Portada d’El Mundo del divendres 16 d’octubre del 2012: “La policia vincula comptes a Suïssa de Mas i Pujol amb la corrupció de CiU”. Una bomba informativa acabava d’esclatar en l’equador de la campanya electoral de les catalanes. L’article, signat per Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta, es feia ressò d’un “esborrany” de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola en què s’especulava amb el desviament de fons des del Palau de la Música a comptes de Mas i Pujol en països com Suïssa i Liechtenstein.
De fet, era al pare de Mas, que havia mort recentment, a qui afectava en primera persona, tot i que el seu fill n’era beneficiari, segons el diari. “Tenen la barra de mentir i el mal gust de ficar-se amb algú que ja no es pot defensar perquè és mort”, va reaccionar immediatament el llavors candidat de CiU a la reelecció. “Tot és un muntatge”, insistia, i anunciava que es querellaria contra els periodistes. El principal indici d’aquella investigació policial era la carta d’un anònim que suposadament haurien rebut alguns agents dels Mossos i que la UDEF reconeixia no haver vist mai.
Mas va apel·lar immediatament a les “clavegueres de l’Estat” i allò significava apuntar directament al ministeri de l’Interior. Jorge Fernández Díaz, avui imputat en el cas Kitchen, un dels que investiguen precisament la guerra bruta durant els anys de Mariano Rajoy a la Moncloa, va sortir aleshores al pas d’aquelles declaracions. El ministre va dir que desconeixia l’existència d’aquell esborrany i la manera com havia arribat al diari. La llavors secretària general del PP, María Dolores de Cospedal -també imputada per la Kitchen-, anava més enllà suggerint a Mas que dimitís.
Uns mesos després, Suïssa negava que Pujol i Mas hi tinguessin comptes. Pujol encara no havia confessat la “deixa” a Andorra, però Mas sí que va explicar que entre els 80 i els 90 va saber que el seu pare havia tingut diners a Liechtenstein, dels quals mai va parlar amb ell perquè “no l’afectaven”.
