El compromís davant notari amb data de caducitat d’Artur Mas

BarcelonaQuedava un mes per al referèndum de l’Estatut quan el president del Govern, Pasqual Maragall, expulsava ERC de l’executiu i anunciava eleccions abans d’acabar aquell 2006 (a les quals ell no es presentaria). Era l’oportunitat perquè Artur Mas intentés capitalitzar els seus acords amb el PSOE per convertir-se, a la segona, en president de la Generalitat. Però en la campanya, a l’octubre, havia de demostrar als votants que no tornaria a repetir els acords amb el PP dels últims governs de Jordi Pujol, i menys encara després de l’ofensiva dels populars contra l’Estatut. Ell ho havia anat dient i repetint a cada opció que tenia, però els seus rivals l’acusaven de no tenir cap credibilitat.

El 16 d’octubre, per començar la campanya, el candidat de CiU es va treure un as de la màniga. Un notari visitava la seu nacional de Convergència al carrer Còrsega de Barcelona. Tot estava preparat per signar una mena de contracte amb els catalans. 1.200 milions d’euros en polítiques socials -deia- que quedarien detallats en la propaganda electoral que rebessin els ciutadans a casa. Però aquell dia no havia convocat la premsa només per explicar les seves propostes socials. Aquell dia, el que havia de quedar ben clar als titulars dels diaris era que Artur Mas es comprometia davant notari a “no signar ni establir cap pacte permanent o estable amb el PP per governar Catalunya durant la legislatura”.

Tot i la victòria de CiU, el resultat de les eleccions va propiciar la reedició del tripartit i, a l’oposició, un any després aquell pacte ja havia començat a ensenyar la lletra petita. El 2008 hi hauria eleccions a l’Estat i el PSOE no les tenia totes de seguir ocupant la Moncloa, així que Mas va advertir que el compromís signat davant notari només tenia efectes a Catalunya. Com que va guanyar Zapatero, no es van poder començar a veure els límits de l’al·lèrgia al PP fins a les eleccions catalanes següents. El contracte amb els catalans havia quedat sense efecte i Mas, ja com a president, va poder pactar els pressupostos amb el PP.