Els comuns encara defensen el referèndum?

Descarten promoure’l a mitjà o curt termini i defensen centrar-se ara en l'amnistia i l'autogovern

4 min
Jéssica Albiach, Ernest Urtasun i Ada Colau.

BarcelonaReferèndum? Sí, però no ara. Aquesta és la posició que els comuns defensaran en una campanya en què el debat nacional podria tornar a revifar arran de la rivalitat entre Esquerra i Junts, i més després que Pere Aragonès hagi mogut fitxa per recuperar la proposta d’un referèndum pactat a les portes de les eleccions. Els comuns es miren aquest moviment amb recel i consideren que no és el moment de posar un referèndum d’independència sobre la taula ni d’obrir una pugna amb el govern espanyol per fer-lo possible.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Però el referèndum és l’horitzó", expliquen a l’ARA fonts del partit, que consideren que, abans de poder plantejar una consulta sobre la independència, cal resoldre els deures que l’Estat acumula amb Catalunya des de 2010, quan el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment l’Estatut, i que es van agreujar arran de l'1-O. A parer seu, la prioritat ha de ser desbrossar del tot el camí perquè els exiliats puguin tornar i s'arxivin les causes judicials obertes a l'independentisme, per la qual cosa fa falta que la llei d'amnistia superi el tràmit al Senat i les resistències de certs sectors judicials a aplicar-la. Per fer-ho, insten a convocar la taula de diàleg amb l’Estat quan hi hagi un nou Govern, en què aspiren a entrar mantenint o millorant els seus vuit diputats el 12-M.

Per als comuns, la segona prioritat és millorar l’autogovern –per exemple, amb el traspàs de Rodalies, però també d'aeroports i ports– i un nou finançament propi que respecti el principi d’ordinalitat perquè Catalunya rebi almenys el mateix que aporta. L'últim punt de la llista sí que implicaria posar urnes: per als comuns, els catalans haurien de poder votar l’acord polític que sortís de la taula del diàleg –per exemple, una reforma de l'Estatut–, una posició que va defensar en el seu moment Pedro Sánchez i el mateix PSC, que se’n va desmarcar quan es va suggerir la possibilitat que aquesta consulta fos sobre la independència.

El portaran al programa

Així i tot, i segons fonts del partit, la candidatura de Comuns Sumar –un nom que reflecteix el canvi de socis en l'àmbit estatal; el 2021 es va presentar com En Comú Podem– tornarà a dur el referèndum al programa electoral, encara en fase de redacció. Les mateixes fonts concreten que segurament hi figurarà una proposta d'acord de claredat, que ja portaven al programa del 2021, i que va acabar sent l'aposta estrella d'Aragonès aquesta legislatura per trobar un desllorigador al conflicte amb prou consens polític i social. Els comuns retreuen a Esquerra els cops de volant que, a parer seu, ha donat amb l'acord de claredat pel referèndum, primer deixant-lo congelat i reactivant-lo en temps de descompte per al 12-M. Davant d'això, assenyalen que ells no s'han mogut del full de ruta que ja dibuixava la seva candidata, Jéssica Albiach, en la conferència Potenciem Catalunya pronunciada l'11 de setembre del 2022.

El referèndum, doncs, no és una fita ni a curt ni a mitjà termini per a Catalunya en Comú. Altres fonts del partit apunten que, precisament perquè aspiren a transformar l’Estat espanyol dins d’un moviment com Sumar, "no té sentit" plantejar ara un referèndum amb una pregunta binària. El que en tindria –sostenen– és que els catalans puguin triar la seva relació amb Espanya una vegada fetes les reformes pertinents. I és que Catalunya en Comú no és un partit independentista: defensa una "República plurinacional" que doni un tractament singular a Catalunya. De fet, al programa del 2021, es parlava fins i tot d’una Constitució Catalana dins d’una Espanya que la reconegués com a nació en un model federal asimètric. En un escenari amb aquestes característiques, que requeriria una reforma constitucional per a la qual no hi ha majories, consideren que part dels catalans que se senten independentistes es decantarien per continuar formant part d’Espanya.

Sumar i la rivalitat amb el PSC

Suposa aquest plantejament un problema per a Sumar? A les generals del juliol del 2023 va aixecar polseguera el fet que el programa de Yolanda Díaz no inclogués cap menció al referèndum (el dels comuns, en canvi, sí que ho mencionava). Amb les catalanes convocades, fonts de Sumar consultades per l'ARA asseguren que no tenen "cap inconvenient" que els comuns es mostrin partidaris del referèndum en un programa en què també apareixeran les seves sigles. A la campanya de les generals, però, Díaz va defensar sotmetre a consulta entre els catalans un eventual acord sorgit de la taula del diàleg —que no un referèndum d'autodeterminació—: "Els catalans votareu. En això consisteix la democràcia", va dir en un acte per a les generals a l'Hospitalet.

Amb tot, la realitat és que Catalunya en Comú és un dels partits que té més presència i ascendència als òrgans de Sumar –el seu portaveu és Ernest Urtasun i el seu coordinador, Josep Vendrell– i els comuns han fet valer fins ara la seva autonomia davant d'una formació que encara està en construcció, com es va demostrar amb la negociació dels pressupostos catalans. Una autonomia que ha situat el lideratge de Díaz en el punt de mira del PSOE.

En tot cas, els comuns centraran la campanya en mesures per a àmbits en què consideren que el Govern ha fallat: habitatge, salut, sequera i educació. Un enfocament molt similar al del PSC, que és l’únic partit cap al qual tenen una fuita significativa de votants, segons dades del baròmetre del CEO presentat al març. Tot i això, fonts dels comuns neguen que hagin adoptat una postura més tèbia sobre el referèndum per tapar aquesta fuga de simpatitzants cap a la candidatura de Salvador Illa.

Baròmetre del CEO
stats