02/08/2014

La compassió de Queralbs pel patriarca repudiat

4 min
La compassió 
 De Queralbs pel patriarca repudiat El primer estiu sense el sopar amb Pujol

Queralbs (Ripollès)Queralbs ha celebrat la festa major més atípica de les últimes tres dècades. No hi era el seu veí més cèlebre, refugiat a la Tor de Querol, desposseït dels honors i la pensió presidencial, abatut pel trànsit brusc de referent de la família convergent a patriarca repudiat. Divendres passat era Sant Jaume, patró del municipi ripollès on els Pujol-Ferrusola han estiuejat tota la vida. Els carrers estaven engalanats amb senyeres per preparar un cap de setmana festiu. El que no sabien els veïns de Queralbs és que Jordi Pujol estava a punt de fer pública la carta que dinamitaria el seu llegat polític. Pocs minuts abans de la confessió epistolar, al poble hi van haver corredisses per la tempesta elèctrica. Va caure aigua a dojo i llamps, un dels quals va cremar la casa de Cal Vigué, una finca de quatre plantes situada al carrer del Mig. Devia ser una premonició del que estava a punt de passar, la immolació del president.

“Des de divendres passem molta pena, no ens ho pensàvem”. La frase ressona a casa de la Rita, casada des de fa 53 anys amb Jaume Coll, que va ser alcalde convergent de Queralbs 16 anys. La Rita prepara el dinar i repassa aquells estius en què ella i Marta Ferrusola encara eren nenes. Perquè la casa de la placeta de Cal Joanich, que s’alça imponent al capdamunt del poble, sempre ha sigut propietat de la família Ferrusola. El Jaume l’escolta des del sofà i també fa memòria, una memòria que li comença a fallar però que encara rescata imatges del Jordi Pujol president, de quan era Molt Honorable i els fills no li donaven tants disgustos. “Ell sempre venia a saludar el Jaume. Ens l’hem estimat molt, el Pujol. Hi teníem una relació molt estreta”, detalla la Rita, que encara el recorda pujant les escales de casa o saludant veïns que l’aturaven al carrer. El matrimoni -ella té 80 anys i ell 86- no s’acostumava a perdre anys enrere el sopar que cada final d’estiu organitzava la secció comarcal de CDC del Ripollès, on Pujol arengava la tropa.

En els últims anys tampoc faltava al sopar Imma Constans, actual alcaldessa, encarregada de governar els 187 habitants que hi estan empadronats. “Tenia un discurs que t’enganxava, i per a molts de nosaltres continuarà sent un referent”, diu Constans, que no és militant tot i que es va presentar a les eleccions amb les sigles convergents. L’àvia de Constans havia sigut molt amiga de la mare de Ferrusola, una cordialitat que les famílies han conservat. “Pujol ha sigut una persona molt pròxima. Tinc el pare malalt i sempre havia tingut la delicadesa de venir-lo a veure quan pujava”, subratlla l’alcaldessa. No era estrany veure Pujol fent tertúlia amb veïns o prenent un refresc al bar, però sobretot caminant, d’excursió en excursió, un dia fent via a Núria, l’altre recorrent el camí vell. Anys enrere, quan el matrimoni venia al Ripollès amb els fills, solien anar a les gorges del riu Freser a remullar-se abans de dinar. “Aquí tindrà sempre les portes obertes”, apunta Constans.

Silenci i comentaris d’incredulitat

Al poble s’hi barreja decepció i compassió, el silenci d’alguns i les ganes de verbalitzar la incredulitat d’altres. “No vull parlar, per la bona relació que tenim amb la família”, respon una dona al costat de l’Ajuntament. “El meu marit li feia confiança cega. Estem decebuts i colpits, perquè d’ell no ens ho esperàvem”, exposa, en canvi, Maria Rosa Adell. També hi ha veïns que volen parlar sempre que sigui des de l’anonimat, com dos homes que carreguen cistells de rossinyols. “Fa dies que només donem voltes al mateix tema. El meu amic està desolat, perquè per a ell era Déu”, diu un mentre assenyala l’altre. A Queralbs sempre havien agraït a l’expresident la proximitat en el tracte i els exercicis de memòria prodigiosa, un manual de bon veïnatge que alimentava una figura política avui degradada. “Per a la gent gran era un messies, per això tanta gent està sorpresa”, reflexiona un altre veí que havia jugat de petit amb els fills de Pujol.

A la mateixa hora que dijous transcendia que la jutge titular del jutjat d’instrucció 31 de Barcelona havia admès a tràmit la denúncia de l’entitat Manos Limpias contra l’expresident de la Generalitat, una cunyada del matrimoni Pujol-Ferrusola feia el tallat al bar de Cal Litus. Refugi estiuenc de la família, que hi té diverses propietats, Queralbs és sinònim de tranquil·litat per als veïns que hi tenen segona residència. Aquests dies la caiguda del mite Pujol i el degoteig d’informacions sobre els negocis tèrbols dels fills han acaparat les sobretaules, tot i que quan es demana una reflexió a peu de carrer alguns encara ho fan mirant a banda i banda. La dona del germà de Marta Ferrusola va preferir no parlar amb l’ARA i segur que els veïns aquests dies no li han fet cap comentari compromès.

Però no tot són reflexions exclusivament compassives. Aurora Maquinay, mestra jubilada nascuda a Barcelona que fa dècades que estiueja al poble amb el seu marit, Lluís Rey, opta per un altre raonament. “El problema del país és haver creat ídols. I el cas Pujol representa una lliçó important”, raona Maquinay, que avui presentarà a Queralbs la novel·la que acaba de publicar, titulada Què en sabem, de l’Amèlia? La història, sintetitzada a la coberta del llibre, no pot ser més idònia: pretén ser una aproximació a la il·lusió ciutadana que arrenca a la Transició i de quina manera l’ambició i la manca d’escrúpols han acabat amb els ideals, fins al punt que els somnis d’altres èpoques han esdevingut el malson d’avui. Un relat oportú.

El primer estiu sense el sopar amb Pujol

Jordi Pujol acabava les vacances al Ripollès amb un sopar amb la militància de CDC a la comarca. L’àpat, convertit en tradició, es feia l’últim cap de setmana d’agost. Dret i amb el micròfon, l’any passat l’expresident animava els comensals a participar en la Via Catalana. Aquest any, però, no hi haurà trobada amb Pujol. “Hi ha un 90% de possibilitats que el sopar no es faci. No tindria sentit”, explica Xevi Cima, president de CDC al Ripollès. En els últims dies Cima ha rebut moltes trucades de militants per saber què passaria amb l’àpat. “Ha sigut una bogeria -admet-. És un cop per a la militància, almenys a curt termini”, afegeix.