Jaume Asens: "Junts ha d’entendre que no pot convertir la legislatura en una ruleta russa"

Negociador de Sumar

4 min
Entrevista de David Miró a Jaume Asens

BarcelonaEl negociador de Sumar, Jaume Asens (Barcelona, 1972), visita l’ARA mentre la llei d’amnistia continua encallada al Congrés de Diputats després que Junts hi votés en contra.

¿Li surt més feina amb la llei d’amnistia?

— Tots pensàvem que la negociació s’acabaria abans. S’estan trencant les previsions que teníem a l’inici. Jo cada dia parlo amb Junts, Esquerra i el PSOE. 

¿Entén la posició de Junts de no votar la llei amb la redacció pactada?

— Ho vaig entendre, però vaig creure que era un error. Una llei perfecta, blindada al 100% de possibles atacs de jutges ultres, és un miratge. És impossible. No podem tenir una llei que s’adapti a totes les ocurrències d’un jutge embogit que no té aturador. La votació de l'altre dia va ser una victòria del jutge García-Castellón, de la dreta. Junts ha caigut en una trampa i li dona més temps per rearmar-se.

¿El pla era anar el més ràpid possible?

— Aquesta negociació no es pot convertir en infinita. Les 1.500 persones beneficiades potencialment per la llei d’amnistia estan en l’aire ara mateix. Era molt millor aprovar la llei i després, si en l’aplicació es confirma que els jutges la sabotegen i se’n surten, reformar-la. Si finalment es consolidés la tesi de García-Castellón, que ho dubto molt, tindria sentit pensar en un altre escut. I sempre tens un escut final, que són els indults.

Però abans hi hauria un judici i potser presó provisional.

— És una possibilitat remota. Ara que estem parlant de fets de fa tants anys, tot i que la presó no la puc descartar com a jurista, vist el que ha passat, em sembla poc probable. 

¿I en el cas de Ruben Wagensberg, ara a Suïssa?

Seria una utilització molt barroera, perquè qui no ha marxat, no ha marxat. En tot cas, amb la llei no es pot caure ni en el cofoisme excessiu ni en el catastrofisme excessiu. I després hi ha l’opció de reforma del Codi Penal. 

¿Es tractaria de deixar la llei d’amnistia més o menys com està però reformant el terrorisme en el Codi Penal?

— Quan pensem en terrorisme tots ens imaginem armes, organització armada, terror. El terror és un sentiment intens de por que paralitza, que la gent sent davant d’una situació greu. Una amenaça física. I el problema és que, des del 1995, la definició de terrorisme s’ha anat ampliant i desdibuixant i ara és un calaix de sastre. La definició espanyola va més enllà del que estableix la directiva europea. I aquí crec que hauríem d'homogeneïtzar el Codi Penal amb la resta de països i desinflar aquest concepte. De cara al futur segueix sent una amenaça per als moviments socials.

¿Hi ha hagut receptivitat quan ho ha posat sobre la taula?

— No ho hem discutit a fons, encara. No sé si el PSOE voldrà fer aquest recorregut, pel que implica tocar una cosa tan sensible com el terrorisme. Però, molts anys després de la desaparició d’ETA, tard o d’hora hem d’abordar aquesta qüestió.  

Quin valor dona a les paraules de Pedro Sánchez que no hi ha hagut terrorisme en el Procés?

— Són paraules valentes i s’ha de posar en valor l’evolució de Pedro Sánchez. La conseqüència lògica és defensar una reforma del Codi Penal. Si consideres que el Tsunami no és terrorisme, hauries d’estar d’acord amb evitar que pugui ser considerat terrorisme. Amb l’actual definició el jutge ho pot interpretar perquè és suficientment ambigua.

¿Veu voluntat a Junts i al PSOE d'arribar a un acord sobre l'amnistia?

— Crec que hi ha voluntat de cedir. Són conscients que s’han de moure i que cal trobar un punt intermedi. Hi ha possibilitat d’intentar que l’exclusió de terrorisme per l’article 2 del Conveni de Drets Humans quedi vinculada a la intenció i al resultat amb un redactat més nítid. Ara mateix, en la meva opinió, el Tsunami està dins de la llei, perquè no hi ha mort ni voluntat de matar.

Com a advocat, s’ha trobat sovint amb jutges com García-Castellón o Joaquín Aguirre?

— N’hi ha molts, sobretot a la cúpula judicial. Tenim uns jutges ultres que volen seguir sent els guionistes de la política espanyola i que se senten imbuïts d’una sacrosanta missió de defensar una idea molt reaccionària de l’Estat. Això té a veure també amb la capacitat que ha tingut el PP de col·locar la seva gent a la cúpula. Però hi ha un òrgan que escapa del seu control: el Tribunal Constitucional. Ha estat durant molt de temps el problema de fons de Catalunya per la sentència del 2010. Va ser el primer cas de lawfare i va iniciar el Procés. Ara pot posar fi a aquella etapa.

¿Hi ha un canvi històric per part del PSOE? ¿S’adona que hi ha un problema greu amb els jutges?

— No només per part del PSOE, també per part de Junts. Turull, per exemple, va defensar que els activistes del 15-M anessin a la presó. Tenien una visió idíl·lica de l’estat de dret i han vist en les seves carns que no és així. 

¿Aquest episodi pot posar en perill la legislatura espanyola?

— No, però hi ha d’haver un canvi d’actitud. No podem convertir la legislatura en una ruleta russa on fem negociacions infinites fins a l’últim moment i que ens duen a la paràlisi. Si anem repetint aquest patró, al final la legislatura es posarà en risc.

Però per què Junts hauria de donar estabilitat al govern espanyol?

— Per propi interès. Junts vol que Catalunya avanci amb autogovern i això només es pot fer amb una aliança amb les forces progressistes.

Com veu l’acostament entre el PSC i Esquerra a Barcelona?

— Em sorprèn. Els comuns van fer un acte de generositat donant l’alcaldia al senyor Collboni i el normal seria que recollís el guant intentant governar amb ells. També em sorprèn que Esquerra no es plantegi governar amb els comuns. És una de les grans assignatures pendents.

¿Li hauria agradat un acord entre Colau i Maragall el 2019?

— Jo ho defensava i no era l’únic. La majoria dels comuns el defensàvem. 

¿Té previst en el futur immediat ser candidat a les eleccions europees?

— Ara mateix no em plantejo tornar a la política. El que estic fent ara amb la negociació va ser una petició de la vicepresidenta i vaig assumir el repte. També estic escrivint un llibre i vull acabar la tesi.

stats