La Comissió de Venècia s'interessa per si l'amnistia trenca la separació de poders a l'Estat

MadridEls tribunals portaran l'amnistia a Europa quan s'aprovi per intentar aturar-la, però el PP ja s'hi esmerça abans per intentar generar un estat d'opinió contrari a l'oblit judicial. El Senat, on té majoria absoluta, és el seu principal laboratori de proves. Allà ha aterrat aquest dijous una delegació de la Comissió de Venècia, un òrgan consultiu que depèn del Consell d'Europa a qui s'ha encarregat un dictamen jurídic sobre la norma. El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo va fer que la mesa de la cambra alta sol·licités un informe al Consell General del Poder Judicial, un altre a la Comissió de Venècia i també un a la Fiscalia sobre l'amnistia. Són consultes reservades habitualment per a les iniciatives legislatives que provenen del govern espanyol –projectes de llei– i no quan sorgeixen dels grups parlamentaris –proposicions de llei–, però els populars han innovat per fer-ho possible.

En una reunió amb els portaveus de la comissió de justícia del Congrés, els membres de la delegació s'han interessat per si la norma impulsada pel PSOE de la mà de l'independentisme afecta la separació de poders, tal com ha revelat la diputada d'ERC Pilar Vallugera, que ha assegurat que "ha quedat clar que la respecta".

Fonts del Consell d'Europa han advertit a l'ARA que els membres de la Comissió de Venècia no faran cap mena de declaració durant aquesta visita a Madrid, de manera que les preocupacions que poden haver exhibit estan subjectes a la interpretació per part de cada partit polític. És simptomàtic que hagin sortit satisfets de la trobada d'aquest matí els portaveus del PSOE, ERC i Junts, però també del PP. La portaveu conservadora Cayetana Álvarez de Toledo ha explicat que ha traslladat a la delegació europea que l'amnistia és una "transacció corrupta" i que l'estat de dret a Espanya "està en joc". L'excap de files del PP a Catalunya ha informat la Comissió de Venècia dels canvis sobre el terrorisme en la llei d'amnistia, una qüestió sobre la qual, ha dit, no s'havien interessat. Com el PP, Junts també ha volgut fer un discurs polític durant la reunió i ha subratllat que és una "banalització" parlar sobre terrorisme per referir-se a l'independentisme català en un estat que l'ha patit.

En canvi, segons Vallugera, els visitants sí que han preguntat per l'operació Catalunya, i ella s'ha encarregat d'explicar que en una comissió d'investigació del Congrés va quedar acreditat que va consistir en "l'ús il·legítim de mitjans de l'Estat" per espiar rivals polítics. Alguns portaveus han coincidit que la delegació ha volgut posar èmfasi en qüestions tècniques sobre el procediment parlamentari de la llei. El portaveu del PSOE Francisco Aranda ha contestat que, a diferència dels indults, on la prerrogativa per impulsar-los correspon al poder executiu, l'amnistia és una llei que ha de ser aprovada per les Corts espanyoles i que pot impulsar-se perfectament com una proposició de llei des dels grups parlamentaris. Aranda, a més, ha defensat la "conveniència" i la "constitucionalitat" de la norma.

Reunions amb el poder judicial i el TC

Després de reunir-se amb el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, al matí, i abans de fer-ho amb els grups del Senat aquesta tarda, la delegació ha mantingut una trobada amb el president interí del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, i els dos ponents de l'informe que ha d'elaborar l'òrgan de govern dels jutges, els vocals Mar Cabrejas i José Antonio Ballestero. També es trobaran amb representants de les quatre associacions judicials: Associació Professional de la Magistratura, Fòrum Judicial Independent, Associació Judicial Francisco de Vitoria i Jutgesses i Jutges per a la Democràcia. Aquest divendres es reuniran amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, i el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido.