures cautelars imposades pel TEDH com les seves sentències són d’obligat compliment. Així, el tribunal d’Estrasburg podria forçar Espanya a reparar les possibles violacions del Conveni de Drets Humans comeses en el judici de l’1-O, exigint una indemnització per als afectats o fins i tot anant més enllà. “D’un temps ençà, el tribunal no només estableix reparacions econòmiques, sinó que també diu directament a l’Estat què ha de fer”, diu Bondia, que recorda com Estrasburg va obligar l’Estat a deixar en llibertat la membre d’ETA Inés del Río l’any 2013 després de derogar la Doctrina Parot. “Una condemna d’Estrasburg és una victòria”, assegura Bondia. Pascual hi coincideix, però matisa que la via europea “no és la panacea” i que “hi ha situacions que són difícils de reparar”. Tant els presos com la justícia espanyola podrien recórrer l’eventual sentència davant la gran sala del TEDH.